"Cal enderrocar el mite de l'amor romàntic, la tendresa pot estar en qualsevol lloc"

Parlem amb el Diluvi, un grup valencià que ha publicat recentment el seu quart àlbum, 'Ànima'. Conversem de l'amor, motiu recurrent en la seua carrera, però també del panorama musical valencià i de la presència de les dones a la música
"Vam triar el nom 'Ànima' perquè volíem buscar diversos estils amb l’essència de cadascun de nosaltres i que tot això apareguera reflectit al disc", afirma un dels seus components

Després d’un mes i escaig des que el Diluvi publicara Ànima, el seu últim treball, hem conversat amb Txus (guitarra), Lluc (acordió i veus), Dani (bateria) i Flora (veu i bandúrria). En aquest, el seu quart disc, compten amb la col·laboració d'artistes valencians com Carles Belda, Zoo o La Trocamba Matanusca i el primer videoclip, Tendresa insubmisa, ha tingut molt bona rebuda entre el públic. Amb l’ombra d’Ovidi sempre present, però ja plenament consolidats amb el seu estil propi, els de Castalla ens parlen de tot el que estan vivint com a grup.


Heu decidit anomenar al vostre disc Ànima. Què significa aquesta paraula per a vosaltres?

Txus: Vam triar eixe nom perquè volíem buscar diversos estils amb l’essència de cadascun de nosaltres i que tot això apareguera reflectit al disc. L’ànima seria això, la part central de cadascuna de les coses del món.


Ànima continua amb els ritmes folk que han caracteritzat el Diluvi des dels inicis, però ara cobren importància ritmes d'altres terres com els balcànics o celtes. Heu volgut superar les fronteres del folk mediterrani?

Dani: Musicalment sempre busquem autoexigir-nos, anar més enllà del que coneixem. El folk està tan present en totes les cultures del món que hem intentat obrir les fronteres i veure quines altres coses ens pot aportar, i dues d’elles han sigut la música celta i la balcànica. Ens agrada buscar noves coses i hem arribat a eixos nous estils que ens agraden.


Per a aquest disc no heu utilitzat el micromecenatge com sí que havíeu fet anteriorment. A què es deu aquesta decisió?

"Al consolidar-nos com a grup, hem començat a fer molts concerts i rebre una quantitat d’ingressos que ens aporta eixa capacitat de poder pagar-nos les despeses. Ja som autosuficients"

D: Les bandes que comencen tenen molt difícil tirar endavant econòmicament. Fas concerts, però no et paguen com t’haurien de pagar i els pocs ingressos són per a cobrir les despeses. Aleshores, per a fer un disc en condicions, com nosaltres vam fer amb Motius, necessites un mecenatge que t’ajude, perquè si nó és impossible. Nosaltres, al consolidar-nos un poc com a grup, hem començat a fer molts concerts i rebre una quantitat d’ingressos que ens aporta eixa capacitat de poder pagar-nos les despeses, ja no necessitem buscar un mecenatge. Ja som autosuficients.


Quina manera de funcionar té el Diluvi com a grup? Com es prenen les decisions?

Lluc: Les decisions es prenen d’una forma horitzontal. Sí que tenim representants o coordinadors. L’Andreu s’encarrega més de buscar bolos i de la promoció. Txus fa més correcció perquè ell és filòleg, Dani s’encarrega de l’economia, etc. Cadascú té una tasca, que com que li agrada, la farà millor que els altres. Després tenim reunions per a posar en comú les decisions.


Presenteu Ànima com un disc que gira al voltant dels diferents vessants de l'amor. Per què heu volgut que aquest fóra l'element central del disc?

T: Ha eixit així, no està fet de manera premeditada. Són els estats d’ànim en què ens trobem quan escrivim.

D: És un tema que ens agrada i considerem molt important en tots els seus vessants. A la vegada que l’amor, la lluita, que sempre ha caracteritzat el Diluvi. En Ànima hem seguit per eixe camí, perquè també hi ha cançons de lluita.


Quina definició teniu de l'amor i de la lluita, les dues paraules que us identifiquen com a grup?

