El ple de Sant Adrià del Besòs aprova desallotjar un campament de barraques a la Mina

Nou persones adultes que es dediquen a la recollida de ferralla ocupen un descampat sota la ronda Litoral des de fa un any. La decisió de desallotjar-les ha creat tensions entre els grups municipals al consistori
Sant Adrià En Comú i Esquerra Republicana van votar en contra del desallotjament
Basilio Perona
Clara Macau 29/03/2017

Dotze vots van inclinar passat dilluns la balança a favor de fer fora les nou persones que, des de juliol de l'any passat, ocupen un solar al carrer de les Estrelles del barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs. La decisió es va prendre al ple municipal del vespre, tot i els cinc vots en contra dels grups de Sant Adrià En Comú i Esquerra Republicana i les dues abstencions del Partit Popular. La reunió dels grups municipals -PSC, PP, MES, SAenC, ERC, Ciutadans, ICV-EuiA i PDCat- va tenir lloc en un clima de tensió en què es van mostrar posicions enfrontades i, fins i tot, alguns portaveus van arribar a acusar l'Ajuntament de voler influir en la decisió de vot.

Al ple hi van assistir membres del Centre Cultural Gitano de La Mina, Proamina, Veus Gitanes, el Casal d'Infants de La Mina, Unió Romanesa, Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), SOS Racisme, Fundació Pere Closa, Consell Gitano de Barcelona, Lacho Bají Calí i de l'Associació Joventut Gitana per la Igualtat i el Progrés. El punt àlgid de tensió va tenir lloc quan van irrompre a la sala un grup de persones que, amb pancartes i a través d'un megàfon, es van mostrar afins al projecte de mantenir aquestes persones al territori. Una persona, que es va identificar com a "activista independent", va titllar l'Ajuntament de "feixista" i "racista" per defensar el desallotjament del solar ocupat. 


Malalts i sense recursos

Tres famílies sense criatures ocupen unes cinc barraques col·locades en fila al solar del carrer de les Estrelles, just a tocar de l'espai que ocupa el Centre Cultural Gitano del barri de La Mina. Les instal·lacions, construïdes amb materials com llauna i fusta, allotgen espais improvisats que fan la funció de cuina, rebost, dutxa i armaris per a estris diversos. El modus vivendi d'aquestes famílies es basa en la recollida de ferralla i, de la seva venda a ferralleries de Sant Adrià i de les Glòries, n'obtenen ingressos (uns dotze euros per tres jornades de feina), una part dels quals són enviats a la resta de la família a Romania, d'on són originàries.

El modus vivendi d'aquestes famílies es basa en la recollida de ferralla i envien una part dels ingressos (uns dotze euros per tres jornades de feina) a la resta de la família 

En arribar a la ciutat, fa prop d'un any, el col·lectiu el formaven entre setze i dotze persones que es van instal·lar al barri de La Catalana, però van haver de marxar després que el campament fos cremat dues vegades sense que se n'identifiqués el responsable. El grup, que ara el formen nou persones (de la resta, només se sap que tres han tornat al seu país), es va traslladar a la parcel·la actual, just a sota de la ronda Litoral. Avui l'Ajuntament afirma voler recuperar l'espai per a ús municipal.

Lenuta Voicu, de 54 anys, és, amb el seu marit, Alexandru Puia, l'única persona del campament que parla castellà. Ella té un problema ocular, amb un leucoma a la còrnia / Clara Macau



Lenuta Voicu, de 54 anys, és, amb el seu marit, Alexandru Puia, l'única persona del campament que parla castellà. Fa quinze anys que va marxar de Romania i des d'aleshores ha estat a Tenerife, Madrid i Valladolid. Voicu té criatures al seu país, ja grans. Ens parla de la seva filla de 35 anys, que té cinc nens i viu amb el seu marit, però cap dels dos no té feina. "Ella viu de les ajudes socials que rep al seu país i dels diners que jo li envio", comenta, "que hi ha mesos que són trenta o, amb sort, cinquanta euros, i d'altres en què no puc enviar-li res". Voicu i Puia estan malalts. Ella té un problema ocular, amb un leucoma a la còrnia. Es visita a l'Hospital de l'Esperança i creu que li farà falta un trasplantament. Té hora per al pròxim 3 d'abril i, per recomanació mèdica, ha de reposar i no pot treballar. Ell, l'Alexandru, pateix problemes pulmonars i pren Salbutamol i Valtrex. El metge li ha indicat seguir una dieta especial.

Voicu explica a la Directa que es troba disposada a acceptar aliments, si fa falta, i a treballar si li ofereixen una feina, "però tracto de no destorbar, em diuen que no hi ha recursos per a nosaltres i aquí no molestem ningú. Mai hem creat cap problema i tenim un sostre que ens aixopluga i unes necessitats bàsiques cobertes". Segons la dona, "en un alberg no ens deixaran instal·lar-hi els carros amb què recollim el paper i la llauna i no podem pagar-nos un pis, encara que sigui de lloguer social". "Quines solucions ens donaran quan, mes rere mes, no puguem pagar el que costa?", es pregunta.


L'Ajuntament, "sobrepassat"

Segons Filomena Cañete, cinquena tinenta d'alcalde i responsable de l'àrea de Protecció i Promoció Social de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, la situació d'aquestes persones va començar a preocupar el consistori arran de la primera identificació del campament, el passat mes de gener. Els agents de seguretat que van participar en aquest operatiu van comunicar al grup, que aleshores el formaven unes setze persones, que no podien establir-se en un espai públic, però que els podien enviar ajuda dels serveis socials. En aquesta i altres ocasions, explica Cañete, "se'ls ha ofert recórrer al banc d'aliments -al voltant de 400 persones en formen part al municipi- i no han volgut. Se'ls ha ofert la possibilitat d'anar al menjador social, on tenen dutxa, i han dit que no, que ja en tenen i no és necessari. També per treballar i per buscar una solució d'habitatge col·lectiu, encara que sigui temporal. I van dir que no volien adquirir els compromisos d'un deute social".

En un principi es van instal·lar al barri de La Catalana, però van haver de marxar després que el campament fos cremat dues vegades sense que se n'identifiqués el responsable

Basilio Perona, regidor del municipi per Sant Adrià en Comú i impulsor de la moció que es va presentar al ple contra el desallotjament, ha manifestat, en canvi, que el grup de persones es troben en una situació difícil perquè moltes no entenen l'espanyol i se senten intimidades per la presència dels cossos de seguretat que els han visitat al campament. "Van patir un atac xenòfob o racista en què se'ls van cremar les pertinences", explica, "no són conflictius i tracten de no molestar i subsistir amb el que poden". Jacobo Muñoz, de l'Associació Casal Infantil La Mina, situada prop de l'assentament, insisteix que el col·lectiu ocupant de la parcel·la mai ha causat conflictes a la zona i que ells, fins fa poc, no coneixen ni la seva existència.

El consistori del municipi afirma estar compromès a "convèncer aquestes persones que hi ha altres solucions possibles a banda de quedar-se allà en condicions indignes que no podem permetre" i al·lega que "manquen recursos per abordar un programa que pugui donar resposta a les necessitats d'aquestes persones. La situació ens sobrepassa". Per això, Cañete ha sol·licitat ajuda a la Generalitat de Catalunya i la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC). Perona, no obstant això, declara que "no m'encaixa que, d'una banda, ens comprometem a cercar-los recursos i que, de l'altra, apliquem una normativa de desallotjament".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades