feminisme

Amb la seva participació en el moviment obrer català de finals del XIX i inicis del XX i per les seves aportacions teòriques i militants, Micaela Chalmeta és pionera d'una intersecció que ella mateixa, l'any 1933, denominà com a 'feminisme cooperatista'

Nascuda el 1858, possiblement a València, i morta el 1951 a l’exili francès de Nogent-sur-Marne, Micaela Chalmeta és una figura singular, que destaca amb força pròpia tant en la història del cooperativisme català com en la del feminisme de tall socialista.

Quin lloc ocupa la sobirania del cos en la construcció de la democràcia? L'autora assenyala les limitacions de la concepció liberal de les llibertats reproductiva i sexual i els reptes que planteja a l'agenda política actual

El primer i principal repte de les sobiranies és la sobirania sobre el propi cos: recuperar el poder sobre les nostres vides i la facultat de decidir lliurement i sense pors què volem fer i qui volem ser: jo decideixo, jo sóc.

Per raons de legitimitat democràtica, les dones també som subjectes polítics, jurídics i sobirans i, per tant, amb llibertat i capacitat per al ple exercici dels nostres drets sexuals i reproductius, sense imposicions, coercions ni violències, perquè els drets no són una imposició sinó una opció que l'Estat ha de defensar i garantir.

Fa 24 anys, una estrella del rock masculina que polvoritzava tots els clixés de les estrelles del rock masculines, s'esmunyia amb un missatge feminista, antirracista i antihomòfob en la consciència de tota una generació

La veu de Kurt Cobain sona neutra i desafectada a través de la gravadora, com si la seva confessió pertanyés a una altra persona, i no a l'adolescent assetjat que ell mateix havia estat anys enrere: "Per a una societat que celebra les fites sexuals de l'home mascle, jo era l'immadur, l'homenet que mai va tenir sexe, i em fustigaven per això." En Kurt té setze anys i, amb freqüència, menteix els seus amics, vanant-se d'una sèrie d'encontres sexuals que mai arriben a produir-se.

El pare, de menut, era un nen nyicris que aviat es va adonar que els punys no li servirien per defensar-se dels busca-raons forçuts de la classe. Va aprendre, doncs, a córrer. Fugia com un llamp quan els veia acostar-se, s’enfilava als arbres com un mico, saltava de terrat en terrat per damunt de les teulades.

El 2006, Maram al-Masri (Latakia, Síria, 1962) va entrevistar més de 30 dones al centre contra la violència de gènere Halte Aide aux Femmes Battues de París. El resultat de l’experiència és el poemari ‘Almas con pies desnudos’ (Nausicaa), publicat enguany

Maram al-Masri és l’autora d’una obra literària que bascula entre la poesia amorosa de tradició àrab i l’expressió occidental. Té una quinzena d’obres publicades en més de vint idiomes, incloent-hi el català –Et miro, edicions Pagès, 2011, amb traducció de Jaume Pont. És una veu habitual als festivals de poesia internacionals, ha visitat Múrcia i Granada i també Barcelona, on ha ofert recitals a la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda.

La militant alemanya protagonitza la segona entrega de la secció mensual Retrats. Per a Zetkin, la guia de la lluita de les dones no és "l’agitació específicament femenina, sinó l’agitació socialista entre les dones"

El 17 de març hi va haver protestes a Alacant, davant de l’execució de d'interlocutòria judicial reclamada pel PP, que obliga el tripartit a reposar les denominacions franquistes que s'estaven retirant amb l’aplicació de la llei de la memòria històrica.

Les tinc totes, avui, acompanyant-me la nit: Fuertes, Marçal, Koltz, Mistral, Szymborska. No ve la son, i el son, que romanceja de fa dies, torna a treure el cap per la porta i les espia amb recel. Al capdavall, deu pensar, només són dones, i fa el desentès mentre elles m'ocupen el cos i la cambra. Poc s'imagina que són bandada, munió, escamot, exèrcit. Que estremeixen el món que les voldria callades i fan de cada mot insubmissió i presència.

Amb motiu del Dia internacional de la dona treballadora, el col·lectiu On són les dones exposa els resultats de l'informe sobre les firmes i les veus de dones que participen als mitjans de comunicació

#OnSonLesDones va néixer per comptar. Volíem documentar el que sap tothom: que als espais d’opinió dels mitjans -de la majoria dels mitjans- els homes hi són majoria i les dones encara no hi són benvingudes. No n’hi ha prou amb ser igual, o millor, amb saber-ne més o menys, ni tan sols amb estar al costat dels que hi manen. Perquè als diaris i tertúlies, l’opinió de les dones és sistemàticament menystinguda, ignorada, infrarepresentada. No sabíem, però, fins a quin punt. I volíem documentar-ho amb dades: sense explorar continguts, sense buscar-ne els motius.

La Mostra Internacional de Films de Dones es va inaugurar ahir amb la pensadora Donna Haraway com a protagonista i una fita: celebrar el 25è aniversari del festival

La Mostra Internacional de Films de Dones es celebra a Barcelona des de 1993. Marta Nieto, programadora de la mostra, ens rep a l’estudi El Drac Màgic del barri de la Ribera per fer-nos cinc cèntims del que enguany es pot esperar d’aquesta iniciativa. De primer, la protagonista: Donna Haraway (Denver, EUA, 1944), doctora en biologia per Yale però, sobretot, coneguda pels estudis que relacionen la tecnologia amb el feminisme. O, més aviat, per un manifest -A Cyborg Manifesto, 1984- que converteix el robot en un estendard contra l’essencialisme de gènere.

Entrevista a Rosalba Velasco, activista i defensora dels drets de les dones al si del moviment indígena del poble nasa del departament del Cauca, al sud de Colòmbia

Com a defensora dels drets de les dones, ha lluitat per visibilitzar la violència sexista en les comunitats indígenes i incloure un enfocament de gènere en els acords de pau a escala nacional. "Traurem tot allò que amenaci a la família i a l'església i buscarem una frase, una paraula que no atemoreixi els creients". Amb aquesta declaració el president Santos donava pistes de l'efecte que tindria un dels punts més rellevants dels acords de pau de Colòmbia en la seva reformulació: l'enfocament de gènere.

Pages

Subscribe to feminisme