"He passat per totes les etapes d'un procés d'expropiació i ara, enganyat i cansat, poso la vida com a contrapartida"

Claudio Banchelli va començar una vaga de fam ara fa 27 dies per fer front a l'enderrocament d'un edifici al barri de la Teixonera de Barcelona, on és propietari d'un pis. Si la situació no canvia, començarà una vaga de set el 31 de març
L'edifici, autoconstruït fa prop de 60 anys i actualment tapiat, es troba en un procés d'expropiació des d'octubre del 2014 per motius tècnics i d'afectació urbanística
Daniele Zappalà
Joan Bernà 26/03/2017

Un edifici situat al número 91 del carrer Santa Rosalia, al barri de la Teixonera de Barcelona, autoconstruït fa prop de 60 anys i actualment tapiat, es troba en un procés d'expropiació des d'octubre del 2014 per motius tècnics i d'afectació urbanística. Aquest procés ha derivat en una expulsió progressiva de la majoria de les inquilines, sigui cap a pisos de lloguer o mitjançant una indemnització pactada amb l'empresa de gestió urbanística municipal Bagursa i un jurat d'expropiacions. Però quatre propietàries consideren una negligència municipal voler enderrocar l'edifici quan encara hi ha un procés judicial obert i l'expropiació no s'ha completat. Entre elles, l'encara propietari i president de la comunitat Claudio Banchelli, que fa 27 dies que va començar una vaga de fam sota control mèdic just davant l'immoble.

Banchelli va emprendre la vaga a començaments de mes i adverteix que a partir del dia 31 la farà també de set. Ho fa per visibilitzar el seu desacord amb l'ajuntament en relació a l'expropiació de l'edifici on encara manté una propietat i per la qual creu que no se l'ha indemnitzat com calia. Ell i tres propietàries més segueixen pendents d'una resolució judicial que s'espera que arribi aviat. Des de fa just un any, al març del 2016, un jutge manté una suspensió cautelar que va fer efectiva en 24 hores per no enderrocar l'edifici. La justícia va respondre positivament una instància que van presentar un grup de veïnes on insistien: "Creiem que els expedients d'algunes propietats no estan del tot tancats, no entenem aquesta pressa per enderrocar el bloc edificat perquè, a més, tenim el dubte i ho podem comprovar, que la construcció del túnel del metro el 2005 pot haver afectat l'edifici, i bàsicament creiem que aquí s'ha fet una expropiació i no s'hi hauria d'haver produït".

Banchelli va emprendre la vaga de fam per visibilitzar el seu desacord amb l'ajuntament en relació a l'expropiació de l'edifici on encara manté una propietat

Les males condicions en les quals es trobava el bloc van ser el detonant de tot el procés. L'estiu del 2014 els Bombers van haver d'apuntalar part de l'edifici arran d'una fuita d'aigua, i una nit de novembre del mateix any un veí va veure una biga molt deteriorada i, després d'una nova inspecció dels Bombers, aquests van decidir apuntalar tota la banda de l'edifici que dóna al carrer de Fastenrath, paral·lel a l'immoble. Aquella nit, després de dos mesos d'esperar la intervenció dels tècnics municipals per valorar la situació de l'edifici, es va activar el protocol de reallotjament atenent a les recomanacions que van rebre dels Bombers i van passar a viure a un centre d'acollida proper, per després anar a un hotel l'any 2015, fins que van passar a edificis que el Patronat de l'Habitatge els va procurar al barri de La Clota. Banchelli insisteix que "ja sé que ningú reconeixerà els danys i perjudicis ocasionats després de tot per viure al llarg d'un any en un hotel on la intimitat no és la mateixa i hem vist trencar-se famílies".


A l'espera d'una nova resolució

L'actual govern del districte d'Horta-Guinardó, espera la resolució judicial per veure com procedir, ja que recorden que, al marge del deteriorament estructural de l'edifici, aquest és de titularitat municipal i està afectat urbanísticament pel Pla General Metropolità del Carmel de l'any 2008. En paraules del conseller tècnic Pau González, "quan es resolen tots els casos l'edifici passa a ser de titularitat municipal i per l'afectació s'inicien els tràmits per fer l'enderroc". Pel que fa a la compensació als afectats assegura que "els expedients estan administrativament tancats en ferm i per tant no ens correspon ni podem políticament augmentar o canviar unes quantitats fixades per Bagursa, o bé per un jutjat d'expropiació que fixa el preu just. Això no es pot revisar fora dels terminis i els canals que es fixen".

