Els inescrutables camins de la pau al País Basc

La iniciativa de la societat civil Artesans per la pau s'autoresponsabilitza demà de l'arsenal militar d'ETA, que aquesta matinada ha comunicat que ja és una "organització desarmada"
Anagrama de l'organització armada ETA a un carrer del País Basc
Beñat Zaldua 07/04/2017

Si ningú espatlla res abans d'hora, d'aquí a un dia ETA, organització político-militar nascuda fa quasi seixanta anys, serà una organització desarmada. Un pas més, definitiu, en el camí emprès fa cinc anys i mig amb l'anunci de la fi de les accions armades. Un fet que arriba amb més retard del previst a causa de la negativa dels Estats espanyol i francès a rebre l'arsenal d'ETA, esdevenint el primer cas de la història moderna en què un estat rebutja l'oferta d'un grup armat de desarmar-se. 

Aquesta matinada, en un comunicat publicat al diari Gara, ETA s'ha declarat "organització desarmada" i ha detallat que "a aquestes alçades, les armes i explosius que tenia sota el seu control es troben en mans de la societat civil". El text conclou: "vam prendre les armes pel poble basc i ara les deixem a les seves mans per continuar donant passes amb l'objectiu d'aconseguir la pau i la llibertat".

És el primer cas de la història moderna en què un estat rebutja l'oferta d'un grup armat de desarmar-se

El bloqueig d'aquests cinc anys va saltar pels aires el passat 16 de desembre, quan la gendarmeria francesa va detenir cinc persones en la que semblava ser l'enèsima operació contra el que quedava d'ETA, sempre a punt de ser derrotada però mai morta. Però la realitat era més complicada. Els cinc detinguts eren persones de reconegut prestigi al nord del País Basc, algunes d'elles amb trajectòries impecables estretament lligades a la cerca de la pau i l'activisme no-violent. El cas més paradigmàtic és el de Jean-Noël "Txetx" Etcheverry; també el del president d'honor de la Lliga pels Drets Humans de França, Michel Tubiana, que no va ser detingut perquè encara no havia arribat a la casa on es va desenvolupar l'operació. La sorpresa va ser majúscula: què feien aquestes persones amb armes i explosius?

Comunicat publicat avui al diari Gara on ETA s'ha declarat "organització desarmada" i ha detallat que "a aquestes alçades, les armes i explosius que tenia sota el seu control es troben en mans de la societat civil"



La resposta va arribar ràpidament, quan es va publicar una carta escrita prèviament, a la qual els detinguts, preveient l'operació, explicaven: “Som membres de la societat civil sense cap lligam ni subordinació a ETA, hem decidit començar amb el procés de desarmament de l'organització armada i procedir a la destrucció d'un primer estoc d'armes”. En un altre document es presentaven com a “intermediaris” entre ETA i “un Estat (el francès) que volem que reflexioni”. “Això pot ser qualificat de pretensiós, però hem decidit assumir les nostres responsabilitats amb la convicció que això pot ser útil per la pau”, afegien. Un dia més tard, una manifestació massiva donava la benvinguda als detinguts, ràpidament alliberats i batejats ja amb el nom que probablement quedarà per la història d'aquest petit racó del món: els artesans de la pau.


Desarmament en mans de la societat civil

Dos mesos després, des de la presó, l'interlocutor d'ETA per a la resolució, David Pla, contestant les preguntes de Gara explicava que la decisió de desarmar-se com més aviat millor era “ferma” i que “l'agenda de solucions” quedava en mans de la societat civil. “Ha estat la forma excepcional de respondre a una situació excepcional”, afegia Pla.

El 17 de març, Txetx Etcheverry va anunciar a Le Monde: “ETA ens ha confiat la responsabilitat del desarmament del seu arsenal i, la tarda del 8 d'abril, ETA estarà totalment desarmada”.

Tot va quedar aparentment aturat fins el passat 17 de març, quan el mateix Txetx Etcheverry va anunciar a Le Monde: “ETA ens ha confiat la responsabilitat del desarmament del seu arsenal i, la tarda del 8 d'abril, ETA estarà totalment desarmada”. Bum. La premsa estava avisada que aquell dia hi hauria un anunci important, però tothom esperava l'habitual comunicat de l'organització. Els rumors interessats es van disparar, la bogeria a les redaccions va ser completa, més encara en temps de clic fàcil; i tothom va veure per si de cas el noticiari de la BBC. Però no, l'anunci ja estava fet: el desarmament és cosa de la societat civil i ja té data.

