barcelona

Amb la seva participació en el moviment obrer català de finals del XIX i inicis del XX i per les seves aportacions teòriques i militants, Micaela Chalmeta és pionera d'una intersecció que ella mateixa, l'any 1933, denominà com a 'feminisme cooperatista'

Nascuda el 1858, possiblement a València, i morta el 1951 a l’exili francès de Nogent-sur-Marne, Micaela Chalmeta és una figura singular, que destaca amb força pròpia tant en la història del cooperativisme català com en la del feminisme de tall socialista.

Reproduïm el discurs del reconegut advocat August Gil Matamala a l'obertura de la Primera Jornada Internacional de Familiars de Persones Represaliades, organitzada per la Xarxa Antirepressió de familiars de detingudes el passat dissabte 18 de març

Se m'han donat quinze minuts per parlar sobre la repressió política a l'Estat espanyol durant el franquisme i fins a l'actualitat. No em resulta fàcil sintetitzar, en un espai de temps tan limitat, un fenomen tan ampli i complex. He optat finalment per utilitzar la meva pròpia experiència personal de la repressió com a fil conductor del relat, aprofitant el dubtós privilegi que m'atorga l'edat, que m'ha permès viure íntegrament la dictadura franquista i la monarquia borbònica restaurada fins avui.

Kan Pasqual, l’Experimental o Palmira són alguns dels centres socials que han teixit una xarxa de “rebel·lió, creació i trobada” als vessants de la serralada que corona Barcelona

Som a 28 de desembre de 1996, dia dels innocents. L’efervescència del moviment okupa a Barcelona arriba a la serralada de Collserola. I no es tracta d’una innocentada. Un grup de joves provinents de diferents moviments socials de la ciutat decideix okupar la masia abandonada de Can Pasqual, al vessant més occidental d’aquestes muntanyes que separen el Vallès de la plana barcelonina, mitjançant la creació del col·lectiu Col Activa i l’organització d’unes jornades d’agroecologia.

Ignacio Arsuaga, president de l'entitat, és rebut amb el llançament d'ous i salsa de tomàquet a Pallejà. Un altre portaveu tacat amb pintura al centre de Barcelona. Els Mossos obren un procediment sancionador d'acord amb la llei contra la lgtbifòbia

Rebuig ciutadà i institucional. L'Ajuntament de Pallejà ha penjat la bandera de l'arc iris al consistori per deixar clar que l'autobús transfòbic no era benvingut al municipi. De fet, i davant les restriccions del consistori, Ignacio Arsuaga, president d'Hazte Oír ha convocat una roda de premsa a una benzinera dins del terme municipal però fora del nucli urbà. Mentre Arsuaga parlava amb els mitjans de comunicació diverses veïnes s'han apropat i li han llançat ous i salsa de tomàquet.

La revista de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) celebra els 25 anys amb un monogràfic que dissecciona les claus de la ciutat del futur

El número 143 de Carrer fa especial goig. Traspua molta més consistència i brillantor de l'habitual. No sols perquè coincideix amb el 25è aniversari. També perquè, sense adonar-se'n, la rotativa ha utilitzat un gramatge més alt del que acostuma a imprimir. Justícia poètica o regal inconscient per a un mitjà que avui dijous, 16 de març de 2017, commemora un quart de segle amb una gran festa a Can Batlló, on la tossuda lluita veïnal ha convertit l'històric recinte industrial en un focus d'activitat comunitària.

La informació es va publicar el 8 de febrer i feia referència al llibre L'Orgia Diplomàtica del periodista Rafa Burgos. El rotatiu del grup Godó assegura que "es tracta d'un problema tècnic", però confirma que "no està previst tornar a redactar la notícia

Els lectors de La Vanguardia no podran saber que s'amaga rere "La cara fosca de la diplomacia catalana i espanyola a Barcelona", tal com titulava el rotatiu en una notícia apareguda al seu web el passat 8 de febrer. La informació, redactada per la periodista Isabel Martínez ha desaparegut des de fa tres setmanes. L'enllaç ara redirigeix a la portada digital del mitjà.

El Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, la Model, tancarà aviat les seves portes. Això comportarà el trasllat dels presos a diferents centres de reclusió; una acció que que preocupa l’advocacia, que creu que posa en perill el dret a la defensa

El pedagog llibertari acusat d’instigar la Setmana Tràgica Francesc Ferrer i Guàrdia, els líders sindicals Salvador Seguí, Francesc Layret i Joan Garcia Oliver, el president Lluís Companys, l’artista avantguardista Helios Gómez o Lluís Maria Xirinacs són alguns dels noms propis de la història del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, més conegut com la Model.

Tampoc és que vulgui jo ara abundar en el tema; ja sé que no cal prendre's les coses tan literalment i que perquè un tipus hagi escrit una cançó de lletra esquifidíssima, els corus de la qual consisteixin bàsicament a repetir "Barcelona, Barcelona, Barcelona", mentre ell, amb la veueta afectada, va animant-se a si mateix i a una noia a trobar-se a les Rambles i anar a ballar al carrer, a la Sagrada Família en concret; perquè hagi passat tot això, dic, no vol dir que aquest estiu, qualsevol dia, qualsevol de nosaltres en anar a creuar la Rambla a l'altura del

L'afectada, Julieta Lara, amb invalidesa reconeguda del 90% i un fill menor, va ser desallotjada d'un bloc del Paral·lel de Barcelona i l'ajuntament li va denegar la solució habitacional que assegura que se li havia promès

Julieta Lara, una veïna del barri del Poble-sec de Barcelona que el passat mes de novembre va ser desallotjada de l'immoble que ocupava des de fa dos anys a l'avinguda del Paral·lel, ha obtingut de l'Ajuntament de Barcelona un compromís per escrit aquest migdia pel qual es compromet a atorgar-li un "habitatge de caràcter social adequat".

El mercat de l’Abaceria s’ha de reformar: hi ha goteres, nius de coloms i a l’hivern hi fa un fred que pela. Hi ha moltes parades tancades de propietaris que s’han jubilat i ara mateix hi ha força superfície infrautilitzada. Els equipaments bàsics en general (neveres, magatzems, instal·lacions elèctriques) també necessiten una repassada de dalt a baix. El mercat de l’Abaceria és del 1892, així que ja toca: és el darrer dels sis grans mercats municipals de Barcelona a ser reformat i no es pot esperar més, tothom ho veu claríssim.

Pages

Subscribe to barcelona