Tres vaguistes de Tarragona, a judici pels fets de la vaga general del 2012

Les encausades s’enfronten a un any i mig de presó i multes de fins a 7.000 euros. Estan acusades d'atemptat a l’autoritat, danys, coacció i desordres públics
La vaga general del 14 de novembre de 2012 va acabar amb un menor ferit per un cop de porra
Laia Mateu

Situació inusual a Tarragona. La vaga general del 14 de novembre de 2012, que s’havia convocat a tot l’Estat espanyol i a diversos països europeus i de la costa mediterrània, va acabar amb càrregues policials, detinguts i un menor ferit amb un cop de porra al cap per l’esquena. Els esdeveniments segueixen una lògica poc habitual: durant la mobilització es van identificar tres persones, però cap d’aquestes no forma part del grup d’encausades que s’enfronten a penes econòmiques de fins a 7.000 euros i a un any i sis mesos de presó.

Les tres encausades van ser detingudes setmanes després dels fets, arran d’una investigació policial basada en audiovisuals dels mitjans de comunicació presents a la convocatòria i altres materials de càmeres de particulars. Per contra, les persones identificades el mateix dia 14 de novembre van ser absoltes de tot els càrrecs.

Durant la mobilització es van identificar tres persones, però cap d’aquestes no forma part del grup d’encausades

La vaga general, convocada per diferents actors socials de Tarragona, havia transitat pels carrers del centre amb piquets informatius i en un moment del matí, les integrants van decidir fer una aturada a la plaça Imperial Tàrraco, davant de les instal·lacions del Corte Inglés per “visualitzar el descontentament social”. Un dels encausats, Lucas B, ha explicat a la Directa que, en aquest moment, es va bolcar un contenidor i “els agents van començar a carregar de manera indiscriminada”. A partir d’aquí, es van desencadenar un seguit d’accions que van provocar suposades afectacions al mobiliari d’una entitat bancària i, a més, dues menors, una de tan sols tretze anys, van patir càrregues per part d’una unitat d’ARRO dels Mossos d'Esquadra, que custodiava les portes del centre comercial.

Les tres persones imputades, després dels incidents van ser detingudes i en aquell moment se les va acusar de diversos càrrecs, entre els que destaquen atemptat a l’autoritat, danys, coacció i desordre públic.
 

La reconstrucció dels fets

Lucas B. assegura que després del fets, la manifestació va continuar amb normalitat fins l’ajuntament de la ciutat. No va ser fins al cap d’un mes que “un dia a les vuit del matí” la policia va trucar a casa seva i el va acusar de diversos càrrecs. Posteriorment, va passar un dia i mig detingut i va tenir un judici ràpid del que va sortir-ne en llibertat amb càrrecs d’atemptat a l’autoritat, danys, coacció i desordre públic.

Concentració en suport a les vaguistes ahir davant de l'Ajuntament de Tarragona / Laia Mateu


Això no obstant, l’acusació, fa quatre anys, va canviar els càrrecs de desordre públic i danys i una multa de 10 euros diaris durant 20 mesos, per desobediència civil i 7.000 euros a repartir entre les encausades per l’entitat bancària. L’encausat reitera que durant la declaració repetirà el que ja va dir el primer dia davant al jutjat de guàrdia: “Formava part d’un piquet no violent i simplement estava allí”.

Segons el grup de suport, “s’estan utilitzant els fets per tapar un judici a uns mossos que van obrir el cap a un xiquet menor d’edat amb un cop de porra”

Des del grup suport a les vaguistes es marquen com a objectiu “donar visibilitat a la causa i suport a les encausades” i constaten que en aquella ocasió “la policia va carregar fins i tot contra gent que estava passejant pel carrer”. Ara bé, el que situen al centre del debat és que “s’estan utilitzant els fets per tapar un judici a uns Mossos d’Esquadra que van obrir el cap a un xiquet menor d’edat amb un cop de porra”.
 

Policies acusats de lesions

Els tres agents imputats per la càrrega policial que va deixar un menor ferit van declarar l'11 d’abril de 2013 al Jutjat número 3 de Tarragona i ja formen part de les diligències prèvies del cas.

Tres policies van ser investigats – abans imputats- per una falta de lesions i per un delicte de lesions. Pel que fa al menor que va rebre el cop al cap, el seu advocat, Ramon Maria Sans, va declarar el 2013 que la policia havia tingut una actitud “clarament violenta”, perquè “no hi havia perill”. En canvi, el sindicat SME-CCOO va defensar els agents i va assegurar que aquell dia van actuar segons els "protocols establerts", posant èmfasi en què els imputats “no tenen res a amagar”.

El juny passat, el jutge va estimar prescrita la falta per lesions a la menor de setze anys, perquè durant sis mesos la causa va estar paralitzada

El juny passat, el jutge va estimar prescrita la falta per lesions a la menor de setze anys, perquè durant sis mesos la causa va estar paralitzada. En canvi, el procediment per delicte de lesions d'un altre agent, que va ferir el cap d'un menor, continua obert.
 

El nucli de la controvèrsia

En el seu moment, el jutge va considerar que els cops als menors no mereixien qualificació delictiva perquè “no hi havia intencionalitat”. La menor de setze anys va sofrir contusions que no van requerir atenció mèdica, mentre que el menor va necessitar quatre punts de sutura.

Tot i la versió del jutge, els advocats de la defensa argumentaven que no s’havia seguit el protocol d’actuació de manera correcta, atenent-se a la Instrucció 4/2008, de l'11 de març, sobre la utilització d’armes i eines d’ús policial: “els cops s’han de donar amb la defensa en paral·lel al terra i en parts muscularment protegides del tren inferior del cos”, deixant clar que “en cap cas s’ha de fer servir de dalt a baix, ni sobre zones vitals del cos humà, com ara el cap”.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades