arquitectura

Plataformes ciutadanes, especialistes del patrimoni i oposició política s'organitzen contra la destrucció de diversos immobles del nucli antic, decretada per la municipalitat de la capital nord-catalana

Des de fa tres anys, la política de renovació urbana conduïda per la municipalitat de Perpinyà (Rosselló – Catalunya Nord) i el seu batlle en Jean-Marc Pujol (Les Républicains, partit de la dreta francesa), és objecte de vives crítiques; però aqueixos darrers dotze mesos les veus opositores són cada dia més importants.

Rosa Ferré i Adélaïde de Caters, comissàries de l’exposició, han centrat el seu interès en la manera com actuen els espais a l’hora de conformar i tipificar rols i pràctiques sexuals, i revelen la importància que té l’arquitectura com a motor del desig

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha transformat la seva segona planta en un espai barroc contemporani, un cop més. I no ens hi referim d’aquesta manera com a crítica negativa, sinó més aviat com a constatació del seu tarannà excessiu per bé que polifònic i seductor per bé que profund. En aquesta línia, l’exposició 1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat s’erigeix com un espectacle més dins la societat preconitzada per Guy Debord i es presenta sense complexos com un producte hiperbòlicament postmodern.

L’edifici més emblemàtic de Sant Just Desvern és un exemple d’arquitectura que agermana una estètica peculiar i la vocació de facilitar una vida més comunitària

Darrere la forma extravagant i irregular que es percep a primera vista, hi trobem un concepte sociològicament molt interessant i una lògica matemàtica sorprenent. L’edifici del Walden 7 es volia diferenciar de la societat industrial. Les seves habitants han anat evolucionant, però, després de quaranta anys, l'edifici manté un caràcter únic. És un gran poble vertical. Acabat el 1975, el projecte volia fugir dels habitatges construïts per la franquista Obra Sindical del Hogar i ser una llar per una comunitat veïnal, segons l'esperit idealista de l'època.

Hi ha un corrent arquitectònic que es basa en el manteniment de la façana dels edificis històrics que es rehabiliten buidant l'interior. L'autor estableix un paral·lelisme entre aquesta manera d'actuar i el discurs públic dels partits polítics

Tot i que es parla, i molt, de la controvertida pràctica arquitectònica del façadisme, el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola només recull l'accepció següent pel mot fachadismo: "Política administrativa governamental que s'acontenta a aparentar que actua". Aquesta sola definició ja ens permetria fer-nos una idea de la consideració gairebé ancestral que es té per les pràctiques governamentals que reflecteixen, fonamentalment, l'ideari polític que les sosté.

L’ús de materials constructius industrialitzats ha generat l’aparició de malalties derivades de la convivència amb aquests materials i, també, la de nous corrents que recuperen elements d’edificació naturals com la pedra i la terra

Què tenen en comú la gran muralla xinesa i l’Alhambra de Granada? Les respostes més comunes a aquesta pregunta seran l’ancestralitat dels dos monuments –les dues construccions són considerades patrimoni de la humanitat– i el fet que s’associen a dues civilitzacions que van perdurar durant centenars d’anys. Si busquem els punts en comú amb altres construccions no tan ancestrals i menys espectaculars, com les cases de cós que trobem al Maresme, les respostes deixen de ser tan evidents.

Des del segle XIX diverses experiències confirmen que és possible pensar una ciutat amb altres paràmetres

Vivim com podem les nostres ciutats, assumim incomoditats, distàncies, espais públics escassos –en alguns barris- i excessius –en altres-, barris que es buiden o s’omplen segons els horaris laborals, carrers en els quals les persones són avassallades pels cotxes. En aquestes ciutats les persones que es troben en extrems vitals no són autònomes, totes perdem temps, i vida, en desplaçaments que potser no són necessaris. 

El Consell de Govern aprova una retallada de pressupost no prevista d'11 milions d'euros, que implica l'acomiadament de 340 persones. Un dels punts que també s'haurà de debatre és la destitució...

Professorat, plantilla i estudiantat demanen un canvi de rumb

Subscribe to arquitectura