L'actual govern del districte d'Horta-Guinardó, espera la resolució judicial per veure com procedir, ja que recorden que, al marge del deteriorament estructural de l'edifici, aquest és de titularitat municipal i està afectat urbanísticament pel Pla General Metropolità del Carmel de l'any 2008 / Daniele Zappalà 


Gonzàlez remarca que aquestes quantitats "no són una decisió política sinó que es fan en funció d'una valoració tècnica". En alguns casos han estat "acceptades per les veïnes" amb les qui assegura que han dialogat des del principi del mandat. "En veure que seguien a l'hotel -des de mitjans del 2015 a mitjans del 2016, després d'estar a un centre d'acollida de la zona des de finals del 2014– vam intentar accelerar la cerca de solucions habitacionals, tal com fixa la normativa en els casos que hi ha un dret de reallotjament en règim de lloguer s'han donat amb les diferents condicions, ja que cada cas era un món".

Banchelli explica que, com a president de la comunitat, amb l'entrada del nou govern municipal al maig 2015 van tenir un canvi d'impressions: "l'ajuntament va començar a justificar el procediment, i s'oferia a trobar solucions, i jo els vaig explicar que, de 31 propietaris, set [set persones de quatre propietats] es van plantar dient que no els estava bé el que els donaven. En el cas de 24 propietaris (en bona part gent gran, o fills orfes amb el pis ja buit) van acceptar perquè tan sols els interessava cobrar. L'empresa de gestió urbanística municipal Bagursa va fer un llistat al·lucinant de les veïnes que no tenien drets i vam haver de lluitar molt".


Les condicions de reallotjament

Malgrat que, com assegura el districte, els expedients de cada cas estan tramitats i que Banchelli podria viure en un d'aquests pisos de lloguer, l'home, als seus 63 anys, diu no estar conforme amb les condicions de reallotjament però també lluita per les veïnes de la seva excomunitat que li fan costat i tenen situacions molt vulnerables. "Aquesta dona va acabar sense propietat [assenyalant una de les afectades, l'Encarna Mingorance], sense més ajuda que la pensió i afronta un lloguer de 400 euros. També el meu cas serveix per elles: el meu pis en aquella època valia uns 90.000 euros per taxacions de la zona i, quan Bagursa em va trucar em va dir: 'Pel teu pis, escripturat el 1999 per 60.000 euros, jo te'n dono 50.000'... però perdoni? Si avui en dia val això. [En aquell moment tenia aquest dret de reallotjament]. 'Bé, per a nosaltres val 50.000, sempre que acceptis les meves condicions de reallotjament'".

Segons Bagursa, es van tramitar 39 expedients per a determinar la indemnització corresponent a cada propietari i llogater afectat i es van tancar perquè cap afectat va interposar-hi recurs

En tot cas, segons fonts de Bagursa, es van tramitar 39 expedients per a determinar la indemnització corresponent a cada propietari i llogater afectat i es van tancar perquè cap afectada va interposar-hi recurs contenciós-administratiu dins del termini. Aquestes indemnitzacions es van tramitar al llarg d'un any des de març del 2015.

Ara bé, això no és obstacle perquè propietaris com Claudio Banchelli hagin hagut de recordar que fins i tot li "segueixin reclamant impostos com l'IBI, d'una propietat de la qual ja no en pot gaudir". La situació de cada veïna era diferent però encara han estat prou units per a poder presionar". I com ell mateix ens recorda "lluitar en contra de dos governs, un que va actuar d'una manera, i l'altre que no ha sabut esmenar, i han seguit el mateix procediment. Al marge de com acabi jo".


La vaga com a mesura de pressió

Ell ha seguit al peu del canó i en el transcurs d'aquest procés d'expropiació forçat assegura que n'ha aprés molt: "He passat per totes les etapes d'un procés d'expropiació i ara, enganyat i cansat per aquesta situació, poso la vida com a contrapartida".

Cada setmana Banchelli ha anat rebent la visita d'una unitat Centre d'Urgències i Emergències Socials per fer un seguiment del cas, que manté en alerta al districte

Al marge de com evolucioni la situació, Banchelli entén que "la pressió està allà i crec que no demano res de l'altre món, he perdut el meu pis, ja sé que ningú reconeixerà els danys i perjudicis ocasionats. I bé, tot i que puc arribar a pactar, si el meu pis valia 100.000 i me'n dónes 50.000, m'has de donar els altres 50.000. El mateix per a la senyora Encarna i que li reconeguin quelcom a la Pepa."

Com argumenta Banchelli "en aquest punt ja entro a jugar com a persona. El procés judicial segueix, però Claudio ha dit que prou i ja no tinc res més. He signat un paper de procés ètic per acceptar ingrés hospitalari en cas que s'agreugi la situació". Cada setmana Banchelli ha anat rebent la visita d'una unitat del CUES (Centre d'Urgències i Emergències Socials) per fer un seguiment de tot el cas, que manté en alerta al districte. Claudio es reafirma dient que, el segon dia de vaga, el passat 2 de març, van visitar-lo personal del districte preocupats per ell i la seva salut. Ell els va dir: "doncs si esteu preocupats, busqueu una solució que això és el que hi ha, a l'espera també de la propera resolució judicial i que ens reconeguin els drets per oblidar aquest greuge".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades