Carlo Giuliani

Recollim el testimoni de sis familiars directes de víctimes d'abusos policials, militars o judicials, o perseguides per la seva dissidència. Totes elles van unir forces dissabte passat a Barcelona

Al Saló del Tinell, diu la llegenda, les parets no resistien la mentida. Si es mentia, les pedres del sostre es bellugaven i, si tan grossa era la falsedat, perillaven de caure damunt del mentider com a càstig o acusació. El dissabte 18 de març, les parets van aguantar immòbils el relat de mares, filles, fills i germanes de persones encausades, detingudes i fins i tot assassinades.

Les dues mil activistes que s'hi van desplaçar des de Catalunya no estaven preparades per un escenari de confrontació que podia suposar la mort. El govern italià va planificar un grau de terror inassumible pel moviment

L'assalt de l'escola Armando Diaz de Gènova ens va canviar la vida. Fins aleshores, mai no havíem sentit el perill de mort de tan a prop. Era la nit del 21 de juliol de 2001. Aquella jornada havia estat molt dura. Una manifestació de protesta per l'assassinat de Carlo Giuliani, on van assistir prop de 300.000 persones, va acabar amb una gran batalla contra la Polizia i els Carabinieri. Desenes d'entitats bancàries cremades, barricades per tota la ciutat, 280 persones detingudes i centenars de ferides.

L'absència de delictes que tipifiquin la tortura va impedir la imposició de cap càstig penal als policies italians que van assaltar l'escola Díaz durant la contracimera del G-8 a Gènova

El Tribunal d'Estrasburg ha condemnat l'Estat italià pels fets de l'escola Diaz, quan la policia va arrasar l'indret on s'allotjaven bona part de les activistes que van assistir a la contracimera del G-8. El Tribunal Europeu de Drets Humans considera que, durant l'assalt que va tenir lloc entre la nit del 21 i el 22 de juliol de 2001 a Gènova, "es van produir tortures".

Subscribe to Carlo Giuliani