Martin McGuinness no va anar a la guerra

El passat 21 de març moria el referent polític del Sinn Féin i personalitat clau de les últimes dècades per al procés de pau nord-irlandès
Feia uns mesos que McGuinness s'havia retirat de la vida política
Sinn Féin
Mairéad Hache 28/03/2017

Tan sols feia uns mesos que s'havia retirat de la vida política, després de renunciar al seu càrrec com a viceministre en protesta per un escàndol de corrupció que esquitxava al Partit Democràtic Unionista (DUP), històric rival del Sinn Féin (SF) en els sis comtats del Nord. Va ser en aquest moment decisiu quan McGuinness va declarar que es dedicaria al tractament de l'amiloidosis, malaltia que patia i que li havien diagnosticat poc temps abans. Finalment, la trista notícia de la seva mort va transcendir el dimarts passat, i el seu funeral es va celebrar dos dies més tard.

Després d'una vigília a casa seva a Derry, milers de persones van acompanyar emotivament el cos de McGuinness en el seu últim viatge a través dels carrers del Bogside, mític barri republicà on va néixer i al que sempre es va sentir especialment unit. En la llarga marxa, acompanyada únicament pel so de les gaites, va quedar reflectida la profunda estima d'una ciutadania que al llarg d'aquests anys ha estat testimoni de nombrosos canvis polítics i socials.

McGuinness mai va negar la seva pertinença inicial a l'IRA, en uns anys durs en què fets com el Diumenge Sagnant i la repressió britànica commocionaven l'opinió pública internacional

Tal com va afirmar Gerry Adams durant el funeral, “Martin no va anar a la guerra. La guerra va anar a ell” en un temps en què una bona part de la població no tenia drets humans fonamentals i era tractada des del propi Estat com a ciutadania de segona, senzillament per la seva pertinença ideològica, cultural i religiosa. McGuinness mai va negar la seva pertinença inicial a l'IRA, en uns anys durs en què fets com el Diumenge Sagnant i la repressió britànica commocionaven l'opinió pública internacional. Condemnat per possessió d’armes el 1973, sempre va definir la motivació del seu activisme per un profund sentiment de responsabilitat personal cap a la seva comunitat, en uns anys en els quals el terror i l'opressió omplien els carrers. Encara i tot, estava absolutament convençut que les coses havien de canviar, demostrant un coratge i unes aptituds polítiques excepcionals, fet fonamental a l'hora de tendir ponts cap a l'altra meitat del conflicte. En aquest sentit, és impossible parlar de l'Acord de Divendres Sant sense referir-se a ell com a peça clau del complicat procés de diàleg.

Milers de persones van acompanyar emotivament el cos de McGuinness en el seu últim viatge a través dels carrers del Bogside / Seán Ó Murchadha


Home familiar i de forta personalitat, la seva ferma creença en la igualtat d’oportunitats independentment de l’origen o ideologia, es va veure reflectida en la seva activitat política durant els anys en què va ocupar el càrrec de Ministre d’Educació en el Nord. “Ell creia en la reconciliació i va treballar-hi molt dur”, afirmava un emocionat Gerry Adams en l’homenatge del passat dijous, afegint que “Martin no era un terrorista, era un lluitador per la llibertat”.

Representants internacionals que van jugar un paper crucial en la resolució del conflicte armat han assistit al funeral, on han ressaltat el paper fonamental de Martin McGuinness en el complicat procés de pau

Representants internacionals que van jugar un paper crucial en la resolució del conflicte armat han assistit al funeral, on han ressaltat el paper fonamental de Martin McGuinness en el complicat procés de pau, així com en els acords. Entre altres, el Primer Ministre Irlandès, Enda Kenny, així com el Cap d'Estat, Michael Daniel Higgins o fins i tot la representant del Partit Democràtic Unionista (DUP), Arlene Foster. Arnaldo Otegi, amic personal de McGuinness, també va ser-hi, va portar el fèretre durant part del trajecte i va signar el Llibre de Condolences en la seva memòria.

Tal com va afirmar Gerry Adams durant el funeral, “Martin no va anar a la guerra. La guerra va anar a ell” / Sinn Féin

 

La desaparició de Martin McGuinness succeeix en un moment clau del context polític nord irlandès, just després de les eleccions en què el Sinn Féin va obtenir uns resultats històrics. Amb un total de 224.245 vots -el que suposa un 3,9% més que el 2016- i 28 Diputats, el Sinn Féin es troba només a un punt del DUP i a una distància de 1.168 vots. Michelle O’Neill, actual líder del SF, ha ressaltat l'impacte del creixement de vot i la pèrdua d'influència històrica del DUP, fet que està influint significativament en les difícils negociacions que s'estan duent a terme aquests dies a Stormont, seu de l'Assemblea d'Irlanda del Nord.

Encara que queden lluny els temps quan el DUP defensava la consigna “Smash Sinn Féin” -“Colpegem al Sinn Féin”- i existeix un fort compromís amb la pau per part d'ambdues comunitats -catòlica i protestant-, hi ha assumptes que continuen pendents de resoldre per part de l'administració britànica. En aquest sentit, el passat 13 de febrer, una delegació irlandesa formada per familiars de víctimes de les forces policials britàniques, va viatjar de Belfast a Estrasburg per presentar evidències del retard i falta de compromís en les recerques d'assassinats encara sense esclarir. El propi Comissari de Drets Humans de la Unió Europea, Nils Muižnieks, amb qui van mantenir una reunió, ha assegurat que el Govern britànic ha estat incomplint reiteradament la Convenció Europea de Drets Humans al no conduir de manera efectiva i independent les recerques dels assassinats comesos per les forces britàniques.

La desaparició de Martin McGuinness succeeix en un moment clau del context polític nord irlandès, just després de les eleccions en què el Sinn Féin va obtenir uns resultats històrics

Membres de l'entorn republicà irlandès assenyalen com a fonamental “el compliment de certs punts com la protecció de l'idioma irlandès -gaeilge- al Nord, un Bill of Rights o Declaració de Drets, així com l'eliminació d'obstacles per a la comunitat d'expresos polítics”, i ressalten també la necessitat de resoldre procediments legals de nombrosos casos de collusion -connivència entre les forces policials britàniques i grups paramilitars unionistes-, entre ells l'assassinat de l'advocat Pat Finucane.

Finucane, natural de Belfast i expert en drets humans, va ser advocat defensor de multitud de presos polítics republicans, com el propi Bobby Sands. Un matí de 1989, Finucane era assassinat a trets a casa seva, davant de la seva família, per un grup de paramilitars unionistes. Des de llavors, la família i l'associació que porta el seu nom lluiten per esclarir el cas. En aquest sentit, la recuperació de la veritat és un assumpte fonamental per al republicanisme irlandès.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades