La Canonja i Vila-seca reclamen poder estar novament units pel camí històric

Una marxa convocada el passat diumenge, va reunir una vuitantena de persones que van bloquejar la carretera que avui dia talla el camí que unia aquestes dues poblacions del Camp
Veïnes d'ambdós municipis es van trobar al bell mig de la carretera que bloqueja el camí entre els seus pobles
Joan Pons Solé
Joan Pons Solé 28/03/2017

És 17 de gener de l'any 1933, Sant Antoni, i els xiquets fadrins de la Canonja enfilen el camí de Vila-seca per anar a la festa major d'hivern d'aquest poble. Saben que, a mig recorregut, a l'alçada de l'encreuament amb el camí de Bellissens que porta fins a Reus, els esperen els xiquets fadrins de Vila-seca per rebre'ls a cops de pedra.

Robert Qué, veí de la Canonja, recorda quan aquest camí era realment una via de comunicació molt important entre els dos pobles, i era utilitzat per agricultors, comerciants i veïns

D'aquí a tres dies, serà 20 de gener, Sant Sebastià, i els xiquets de Vila-seca faran el trajecte cap a la Canonja, ja que s'hi celebra també la festa major. La rebuda serà la mateixa. Aquesta és la història, qui sap si mitificada, que sempre ha corregut per les places i carrers de la Canonja i Vila-seca. Una rivalitat tan pròpia de dos municipis que es toquen entre ells, però malgrat les enveges i recances típiques del teixit municipal català, aquests dos pobles sempre van estar units per un camí.

Robert Qué, veí de la Canonja, recorda quan aquest camí era realment una via de comunicació molt important entre els dos pobles, i era utilitzat per agricultors, comerciants i veïns. Qué assegura que era força normal fer servir el camí per anar a Vila-seca o fins i tot per enllaçar amb altres camins que et portaven a Reus o altres pobles.


Quan una carretera es sobreposa a un camí

El problema s'inicià ja fa més de vint-i-cinc anys, quan la carretera de Bellissens (T-313) tallà el camí, que fa poc més de deu anys quedà encara més bloquejat per una mitjana de formigó. Aquest fet, que posa en seriós risc peatons, ciclistes i pagesos que utilitzen el camí, va encendre les alarmes de l'associació ecologista La Canonja 3 que l'any 2008 ja va enviar queixes als ajuntaments de la Canonja, Reus i Vila-seca, així com a la Diputació de Tarragona i a l'antic Departament de Territori i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, ja que té la competència sobre aquesta carretera.

Ara s'ha decidit fer un pas més en aquesta reclamació després que els Ajuntaments de la Canonja i Vila-seca aprovessin per unanimitat una moció reclamant la reobertura del camí / Joan Pons


L'any 2010 l'Ajuntament de la Canonja va emetre un informe on s'exposava la necessitat de solucionar aquest problema amb la instal·lació d'un pas elevat i traslladava la petició a la Direcció General de Carreteres. El mateix any i davant la resposta inadequada d'aquesta Direcció General, l'associació La Canonja 3 contactà amb el Síndic de Greuges, que també comunicà la necessitat de solucionar aquest atzucac.


Desbloquejar el pas

Passats els anys, ara s'ha decidit fer un pas més en aquesta reclamació i després que els Ajuntaments de la Canonja i Vila-seca aprovessin per unanimitat una moció reclamant la reobertura del camí, diferents entitats organitzaren una marxa el passat diumenge que bloquejà la carretera durant un quart d'hora i repintà la traça del camí a sobre de l'asfalt. Iris Cobacho, presidenta de La Canonja 3, va mostrar la seva indignació per la "incompetència" de la Direcció General de Carreteres, la falta de resposta rebuda per part de la Generalitat i la seva "falta de preocupació" per la seguretat viària. "Portem gairebé deu anys demanant una alternativa, gairebé deu anys esperant una solució que demanem amb urgència" afirmà Cobacho en la lectura del manifest reivindicatiu acordat amb tots els partits polítics, l'Ateneu Popular La Mina de la Canonja i el Casal Popular El Rebotim de Vila-seca.

El regidor de l'Ajuntament de Vila-seca Mario Téllez afirmà que "farem un seguiment de les accions institucionals i, si no s'actua, tornarem a contemplar fer més accions reivindicatives"

La vuitantena de persones aplegades van sortir dels dos municipis per trobar-se en el punt intermedi, focus del conflicte, davant l'estupefacció dels conductors que probablement ignoraven que el seu pas motoritzat impedia un pas tant o més lícit com el pedestre. Glòria Virgili, regidora de medi ambient de l'Ajuntament de la Canonja, reclamà –en declaracions a la Directa– que la Generalitat faci la seva part de la feina. "Nosaltres ja hem fet el que havíem de fer i ho hem fet conjuntament entre entitats i els dos ajuntaments, ara és hora que la Generalitat actuï" afirmà Virgili. Per la seva banda, el regidor vila-secà Mario Téllez afirmà que "farem un seguiment de les accions institucionals i, si no s'actua, tornarem a contemplar fer més accions reivindicatives".

La marxa bloquejà la carretera durant un quart d'hora i repintà la traça del camí a sobre de l'asfalt / Joan Pons


A més a més, aquest camí forma part de la ruta GR-92 que travessa tot el litoral català, fet pel qual també s'ha demanat la implicació dels clubs excursionistes de la Canonja i Vila-seca, així com de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, responsables del manteniment d'aquesta ruta.


Molt més que un camí

La reivindicació va servir sobretot per posar sobre la taula la necessitat de considerar els camins com quelcom que va més enllà d'una via de comunicació "tova", sinó que són part del patrimoni humà i que com a tal cal conservar-los i protegir-los.

L'àrea central del Camp de Tarragona ha estat una zona fortament castigada per infraestructures i molt sovint no s'han considerat els camins com un element patrimonial a protegir

L'àrea central del Camp de Tarragona ha estat una zona fortament castigada per infraestructures viàries, vies de tren d'alta velocitat, polígons industrials i àrees urbanes disperses, que molt sovint no han considerat els camins com un element a protegir.

El cas de la Canonja i Vila-seca no és l'únic cas de camí tallat o malmès dels Països Catalans, clar símptoma que encara ens queden moltes passes a fer per reinterpretar els camins com allò que ens permet deixar traça darrere nostre, un rastre carregat de vivències, cultura, paisatges i patrimoni etnogràfic.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades