La Direcció General de presons denega la compareixença de tres presos al Parlament

Les persones privades de llibertat havien d'intervenir en la quarta sessió del Grup de Treball parlamentari sobre el règim d'aïllament, però la institució penitenciària s'ha oposat a què ho facin tant de forma presencial com per vídeo-conferència
La Direcció General de Serveis Penitenciaris al·lega motius de seguretat
Mèdia.cat
Gemma Garcia 04/04/2017

Avui dimarts 4 d'abril, tres persones preses que han estat o estan en règim d'aïllament havien de comparèixer a la quarta sessió del grup de treball parlamentari sobre Departaments Especials de Règim Tancat (DERT), però no serà possible. La Direcció General de Serveis Penitenciaris ha denegat la possibilitat de què persones privades de llibertat acudeixin al Parlament presencialment o per vídeo-conferència. 

En un comunicat, la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CCPDT), impulsora del grup parlamentari, ho considera un “límit al dret de llibertat d'expressió” i denuncia que posa de relleu la “falta de voluntat” de la institució penitenciària “per tal de garantir el respecte i les garanties de les persones privades de llibertat”. L'advocada Laia Serra considera que "és gravíssim que s'hagi avantposat el criteri de la Direcció al polític" i recorda que les persones que han patit l'aïllament són "les úniques veus directes que poden aporta llum a la situació i no poden ser substituides".

La Coordinadora denuncia que posa de relleu la “falta de voluntat” de la institució penitenciària “per tal de garantir el respecte i les garanties de les persones privades de llibertat”

Tot i així, en un document signat per director general Amand Calderó i Montfort, s'argumenta que, segons les avaluacions fetes pels equips de tractament, els tres presos "presenten un risc alt de conductes violentes tant dins com fora de la institució penitenciària, i un risc mig o alt de trencament de condemna" i "caldria activar un dispositiu de seguretat d'alta intensitat", que juntament a "l'exposició a un entorn desconegut" -afegeix- "podria afectar negativament el procés de reotnr al règim ordinari i les millores de la seva conducta"

Sota règim d'aïllament, les persones passen entre 18 i 21 hores sense veure cap rostre humà, sense estímuls, en silenci i sense activitat física. Per fer visible aquestes condicions, els impactes psicològics que comporten i alhora denunciar que les administracions estan actuant en contra de la normativa internacional, el passat set de març, la mateixa Coordinadora ja va llançar una campanya. A més, va aprofitar per demanar que la cambra catalana es pronunciï sobre la necessitat de suprimir l'aïllament.


Enregistrament d'àudio previ i tancat

La Coordinadora insisteix en què és imprescindible poder conèixer en primera persona l'experiència de l'aïllament i, per aquesta raó, diversos grups parlamentaris havien acordat la compareixença de tres persones preses. Per contra, la Direcció de presons només va concedir la possibilitat de què el testimoni dels interns sigui retransmès a través d'un enregistrament d'àudio previ amb unes preguntes preestablertes gravades al mateix centre penitenciari. La Coordinadora lamenta que aquest sistema, “devalua” la intervenció dels interns i impossibilita un torn de preguntes i respostes. Alhora, recollir les seves veus dins la presó, “no assegura que les condicions materials en que aquesta es doni siguin òptimes per a què puguin exercir el dret d'expressió”.

El degoteig de denúncies de persones en règim tancat és una constant. Segons l'informe de la Coordinadora, el 2015, es van enregistrar 55 casos de lesions greus en aquestes unitats i 989 de lleus. Ara, a banda dels 22 casos de maltractaments en règim d'aïllament registrats durant el 2016 i presentats al Parlament, el Sistema de Registre i Comunicació de Violència Institucional (SIRECOVI), fins el març de 2017 n'havia rebut sis més de la presó de Brians.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades