Per aspera ad astra (a través de les dificultats, a les estrelles)

El cineasta Max Kestner ens explica a 'Amateurs a l'espai' el relat de dos enginyers danesos amb un somni comú: construir una aeronau amb materials domèstics que arribi a l'espai exterior
Kestner ha construït una pel·lícula senzilla, que ens parla també de la capacitat i tenacitat dels éssers humans per convertir els seus somnis en realitat, per molt desenraonats que semblin

"Avui dia, la gent surt als 25 anys i li donen una pensió. Amb 25 anys es preocupen d'allò que faran quan en tinguin 65. Els bancs ens diuen que pensem en coses així. Fins i tot hi ha funerals prepagats, per no tenir problemes quan arribi l'hora. Però, quin món és aquest, en el qual no ens deixem viure mentre estem vius? Ser conscients que la vida té un final i que no sabem quan pot ser molt motivador per viure. Per a gaudir de cada segon de vida. Gaudir de cada segon que tenim per explicar històries i gaudir dels altres en aquest planeta tan bonic i meravellós. Crec que és molt important recordar que no vivim per sempre, i gastar el temps, el poc temps que ens queda, de la millor manera possible".

El cineasta Max Kestner (Copenhague, Dinamarca, 1969) està bregat en l'àmbit documental a través d'una àmplia experiència en el terreny

Des que el 1961, l'astronauta soviètic Yuri Gagarin es va convertir en la primera persona a viatjar a l'espai exterior, molts han estat els viatges que han arribat més enllà del nostre planeta. El cineasta Max Kestner (Copenhague, Dinamarca, 1969), bregat en l'àmbit documental a través d'una àmplia experiència en el terreny, ens explica el relat de dos enginyers danesos, d'orígens i personalitats completament diferents, però amb un somni comú: construir una aeronau amb materials domèstics que arribi a l'espai exterior. Un d'ells, en Kristian, amb experiència a la NASA, que es mostra reflexiu i tranquil, s'encarrega de la part estructural de la nau; l'altre, en Mark, pura dinamita, pura emoció, és qui farà funcionar la nau.

Kestner ens explica tot el procés des de la seva primera pedra, les idees amb què cada un d'ells entra al projecte –que també rep l'ajuda d'altres entusiastes de l'aeronàutica–, els primers dies d'aconseguir finançament, els treballs primerencs i, més tard, quan el projecte és presentat, convertint-se en quelcom real, seguit de les diferents proves que duen a terme per fer-lo funcionar i que assoleixi el seu objectiu somiat.

 

Kestner filma la seva història d'una forma naturalista, aproximant-se als seus personatges, capturant les seves converses, i sobretot, els seus conflictes, la manera tan diferent que tenen per treballar i les diverses visions que manifesten amb la mirada d'altres col·laboradores, que no trigaran a prendre partit en els continus combats emocionals en què s'embarquen en Kristian i en Mark. El director danès també té temps per fer un recorregut històric dels diversos llançaments d'aeronaus a l'espai, en els quals en Mark ens va explicant els detalls minuciosament. I així mateix, filma els seus retratats mentre aquests expliquen les seves circumstàncies personals i les relacions que es van generant a mesura que avança un projecte que abraça més de dos anys.

En Kristian i en Mark semblen dos éssers del Renaixement, aquells que pretenien volar o construir objectes que xocaven contra el pensament tancat del temps que els va tocar viure

Kestner ha construït una pel·lícula senzilla, que ens parla també de la capacitat i tenacitat dels éssers humans per convertir els seus somnis en realitat, per molt desenraonats que semblin. En Kristian i en Mark semblen dos éssers del Renaixement, aquells que pretenien volar o construir objectes que xocaven contra el pensament tancat del temps que els va tocar viure; o el Fitzcarraldo, de Herzog, en el seu afany de dur l'òpera a la selva, empresa temerària que li porta arrossegar un immens vaixell a través d'una muntanya; i altres tants que van desafiar el establert per dur a terme uns somnis que en principi semblen una bogeria o simplement irrealitzables.

En Kestner ens parla també de la frustració: la seva pel·lícula no retrata unes persones que acaben aconseguint els seus objectius, sinó tot el contrari, ens explica el relat d'uns homes que fracassen en el seu intent. Com deia el poeta, en qualsevol cas, aquests homes no van abandonar el seu afany i continuen fracassant millor en els seus objectius d'arribar a l'espai exterior, perquè només es fracassa o es perd quan s'abandona. Els protagonistes d'Amateurs a l'espai no tenen pinta de deixar les coses que comencen, encara que per aconseguir-ho hagin de remar per un altre riu.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades