tecnologia

Amb la mirada posada a la situació prèvia a la guerra de Iugoslàvia, el filòsof i activista croat Srecko Horvat reflexiona sobre la situació política i social a la Unió Europea, així com del paper de la tecnologia

Filòsof i activista croat, Srecko Horvat ha estat molt present als moviments socials internacionals com el Fòrum Social Mundial i Occupy Wall Street i, actualment, col·labora amb mitjans com Al Jazeera i The Guardian. Després de viure exiliat a Alemanya, va tornar a Croàcia just quan va esclatar la guerra el 1991. Durant la conversa, adverteix del paral·lelisme entre l'auge dels moviments populistes d'extrema dreta a Europa i als Estats Units avui, i la situació a l'ex-Iugoslàvia abans d'esclatar el conflicte.
 

Amb el desenvolupament i proliferació d'intel·ligències artificials cada cop més sofisticades, la mà invisible del mercat podria passar d'afavorir una minoria a perjudicar tothom, un pronòstic clau per assolir el consens per sortir del capitalisme

Avui dia poca gent creu que sortir del capitalisme sigui una solució pragmàtica als nostres mals. Les elits econòmiques són massa poderoses, i a més argumenten que les necessitem perquè creïn feina i prosperitat, que els nostres interessos passen pels seus interessos. Però quan la tecnologia assoleix fites increïbles es creen escenaris que eren impensables i que ens fan replantejar on està el límit del possible, també políticament.

La Mostra Internacional de Films de Dones es va inaugurar ahir amb la pensadora Donna Haraway com a protagonista i una fita: celebrar el 25è aniversari del festival

La Mostra Internacional de Films de Dones es celebra a Barcelona des de 1993. Marta Nieto, programadora de la mostra, ens rep a l’estudi El Drac Màgic del barri de la Ribera per fer-nos cinc cèntims del que enguany es pot esperar d’aquesta iniciativa. De primer, la protagonista: Donna Haraway (Denver, EUA, 1944), doctora en biologia per Yale però, sobretot, coneguda pels estudis que relacionen la tecnologia amb el feminisme. O, més aviat, per un manifest -A Cyborg Manifesto, 1984- que converteix el robot en un estendard contra l’essencialisme de gènere.

Entrevista al professor de filosofia, matemàtic i poeta Jorge Riechmann, que recentment ha publicat el llibre '¿Derrotó el smarthpone al movimiento ecologista?'

El 40% dels espanyols miren el mòbil més de 50 vegades al dia i el 70% als 30 minuts d'haver-se despertat, segons un informe de la consultora Ditendria. ¿Derrotó el smarthpone al movimiento ecologista? És el títol del llibre recentment publicat a Catarata pel professor de Filosofia Moral a la Universitat Autònoma de Madrid, matemàtic i poeta Jorge Riechmann (Madrid, 1962).

Ahir em parlaven de la realitat augmentada aplicada a la il·lustració i jo pensava tota l'estona: però si això és justament el que fan els llibres amb la realitat; els de paper, a més, no us penseu.

Un estudi sobre l'àmbit del programari lliure posa sobre la taula la poca presència de les dones en l'àmbit tecnològic. Tot i així, el percentatge de les que operen al sector del programari lliure i obert s'ha doblat durant l'última dècada

Avui dia, l'accés a les noves tecnologies condiciona substancialment el ple desenvolupament i la integració socioeconòmica. És per això que, des d'instàncies europees i internacionals, s'han desenvolupat estudis i polítiques orientades a la reducció de l'anomenada escletxa digital. Malgrat la popularització del terme, hi ha una altra escletxa afegida: l'escletxa digital de gènere.

Ernesto Castro és filòsof i autor de Contra la posmodernidad.

Opinió

Subscribe to tecnologia