L: Per a mi la lluita representa una cosa que per al Diluvi és diferent. Entenc que la lluita per al grup és la consigna de treure a la llum unes injustícies que nosaltres veiem. Per a anomenar això diem lluita. El vessant de l’amor em sembla molt ampli. En tots els discos està present: a Tendresa insubmisa en el sentit d’estimar com cadascú considere. Si anem enrere, amb Alegria, és un cant també a l’amor i a l’esperança. I més enrere, en Motius també hi apareix. És un fil conductor.


La música sovint ha ajudat a conformar una idea romàntica de l'amor que fomenta el masclisme i el sistema patriarcal, així com idealitza les relacions de parella. Penseu que també a través de la música es pot canviar la concepció del que és l'amor?

"Eixe amor que ens tenim els uns als altres, que volem transmetre quan estem tocant. Perquè moltes cançons parlen d’amor però també intentem que això es veja damunt l’escenari"

D: Gran part de la música ha dut a aquesta concepció i la feina de molts grups hauria de ser la de començar a deconstruir això: tota aquesta música comercial amb missatges tan degradants, que arriba a milions de persones a qui els clava en el cap una idea totalment equivocada. Nosaltres intentem lluitar contra eixes idees a partir d’unes altres. Parlem d’una manera i fem visible que hi ha més maneres i més lletres per a fer música.

L: Després del nostre directe hi ha molta gent que ens diu: "Creeu molt bon rotllo". Crec que és això. Eixe amor que ens tenim els uns als altres, que volem transmetre quan estem tocant. Perquè moltes cançons parlen d’amor però també intentem que això es veja damunt l’escenari.

T: De fet, Amor Infinit és tot el contrari, un desamor, un "ací et quedes que puc ser feliç jo a soles". Així i tot, al mateix temps estàs connectant amb la gent i també hi ha una relació "amorosa".

D: I a la vegada, quan escoltes Tendresa insubmisa transmets amor i una lluita, amb un missatge darrere. L’amor no és només el romàntic, l’amor abasta molt. Ací es fusionen els dos vessants i intentes inculcar a la gent eixe missatge.


Quin és el vincle entre la música i la transformació social? Què la fa més pràctica en aquest sentit?

L: El ganivet s’utilitza per a tallar però també es pot utilitzar per a matar. La música és una ferramenta i es pot utilitzar amb un propòsit o un altre.

D: La música és una font d’arribar a un nombre de gent espectacularment gran. Tot el món escolta música. Vages on vages hi ha música. En compte de transmetre un missatge, es pot utilitzar la música per a transmetre’n un altre.


El Diluvi s'ha convertit en un grup referent per a la causa feminista, especialment després del llançament de la cançó I tu, sols tu, de l'àlbum Alegria. Quina és la situació de les dones en el circuit valencià de música?

"Les dones estem en un món subterrani, del qual a poc a poc anem eixint. Tot aquest món s’havia relacionat amb xicons que comencen amb quinze anys i van evolucionant, ara ja són xicons i xicones"

Flora: No hi ha molta representació, tot i que cada vegada hi ha més. És un bon senyal, però costa fer-se un lloc. Mira Roba Estesa a Catalunya, un grup tot de dones, quants hi ha així? Poquíssims.

D: No és que no hi haja dones, és que no se les dóna la visibilitat suficient. No és que no estiguen, és que no sabem que estan ahí. No se’ls dóna eixe reconeixement.

F: Pot estar relacionat amb què sempre han triomfat grups com Obrint Pas o La Gossa Sorda –que a mi m’encanten– en què no és que no cante una dona, és que en el grup no hi ha presència femenina. Tampoc crec que haja sigut cosa seua, no ha sigut deliberadament. Les dones estem en un món subterrani, del qual a poc a poc anem eixint. És una barrera que s’està superant. Tot aquest món s’havia relacionat amb xicons que comencen amb quinze anys i van evolucionant, ara ja són xicons i xicones.

"En l'àmbit dels festivals em pregunte si el panorama no està massa saturat. Igual pagaria més la pena fer menys festivals però que estigueren més ben pagats per a tots els músics", comenta Flora

 


Com ha sigut treballar amb músics com Carles Belda, Panxo de Zoo o els membres de la Trocamba Matanuska? Per què heu triat aquestes quatre col·laboracions per al disc?

F: A l’Aplec dels Ports de l’estiu passat ens vam ajuntar amb Zoo després dels concerts i entre riures Andreu els va dir si podrien col·laborar al nou disc. Ells en principi van dir que no solien col·laborar, però que el Diluvi els agradava molt i que a la mare de Panxo [un dels cantants de Zoo] li faria molta il·lusió sentir-lo en una cançó nostra. Van accedir i el resultat ens ha agradat molt.

L: Carles Belda toca en El Nòmada, un tema que en són dos en un: una cançó seua que es diu Bruno, molt bonica, a la qual li hem posat el text que va fer Andreu. En realitat és un homenatge a ell que toca ell mateix.

D: Que el Belda et toque una cançó, comptar amb aquest tipus de músics... És que és tan bon músic!

L: I els de la Trocamba són col·legues. Quan van vindre a tocar a Castalla va ser molta festa amb ells.

F: Són gent molt disposada. Al final són amics i fa goig veure que sempre estan a punt per a ajudar-te a fer que tot sone millor.


De fet, en aquest nou disc compteu amb moltes col·laboracions, però totes elles són d'homes. Perquè no hi ha cap col·laboració d’una dona?

F: Anava a haver-la, però no va poder ser a última hora. Volíem tindre una col·laboració femenina igual que en Motius, amb la mateixa persona, la Meritxell [Gené], però per circumstàncies laborals no va poder i al final el temps se’ns tirava al damunt. No va ser per falta de ganes.

T: Tot i que no hi ha col·laboracions musicals de dones hi ha tres lletres fetes per dones, Ànima blanca, Deixa’m que et conte i Tendresa insubmisa. El disseny també està fet per una dissenyadora.


Amb el vostre "mestissatge mediterrani" incloeu un matís més dins l’àmplia varietat que ja caracteritza el panorama musical valencià. En quin moment diríeu que es troba aquest?

"El panorama musical valencià es troba en un bon moment perquè està més diversificat que mai quant a estils i grups"

F: Es troba en un bon moment perquè està més diversificat que mai quant a estils i grups. Eixe és el bon moment. Ara bé, en l'àmbit dels festivals em pregunte si el panorama no està massa saturat. Igual pagaria més la pena fer menys festivals però que estigueren més ben pagats per a tots els músics.

D: Hi ha una massificació. No pot haver cada dia de l’any un festival a cada poble amb els mateixos grups.

F: I com els grups volem tocar acabes baixant cada vegada més el caixet. Acceptant-ho tot perquè vols tocar. M’agrada que hi haja molts grups, m’agrada que hi haja festivals, però eixa massificació de festivals s’hauria de veure.

D: Això acabarà regulant-se sol.


Amb Amor infinit continueu portant l’Ovidi amb vosaltres. Podem dir que sou el que sou gràcies a ell? Quina repercussió ha tingut la seua obra en la vostra trajectòria? 

F: Ens vam donar a conéixer gràcies a ell amb les versions que li vam fer, que va ser una manera d’arribar al públic. Unes cançons que feia ell d’una manera molt personal, molt cantautor, a fer-les més ballables. A partir d’ací vam decidir compondre versions pròpies però sense oblidar a l’Ovidi, per això en Amor Infinit mantenim alguna lletra seua. Fem que estiga sempre present perquè al final som el que som gràcies a ell.


Però, a la inversa, pot ser que us vulgueu també separar de l’Ovidi i demostrar que sou una cosa molt més àmplia?

D: Clar. A partir d’Alegria i també en Motius ja es van fer cançons que no tenien res a veure.

F: És com un estira-i-arronsa. Per una part volem fer les nostres cançons, però per l’altra no volem oblidar d’on venim. I això no és dolent, sempre que tampoc t’estanques.


El vostre videoclip Tendresa insubmisa ha tingut molt de ressò per les xarxes socials. Què volíeu manifestar amb ell?

D: El missatge és molt clar: la tendresa pot estar en qualsevol lloc. Enderrocar el mite de l’amor romàntic.

F: És una manera de veure moltes de les maneres que hi ha d’estimar-se, no totes. I amb una forma de fer-ho arribar, a través de la música i un vídeo molt xulo.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades