especulació immobiliària

La cadena d'hotels vol construir el seu nou establiment a Barcelona en dos solars del Raval, a tocar de les Drassanes. El preu dels terrenys s'ha multiplicat per 38 en els últims setze anys

Dos solars destinats a la construcció d'habitatges socials es compren per 588.000 euros el 1999 i, setze anys més tard, es venen per més de 22 milions d'euros per emplaçar un hotel de dos edificis. Aquesta és la història dels dos descampats situats a la part més meridional del Raval, al triangle que formen els carrers Peracamps, Cid i Portal de Santa Madrona, just a tocar de l'edifici històric de les Drassanes de Barcelona.

En aquesta casa-fàbrica tèxtil, construïda el 1833 i origen de la dita "això sembla Can 60", hi conviuen famílies i entitats tan diverses com comú és el seu problema: tenir un contracte caducat

Al barri barceloní del Raval s'ha volgut passar pàgina i donar oficialment per tancada una de tantes lluites locals: la del Can 60 i la plataforma que l'articula, "Salvem Can 60". Contra la voluntat de les seves protagonistes, que haurien preferit seguir en l'anonimat i, si de cas, dedicar les pulsions activistes a altres causes, la plataforma es va haver de crear quan la propietat de l'edifici va decidir no renovar el contracte a cap de les llogateres i, a l'hora, començar un procés d'assetjament sense treva.

La Setmana de la Lluita Camperola al País Valencià va acollir la projecció del documental que presenta un tast per la dignificació de la tradició agrícola a les comarques valencianes

Des d’una gran estima per la terra, el documental La Revolució del Cabàs s’endinsa pels diferents projectes de joves d’arreu de la Marina Alta que tornen al camp, o que mai han marxat, per fer de l’agricultura una eina en defensa del territori. Un recull de testimonis que pretén acomplir la tasca de divulgació sobre unes tradicions i un saber fer que, en un territori greument afectat per l’especulació urbanística, estan rebrotant per sota del coneixement d’una gran part de la societat, com si d’una revolució silenciosa es tractara.

Parlem amb aquest antropòleg social i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà que acaba de defensar la seva tesi doctoral sobre el procés de gentrificació a Sa Gerreria, històrica i cèntrica barriada de Palma

Ens trobem a Es Barri amb en Marc Morell, veu didàctica que neda en la teoria més elevada sense abandonar la quotidianitat. S'alimenta de les idees de Neil Smith, David Harvey o Henry Lefebvre; però també d'entrevistes a peu de carrer, observacions, buidatge de premsa, novel·les, art i poesia. Recentment ha presentat la seva tesi doctoral, La Flor y Muerte de un Barrio.

La plataforma llança la campanya La Sareb és nostra, amb un web on localitza 30.000 pisos buits en mans de la societat

Si bé és cert que, enguany, la Sareb no té un expositor al Barcelona Meeting Point, sí que el tenen tres de les quatre plataformes immobiliàries que gestionen els seus actius. Per aquest motiu, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha escollit l'entrada al saló immobiliari, al vell mig de la plaça Espanya de Barcelona, per presentar la campanya La Sareb és nostra.

Situat als números 18, 20 i 22 del carrer de la Riereta, és un dels pocs espais del Raval barceloní que encara conserva l’estructura d’una de les moltes fàbriques tèxtils característiques del segle XIX

Segons comenten algunes versions de la tradició oral, del desgavell que hi havia en aquesta antiga fàbrica tèxtil del Raval barceloní, en va sorgir la famosa dita “semblar can seixanta”. La fàbrica ja no existeix, però el recinte n'ha conservat el nom. Des de fa trenta anys, una part de l’edifici ha acollit habitatges llogats per particulars, però la major part dels espais han servit de seu a diverses entitats que organitzen tot tipus d’activitats i tenen una llarga trajectòria en el desenvolupament de tasques socials per a la gent del barri.

La campanya de resistència engegada per la propietària de Casa Anita per no haver de deixar el seu local de Gràcia està despertant una gran solidaritat. El veïnat hi veu un intent d’escombrar residents i petits comerços a canvi de 'targets' més lucratius

Que desaparegui una altra llibreria a Barcelona potser ja no és notícia, però sí que ho és que ho faci una de rendible. Els estrets marges del sector, el canvi d’hàbits de consum de les lectores o l’elevat cost dels lloguers no podrien explicar, en aquesta ocasió, que la Llibreria Anita renunciés a l’activitat que ha portat a terme amb èxit durant els darrers deu anys i que l’ha convertida en un referent cultural de la ciutat.

L’empresa va ingressar 20 milions per la venda de Fabra i Coats a l’ajuntament i 15 milions més amb la venda de l'antic poliesportiu de la SEAT a la Zona Franca. Quan es van comprar els terrenys, Josep Maria Farré n'era el director

 

El juliol de 2007, el boom immobiliari continua la seua expansió, aliè a la crisi del sector que es viurà a partir de 2008. A Barcelona, Renta Corporación certificava el bon moment pel qual passava –que li va permetre quintuplicar els seus beneficis durant el període 2002-2006– comprant la nova seu de la companyia per 60 milions d'euros. Això exemplificava la fortalesa d'una empresa “caracteritzada per la compra, la transformació i la venda d'edificis i sòl”, com informaven a la nota de premsa publicada arran del tracte.

El Pla de Transformació del barri n’ha canviat l’aparença física, però la seva gent encara viu en unes condicions de vida molt precàries

Des de fa més d’una dècada, el barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs viu immers en un procés de profunda metamorfosi. L'any 2000, les institucions catalanes van posar en marxa el Pla de Transformació del Barri de La Mina (PTBM) amb ajudes i finançament de la Unió Europea. El projecte es va basar en un programa d’accions urbanístiques que en teoria pretenia pal·liar la marginalitat i l’empobriment endèmics que pateix molta gent del barri.

No ha estat cap empresa hotelera ni cap gran grup ni família empresarial en crisi: la primera venedora d’immobles a fons de capitals forans l’any 2013 i 2014 ha estat la Generalitat de Catalunya. El govern català, ofegat pel deute, va decidir posar a la venda un paquet de patrimoni immobiliari públic que incloïa la majoria dels edificis que posseïa a la capital catalana. El 2013, va impulsar la venda de tretze edificis a la gestora immobiliària francesa Axa per 172 milions d’euros –després d’haver fet una rebaixa del 22%.

Pages

Subscribe to especulació immobiliària