Drets

“La repressió a la dissidència s'està normalitzant cada cop més”

Entrevista a Alfon, activista vallecà detingut durant la vaga general del 14 de novembre de 2012 i empresonat en règim FIES
Alfon amb la seva mare en una llibreria de Berlín
Roger Suso
17/09/2014

El 14 de novembre de 2012, durant la jornada de vaga general, Alfonso Fernández Ortega, conegut com a Alfon i la seva companya, Daira C., van ser detinguts. Alfon va ingressar a la presó de Soto del Real sota el règim FIES. Després de 56 dies va ser posat en llibertat amb càrrecs. Aquest 18 de setembre s'inicia el judici a aquest jove de 23 anys de Vallecas. S'enfronta a una acusació de tinença d'explosius pel qual la fiscalia demana cinc anys i sis mesos de presó. Uns dies abans, però, Afon va estar a Berlín internacionalitzant el seu cas i la Directa va poder xerrar amb ell i la seva mare.

Hi ha més persones en una situació similar a la teva?

Ara mateix a Madrid i a l'Estat espanyol, però en particular a Euskal Herria, una jove que militi en alguna organització que l'estat consideri il·legal, pot enfrontar-se a vuit anys de presó sota règim FIES, que és un règim sobretot de tortura psicològica. Des de les mobilitzacions de mineres de 2012, totes les detingudes que hi ha hagut a Madrid, ja sigui en vagues generals o protestes obreres i socials han sortit dels calabossos policials amb peticions de presó. Un fet que abans no succeïa, ja que eren sancions administratives.

Quin és el perquè d'aquesta nova manera de fer?

Ho fan per frenar l'auge de les mobilitzacions populars que s'estan recuperant. Per minar la consciència de pertinença al proletariat que revifa i amenaça l'statu quo de la burgesia. Tota mobilització prèvia a 2012 eren protestes, legitimes, amb contingut interclassista, progressista, reformista, molt vàlid i just, no eren vistes com a perilloses per la burgesia, les actuals sí.

Has parlat del règim FIES, tu hi vas passar 56 dies. Com és?

El FIES va crear-se el 1993 pel PSOE per les preses amb motivacions ideològiques, principalment per preses basques i comunistes que combatien la burgesia i l'estat en general. El FIES és la presó dins la presó. Les seves sigles es refereixen al Fitxer d'Interns d'Especial Seguiment. El FIES té cinc graus. El FIES 3 és el més dur i s'aplica per preses de grups organitzats i armats, com ells diuen, però a la pràctica també s'ha aplicat a militants que han emprat una arma en algun moment. És un règim d'aïllament absolut: vint-i-dues hores del dia a la cel·la, sense llum natural i dues hores de pati minúscul. A mi se'm va aplicar el FIES 5, que és més lleu però repressor. Podia estar al mòdul amb més presos però estava aïllat de l'exterior, sense correspondència i sense gairebé visites i trucades telefòniques. Van ser 56 dies de tortura psicològica. Amb el FIES pretenen destruir a la persona, però en molts casos acaben fent-la reafirmar més en els seus ideals i principis. Un altre objectiu del FIES és que la persona que l'ha patit, en sortir al carrer, l'expliqui i així, aconsegueix-hi frenar les activitats i la militància d'aquelles persones compromeses per la por a acabar en aquestes condicions. Quelcom molt putrefacte.

Quina era la teva situació el 13 de novembre?

Treballava amb el meu pare com a parquetista i entarimador i era actiu políticament a Vallecas i Bukaneros.

I l'endemà, 14-N, va ser dia de vaga general i et van detenir

Així és. Vaig sortir de casa per participar en un piquet i em van detenir tres policies de paisà. A Vallecas van arrestar a catorze persones més, però jo vaig ser l'únic de les detingudes aquell dia a Europa que va passar a presó preventiva. La detenció va ser il·legal, ja que se'm va detenir sota l'acusació de tinència d'explosius, sense proves i només de paraula. La policia era plenament conscient que jo no portava cap explosiu. L'empresonament també va ser il·legal, ja que “l'alarma social”, com van al·legar, no està tipificada al codi penal des de l'any 2003. Un entramat molt tèrbol i d'aquí l'empipament de tota la gent que va sortir en solidaritat.

Per què penses que van anar per tu?