En les tres setmanes que han passat fins avui, la velocitat de la rumorologia, de les notícies benintencionades i les filtracions interessades, han estat la tònica diària, fins al punt que ningú sap ben bé que és el que passarà dissabte vinent. Ningú excepte, probablement, Txetx Etcheverry. I potser ni això. Sigui com sigui, quan tot passi s'haurà d'escoltar amb atenció el relat d'aquests artesans condemnats a una clandestinitat surrealista, obligats a amagar-se per destruir un arsenal.


Joc de cadires

El ball de posicionaments polítics al llarg d'aquestes tres setmanes ha estat una altra constant, amb sorolls distorsionadors i silencis clarificadors. El més destacat d'aquests últims és el de l'Estat francès, que després de la primera reacció del ministre d'Interior, Bernard Cazeneuve –va dir que no s'oposava a un desarmament amb garanties–, ha mantingut un eloqüent silenci. És difícil pensar que una operació d'aquestes característiques es pot desenvolupar d'esquena a l'Estat francès, sobretot després de fer-se pública, per tant, el silenci només pot ser bona senyal. No news, good news, que diria aquell.

A dues setmanes de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, i amb la població d'Iparralde bolcada amb el desarmament –hi donen suport des dels candidats anticapitalistes a càrrecs electes dels Republicains (dreta francesa)–, els artesans de la pau han tingut l'encert de convertir el desarmament també en un afer francès, trencant la dinàmica habitual de Paris de considerar el tema un assumpte purament espanyol.

Els Artesans de la pau han tingut l'encert de convertir el desarmament també en un afer francès, trencant la dinàmica habitual de Paris de considerar el tema un assumpte purament espanyol

A l'altra banda dels Pirineus, el joc de cadires ha estat més intens. La incertesa del que passarà dissabte té la virtut de treure del seu lloc de confort als partits, perquè a una nova situació difícilment es pot respondre amb vells esquemes sense caure en el risc de fer el ridícul. Fins i tot el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va haver d'explicitar que no es nega al fet que ETA es desarmi, tot i que les declaracions d'alguns membres del seu partit donen a entendre que, certament, els molesta.

Més enllà del PP, la compareixença celebrada ahir a Bilbao, amb la inèdita participació de tots els partits amb representació parlamentària al sud del País Basc (traient el PP i UPN a Navarra) i de tots els sindicats (inclosos UGT i CCOO, juntament amb LAB i ELA) deixa clar el punt en comú: el desarmament d'ETA és una bona notícia per la societat basca en el camí d'una pau que, evidentment, no és completa, ja que el conflicte armat té encara conseqüències i ferides obertes a banda i banda, començant pels 342 presos, la majoria d'ells a més de 500 quilòmetres de casa. Però és, al cap i a la fi, un pas més cap a la pau.

El PNB veu amb recel la convocatòria per anar a Baiona, a la que es preveu que assisteixin uns quants milers de persones

La batalla –més petita, més trista i mal anomenada– que resta és la del relat i la de la capitalització política del desarmament. Aquí és on cal entendre l'ambigüitat del Govern basc i del PNB, que veu amb recel la convocatòria per anar a Baiona, a la que es preveu que assisteixin uns quants milers de persones. És per això que els Governs de Gasteiz i Iruñea només participaran, i està per veure com, en un acte institucional previst a primera hora, mentre que serà a primera hora de la tarda, si tot va bé, quan es faci l'anunci del desarmament, encara no se sap de quina manera.

En aquesta mal anomenada batalla pel relat –dir-li batalla no fa sinó perpetuar esquemes bel·licistes de confrontació; el relat serà inevitablement plural, divers i polifònic– és on cal entendre també el manifest d'algunes víctimes d'ETA contra la suposada impunitat de l'organització, així com l'acte contraprogramat pel PP el mateix 8 d'abril. Resulta inevitable preguntar-se quin problema li veuen al fet que el grup armat que han combatut des de fa anys deixi les armes i compleixi amb la seva part d'oferir garanties de no repetició de vulneracions de Drets Humans. Cal agrair-li, en aquest sentit, la sinceritat a l'exministre d'Interior d'Aznar, el basc Jaime Mayor Oreja: “No hem derrotat ETA. El seu projecte polític de ruptura es manté”.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades