Indirecta

Catalina Sosa, activista del comerç just

Va estudiar filosofia. Es va començar a involucrar en la lluita per la implantació del comerç just després de fer un viatge a l’Amazònia equatoriana i veure les condicions de vida de les poblacions indígenes de la regió. Trenta anys després, Sosa és directora de la Fundació Sinchi Sancha, organització no governamental que lluita pel desenvolupament sostenible de l’Equador i mitjançant la qual diverses comunitats indígenes venen els seus productes.

Periodista i activista social

La majoria de població té una imatge simplista i antiquada de la comunitat negra, trufada de tòpics i, sovint, associada a conflictes. Lucía Asué Mbomío Rubio, filla de pare guineà i mare espanyola, la va patir d’adolescent quan, a l’escola de música d’Alcorcón, l’anomenaven la “nota negra”. També s’hi va trobar quan, després de passar per diverses ràdios locals, va entrar a fer de reportera al programa de Televisió Espanyola Españoles en el mundo. En alguns moments, va sentir que era la quota mestissa.

Impulsores del projecte ZOOXXI

Aquests dies, comença la recollida de signatures per impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) que permeti transformar el zoològic de Barcelona en “un entorn cívic, ètic, amable i veritablement pedagògic”.

Historiador, exactivista del MIL

Corrien els anys 60 quan Ricard de Vargas Golarons i altres joves llibertaris, entre ells Salvador Puig Antich i Oriol Solé Sugranyes, van enfundar les pistoles per crear el Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), que, durant la seva gestació i mitjançant les expropiacions, va reforçar les lluites autònomes que esclataven a les fàbriques de l’època. Una dècada després, aquesta generació inspirada en els maquis i els consells obrers va sucumbir a la transició política que donaria pas a l’actual monarquia parlamentària.

Representant del poble awá a Colòmbia

“El poble awá es troba en perill imminent de desaparèixer culturalment, espiritualment i físicament”. Ja ho advertia la Cort Constitucional de Colòmbia l’any 2013, quan va corroborar els informes segons els quals aquesta comunitat indígena es troba al límit de la supervivència a causa de la política extractivista i militar impulsada per l’Estat sud-americà.

Activista, cofundador de Stop Killer Robots

El militarisme soscava el progrés de tota societat. Aquesta constatació mou Thomas Nash, nascut a Nova Zelanda fa 36 anys i avui resident a Londres, a combatre la follia armamentística que es produeix arreu del planeta. Després de dirigir la campanya global contra les bombes de dispersió, que va donar peu a la cimera que les prohibeix, ara, des de l’ONG Article 36, impulsa la iniciativa Stop Killer Robots per intentar aturar la fabricació d’armes que podran cometre atacs sobre els éssers humans de manera autònoma.

Integrants de Sindihogar-Sindillar

Karina Fulladosa va arribar a Catalunya provinent de l’Uruguai, on, per diferents motius –la seva mare treballava a la llar i el seu pare era sindicalista–, va voler estudiar la situació del treball domèstic. Gràcies a la beca que li va concedir la Universitat de Barcelona, avui aporta els seus coneixements a Sindihogar-Sindillar, col·lectiu al qual s’ha integrat com una més. En canvi, Isabel Escobar es va enrolar al sindicat arran d’un debat entre dones sobre la falta de papers i de feina.

Filla de Rosario Barredo, víctima del Pla Còndor

Cal remuntar-se al 21 de maig de 1976, quan Rosario Barredo va aparèixer morta a l’interior d’un vehicle abandonat a la ciutat de Buenos Aires. Amb ella, també hi havia els cadàvers del seu company, l’exguerriller dels Tupamaros William Whitelaw, i dels dirigents del Frente Amplio de l’Uruguai, Zelmar Michelini i Héctor Gutiérrez Ruiz.

Activista antifranquista

Era el 1941 i, amb tan sols 21 anys, Maria Salvo va ingressar a l’antiga presó de dones de les Corts. Havia estat arrestada a Madrid mentre feia d’enllaç amb la resistència. Després de ser brutalment interrogada al Comandament Superior de Policia –on va patir tortures que li impedirien ser mare–, va ser enviada al recinte situat a la zona que avui ocupa El Corte Inglés de l’avinguda Diagonal de Barcelona.

Líder panafricanista

Fa cinc anys que Kemi Seba va abandonar França per instal·lar-se al Senegal. Allà, va fundar Afro-Insolent, una radiotelevisió que s’ha popularitzat arreu del continent. Malgrat els entrebancs i el recel dels governants, a qui acusa de sotmetre’s als designis d’Occident, aquest activista de 35 anys propaga els valors del panafricanisme inspirats en Thomas Sankara, revolucionari comunista, i Patrice Lumumba, líder del moviment anticolonialista de la República Democràtica del Congo. “El debat democràtic comença a ser possible entre la població”, explica.

Pages

Subscribe to Indirecta