Tenim constància que en el moment que jo vaig ser identificat estaven identificant també a vàries persones, també activistes i revolucionaris de Vallecas. Vaig ser jo com haguessin pogut ser moltes altres. Els mitjans de la burgesia i la reacció han aprofitat el cas per mentir i difamar. Han utilitzat informes falsos de la policia per crear articles de “copiar i enganxar” i sense contrastar per titllar-me de delinqüent comú i buidar la meva persona d'activisme obrer i antifeixista. El meu cas i el meu rostre serveixen també per denunciar que no es normalitzi la persecució i la criminalització de la lluita obrera i l'antifeixisme, que es normalitzi la repressió a la dissidència, perquè si es normalitzen aquestes situacions, estem entrant en un estat d'excepció i en la consolidació del control social mitjançant el terror.

No creus però que els casos d'Isma i Miguel del 22M, de Sergi Rubia i Paula per Can Vies, de Carlos i Carmen del 15M de Granada, dels cinc anarquistes de Sabadell i Avinyonet de Penedès, o dels antifeixistes Sergi i Rubén, per dir-ne alguns, denoten ja una normalització de la criminalització?

Fa temps que succeeix. Per nosaltres la repressió no ha augmentat sinó que s'ha generalitzat. És una repressió que sempre ha existit però que ara arriba a més gent. Si el meu judici acaba en presó, pot significar que moltes persones més acabin a presó.

També hi ha hagut canvis de lleis i actuacions policials qüestionables.

El laboratori de la repressió policial i judicial ha sigut sempre Euskal Herria i ara la repressió ha arribat a tot l'Estat espanyol. Aquesta repressió ha vingut acompanyada, i aquí la novetat, de modificacions i lleis noves, com les que impulsa Gallardón i Fernández Díaz, que la blinden. [Elena Ortega, mare d'Alfon i membre de Mares contra la Repressió intervé per dir]: Les reformes del codi penal endurint-lo sempre han vingut anunciades en períodes electorals perquè això dóna vots. És un fet molt perillós.

I aquesta extensió de la repressió té algun tipus d'efecte en les mobilitzacions i organitzacions?

A mesura que la repressió s'estén, el model de lluita també canvia. Es reorganitza per poder plantar-li cara amb més seguretat. En aquest sentit es nota. Però també es nota en la reafirmació de milers de militants que adquireixen més compromís.

A través teu s'ha intentat criminalitzat també a Bukaneros, un grup de seguidors d'esquerres i antifeixistes del Rayo Vallecano, que ha portat al futbol lemes combatius i revolucionaris.

El futbol és quelcom que mou masses i des de Bukaneros som molt conscients d'això perquè som part d'aquesta massa. Però ens conformem amb això i utilitzem l'estructura i la plataforma que ens dóna el futbol mitjançant els estadis per llençar unes reivindicacions revolucionàries que molesten els que tenen ara el poder. El que més els preocupa als amos del futbol és que la nostra alternativa es conegui. S'enfaden o ens menystenen quan denunciem als estadis, per exemple, els fraus fiscals del marit de la delegada del govern a Madrid Cristina Cifuentes. I com que els fa mal política i personalment, la repressió és elevada. A Bukaneros acumulem multes administratives de més d'1.500.000 euros.

Com expliques que després de la teva detenció la policia registrés la seu de Bukaneros?

Les autoritats ja porten temps intentant frenar l'activitat de Bukaneros. Com han vist que administrativament no és possible, van trobar en la meva detenció, la meva participació en Bukaneros i aquell suposat explosiu, un pretext per anar a la seu i registrar-la. A la criminalització policial s'hi ha d'afegir la mediàtica, ja que les imatges del registre van ser emeses a la premsa sensacionalista. Després de la ràtzia, van portar-se a terme tretze detencions i se'ns acusa de pertinença a banda criminal, un fet tipificat en vuit anys de presó.

Què espereu del judici?

A més del judici del 16 de setembre, l'11 de novembre tinc un altre judici en el qual se m'acusa de lesions i agressions a l'autoritat. També a familiars meus i a altres persones. Els fets van passar en un control rutinari de cotxes a Vallecas el juny de 2012, en el que la meva tieta va ser brutalment agredida, colpejada i vexada. [Elena intervé per dir]: Estem fortes. Som conscients de què ens està passant i com. Som conscients del nostre compromís històric i polític. És fàcil resistor quan hi ha solidaritat. [Alfon prossegueix]: No m'espanta la presó. M'espanta més que em separin de la meva família, de la meva gent i del barri, sense saber per quant temps a causa d'un judici polític.

Creus que l'estat ja t'ha jutjat?

No ho sé. No ho sé. El què sí que sabem és que Don Quixot va lluitar contra els molins de vent i d'aquí la incertesa de no saber què passa en el món judicial.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: