L'Hortet de la Farga planta cara a un inversor 'desconegut'

Quatre col·lectius de Sants articulats al voltant del projecte reclamen que l'Ajuntament de Barcelona adquireixi la finca per evitar que CaixaBank la vengui a un particular que hi faria pisos de luxe per a turistes
Per unanimitat dels grups es va aprovar en un plenari de Districte que l'espai passés a titularitat pública per garantir la continuïtat de la tasca social
Montse Giralt
Jesús Rodríguez 26/03/2017

Hi ha trossets de Barcelona que segueixen resistint la febre urbanística a cop de talonari forà. Un d'aquests indrets –apartat dels focus però amb un especial encant– és l'Hort de la Farga, al barri de Sants. Es tracta de 455 metres quadrats d'interior d'illa, amagats rere els blocs d'habitatges dels carrers Rossend Arús, Noguera Pallaresa i Olzinelles, però encara amb privilegiades hores de sol.

L'any 1981, quan la família Samper (Samper y Valls SA) va deixar d'utilitzar la finca –als anys 50 ja havia traslladat el negoci de ferralla a un solar del carrer Enric Barges, al costat de l'estació de Sants–, l'amo de l'empresa va deixar les claus de la persiana que dóna accés a l'actual hort als responsables de la Comissió de Festes de la plaça de la Farga. En Ferran Pascual, fundador de la comissió –visiblement emocionat–, recorda com si fos avui aquell dia, mentre participa d'una trobada veïnal que se celebra l'assolellat matí del diumenge 26 de març entre hortalisses i arbres fruiters. Estem, doncs, davant de 36 anys ininterromputs de possessió i ús de la finca. Segons ha volgut puntualitzar Marta Samper, néta del propietari de l'empresa, en declaracions a la Directa, "mai li van donar les claus, li van deixar puntualment per guardar-hi eines i decorats". 

El solar i els edificis dels números 36 i 38 del carrer Rossend Arús i Noguera Pallaresa 27 funcionen com una única peça urbanística i van ser adquirits per CaixaBank arran d'una execució hipotecària

 


Durant l'encontre, en Toni Piñeiro –que ha picat pedra a l'hort des del primer dia– dóna detalls de les últimes informacions que arriben de l'Ajuntament de Barcelona i CaixaBank, els dos actors amb qui negocien des de maig del 2015 per a impedir que l'ús social de l'hort de la Farga i del local de la Comissió de Festes, es vegi truncat pels interessos d'inversors internacionals a la recerca dels diners fàcils del turisme d'alt standing. El solar i els edificis dels números 36 i 38 del carrer Rossend Arús i Noguera Pallaresa 27 funcionen com una única peça urbanística i van ser adquirits per CaixaBank arran d'una execució hipotecària. Building Center, promotora immobiliària de l'entitat bancària presidida per Jordi Gual, és la titular dels terrenys i immobles, i els ha posat a la venda. Els edificis van ser la seu del centre social La Farga, desallotjat l'any 2009 i vandalitzat interiorment pels operaris per evitar-ne la reutilització. Malgrat tot, la planta baixa del número 38 ha estat rehabilitada i s'hi emmagatzemen decorats. Hi han improvisat un taller on s'elaboren veritables obres d'art decoratives i la portalada temàtica que cada estiu s'instal·la a la plaça durant la setmana de festes del barri. La temàtica del guarnit d'enguany encara és un secret.

El solar i els edificis dels números 36 i 38 del carrer Rossend Arús i Noguera Pallaresa 27 funcionen com una única peça urbanística i van ser adquirits per CaixaBank arran d'una execució hipotecària

Agricultores urbanes i veïnes de la plaça –amb reiterades condecoracions al concurs de guarnits de la Festa Major de Sants–, han ampliat aliances per fer front a l'amenaça. La cooperativa d'habitatges en cessió d'ús Sostre Cívic i el projecte de consum sostenible Economat Social s'han sumat al contraatac popular per evitar que el conjunt de la finca passi a mans "especuladores" i mantingui un ús social a quatre bandes: hort, local veïnal, economat i habitatge social. La crua alternativa, segons un avantprojecte elaborat per CaixaBank, seria la construcció de pisos turístics d'alt standing que tindrien com a cirereta del pastís un pati interior reconvertit en spa amb piscina inclosa. El veïnat, en aquest cas, s'ho miraria des de les finestres.


Comprador desconegut

L'estratègia veïnal per evitar les urpes dels promotors turístics implica aconseguir que l'Ajuntament de Barcelona activi el seu dret de tempteig i retracte en la compra de la finca, tal com estableix el Decret-llei 1/2015. El compte enrere per aquesta opció va començar el 2 de febrer, data en la qual CaixaBank hauria venut la finca a un particular –per ara desconegut–, activant-se així el termini estipulat de dos mesos per a que la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona mostressin interès a adquirir la finca al mateix preu que el comprador particular. La Generalitat hi va renunciar, però el Patronat Municipal de l'Habitatge –en nom del consistori– va manifestar interès en la compra. CaixaBank va informar l'Ajuntament el 21 de febrer i, per tant, el termini màxim per formalitzar una resposta es podria ampliar al 21 d'abril. Queden només tres setmanes –Pasqua pel mig– i el veïnat s'ha activat per accelerar un desenllaç favorable. Amb la legitimació d'unes 3.000 signatures de suport han demanat per aquest dilluns 27 de març una reunió urgent amb la regidora del Districte de Sants-Montjuïc Laura Pérez. "Els seguicis de polítics que visitaven els carrers engalanats l'agost del 2015, inclosa l'alcaldessa Ada Colau, van visitar l'hortet, i en un plenari de Districte d'aquell mes de setembre, per unanimitat dels grups es va aprovar que l'espai passés a titularitat pública per garantir la continuïtat de la tasca social", recorda Toni Piñeiro.

Han imprès samarretes amb el color verd que les identifica i es mostren confiades en "aturar el negoci especulatiu" / Montse Giralt



A banda de cultivar maduixots, cebes, alls, enciams i un llarg etcètera d'hortalisses, plantes aromàtiques i arbres fruiters –les nespres ja dibuixen la seva forma–, a l'Hortet de la Farga es genera vincle social. Una parella d'avis hi passegen, una noia amb un gosset observa la petita illa verda i un infant corre fora del perill del trànsit rodat. En un cobert hi tenen aixades, forques, rasclets, pics i pales, les eines bàsiques per moure i treballar la terra, d'on sortiran els aliments que destinen a l'autoconsum. Han imprès samarretes amb el color verd que les identifica i es mostren confiades en "aturar el negoci especulatiu" i consolidar aquest paratge al cor del barri on brolla la vida.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades