Vaga de fam d'un centenar de preses polítiques a Turquia

Fa cinquanta dies que preses polítiques vinculades al moviment kurd van prendre aquesta mesura "irreversible" per denunciar les violacions de drets humans i les pràctiques denigrants a les presons turques
Les protestes van iniciar-se el passat 7 de febrer per part de preses detingudes i condemnades en judicis relacionats amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) o el Partit de la vida lliure del Kurdistan (PJAK) a la presó d'Izmir (Aliağa Şakran)
Guille Larios 06/04/2017

Ja fa cinquanta dies que un centenar de preses polítiques es troben en vaga de fam indefinida i irreversible a diferents presons de Turquia. Les protestes van iniciar-se el passat 7 de febrer per part de preses detingudes i condemnades en judicis relacionats amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) o Partit de les dones lliures del Kurdistan (PAJK) a la presó d'Izmir (Aliağa Şakran). Pocs dies després van estendre's a cinc presons més de l'estat: la de tipus F d'Edirne, la presó de dones de Sincan, la de Sirnak, la d'Urfa-Hilwan i la de Wan, totes de forma indefinida i no rotatòria. Segons Muazzez Baykan, germana d'un pres en vaga de fam a Şakran en declaracions a AFN, "tot i trobar-se en estat crític, les preses tenen determinació i arribaran fins al final per a aconseguir les seves demandes".

Tanmateix, des del dia 15 de març hi ha una vaga de fam convocada a totes les presons de l'estat, segons assenyala l'informe fet públic per la Comissió penitenciaria del Partit per la Llibertat dels Pobles (HDP) i pel Congrés Nacional del Kurdistan (CNK) establert a Brussel·les. L'objectiu de les preses, entre les quals hi havia el co-president de l'HDP, Selahattin Demirtaş, que ja ha desactivat la vaga en pactar una millora de condicions, és mostrar el seu rebuig ''contra les pràctiques arbitràries de l'administració penitenciaria, les violacions de drets i les pràctiques denigrants, així com fer front a l'extensió de mesures com el règim d'aïllament''. Segons Deniz Kaya, portaveu de les preses, ''després del cop d'estat fallit, s'està implementant un sistema de tortures i aïllament sense precedents a les presons turques''. Kaya també va comparar l'aïllament del líder del moviment kurd, Abdullah Öcalan –reclòs a la presó illa d'Imrali des de 1999– amb l'aïllament a la resta de presons a on hi ha activistes kurds.

Entre les vaguistes hi havia el co-president de l'HDP, Selahattin Demirtaş, que ja ha abandonat la seva actitud en pactar una millora de condicions


En aquest sentit, la Comissió de Presons de l'Associació de Drets Humans ha informat que les violacions de drets humans a les presons de Turquia han augmentat notablement després de l'intent de cop d'Estat, i que enviaran una delegació d'observadores a 72 presons de l'estat per a informar sobre la vulneració de drets humans.


Demandes concretes contra un tracte denigrant

Segons les dades registrades pel moviment kurd –no oficialitzats pel govern de Turquia– actualment hi ha entre 10.000 i 17.000 presoneres polítiques kurdes, un encarcerament massiu i constant al llarg de trenta anys de conflicte que també ha servit per a vertebrar la resistència i la lluita del moviment. Alguns exemples són la federació propreses polítiques Tuhad-Fed, nascuda a principis dels anys 80 com a grup de suport de familiars a les preses de la famosa presó d'Amed, o iniciatives com Mares per la Pau (amb vint oficines a l'estat turc).

Segons un extens informe del CNK "les preses no tenen garanties de vida i sobreviuen en un estricte aïllament, ja que inclús s'han prohibit les àrees socials i els llibres"

Actualment, segons un extens informe del CNK, "les preses no tenen garanties de vida i sobreviuen en un estricte aïllament, ja que inclús s'han prohibit les àrees socials i els llibres". Segons un comunicat d'aquesta organització, impera una política de dispersió amb trasllats de presos diaris, que dificulta les visites a les familiars. Un cop arriben als centres penitenciaris, els presos són despullats, torturats i les seves pertinències confiscades. Els pavellons estan desbordats i l'atenció mèdica és escassa o nul·la. Finalment, denuncien que són obligades a portar insígnies a l'uniforme amb la paraula "terroristes" i hi ha càmeres a tots els espais de la presó.

L'informe conclou amb les demandes del col·lectiu de preses que exigeixen, entre d'altres, acabar amb l'aïllament, la fi de les batudes en massa a les presons, permetre la comunicació a les cel·les, l'eliminació de restricció sobre llibres, tractament mèdic per a preses malaltes i la fi de l'assetjaments a les visites.

L'estat de la purga

En una perspectiva més amplia, les preses del PKK i PAJK exigeixen aixecar l'estat d'emergència vigent, que ha permès al govern intervenir alcaldies, encarcerar a opositores i reforçar la presència de l'exèrcit a pobles i ciutats kurdes. Tanmateix, demanen reprendre les negociacions de pau, acabar amb la crema de pobles i boscos de l'exèrcit a les regions kurdes i augmentar l'oposició social davant del proper referèndum presidencialista ''impulsat per l'aliança feixista AKP-MHP''.

Segons dades de l'observatori TurkeyPurge, que monitora i quantifica l'estat de la repressió post cop d'estat a Turquia, a dia 4 d'abril hi ha 47.685 persones arrestades, 2100 universitats i escoles tancades amb 7.300 acadèmics expulsats, 150 mitjans de comunicació clausurats i 231 periodistes detingudes, a més de 4200 membres del poder judicial purgats.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades