Smoking Souls: "El que pretenem és donar un missatge a l'esperança, un cant a l'alliberament"

El jove quartet de Pego (la Marina Alta) fa un pas de gegant més en el seu creixement com a banda amb la presentació del seu tercer treball titulat 'Cendra i Or'
El grup valencià Smoking Souls inicia a finals de mes la gira de presentació del seu tercer disc 'Cendra i or'
Xepo W. S.
Elies Boscà 22/03/2017

Smoking Souls tornen a la càrrega. Després de dos anys des de la publicació del darrer disc Nòmades, els de Pego es troben a punt d'encetar la gira de presentació del seu tercer treball Cendra i Or (Propaganda pel Fet!, 2017), on s'endinsen en noves sonoritats i fan patent la maduresa musical adquirida durant aquest temps. Hem estat amb Carles (veu i guitarra) i Pau (guitarra) perquè ens parlen d'això i molt més.


Cendra i or. A què obeeix aquest títol?

Pau: Per a nosaltres, aquestes paraules signifiquen la forma en què hem d'abordar les nostres vides. És el binomi oposat entre la cendra –l'esglaó més proper a la mort, ja que després d'un incendi és el rastre que en queda– i l'or. Mitjançant l'al·legoria a l'au fènix volem expressar que hi ha vida i es pot renàixer de les mateixes cendres.


Ara que ha passat vora un mes des de la seua eixida, quin balanç féu de la rebuda, tant per part del públic com de la crítica?

"Vegem que la gent no té una cançó preferida, sinó que cadascú en té una de diferent i no hi ha cap que preval per damunt de la resta"

Carles: Estem contents perquè hem aconseguit el que volíem, en el sentit que el disc no ha sigut d'un single o dos, sinó que vegem que cada cançó per si mateixa ha tingut una resposta. Ara ja comencem a rebre crítiques i opinions i vegem que la gent no té una cançó preferida, sinó que cadascú en té una de diferent i no hi ha cap que preval per damunt de la resta. Aleshores, pense que la resposta ha sigut molt bona.


Un tret distintiu d'aquest disc és que heu apostat per explorar noves sonoritats que trenquen un poc amb l'essència dels anteriors treballs. A què es deu aquest canvi?

P: Pensem que el disc té molta canya també, com ja havíem fet amb Nòmades. Per tant, no hem deixat a un costat el rock, aquest forma part de nosaltres, però sí que ens hem atrevit a experimentar i a no tindre pressió, sinó a fer la música que volíem. Sobretot també perquè en aquests dos anys hem descobert nova música, noves influències, nous sons, etc., i això a l'hora de compondre o de traure idees es veu reflectit.

C: No hem deixat de banda el rock, però sí que és possible que hagen entrat unes altres sonoritats que abans no havíem provat i que ens han donat vida, tant a nosaltres com a les cançons. No som un grup de fer sempre el mateix. Aleshores, aquest disc són onze temes i hem volgut donar-li a cada cançó un toc diferent.

P: També crec que qualsevol músic o artista no s'ha d'estancar ni repetir. Nosaltres ja sabem el que havíem fet i del que som capaços i ara toca mirar més enllà i veure fins on podem arribar i experimentar.


Una altra característica que es percep és que aquest disc ha tingut una composició més cuidada que els anteriors, polint molts detalls. Què heu modificat respecte als anteriors processos de gravació?

C: Aquest disc ha estat molt més treballat respecte als anteriors, en el sentit que ens ho vam prendre amb molt de temps. Va ser traure Nòmades i al cap d'una setmana estàvem ja pensant en idees i cançons noves. Per tant, hem tingut molt de temps per a treballar-les, hem mirat molt pel que fa a estructures, so, etc. Després, el treball amb Mark (productor) també ha sigut intens i de moltes hores per a trobar el so que realment volíem en cada cançó.

Imatge d'un moment de la gravació a l'estudi del nou treball d'Smoking Souls titulat 'Cendre i Or' / Xepo W. S.

 

P: Una altra cosa que canvia respecte a la composició dels altres discos és que hem aprés a treballar des de casa i a fer ús de nous recursos tecnològics que ens permeten gravar-nos i produir-nos a nosaltres mateixos, treballar un poc més a distància i anar escoltant els temes. Això et deixa fer molts més canvis, veure la cançó des de fora i treballar-la molt més.


En tres cançons del disc podem trobar col·laboracions: Gorka Urbizu (Berri Txarrak), Roser Cruells (Els Catarres) i Albert Garcia (Itaca Band). Per què aquestes? La de Gorka supose que haurà estat prou especial, no?

C: Bé, Roser és amiga nostra d'haver-la coneguda en diferents concerts i mantenim una certa relació amb ella, igual que amb Albert, el qual és un company de viatge d'aquest món. El fet de coincidir en diversos concerts fa que vages creant-te certes amistats. De la mateixa manera, ens pareixien interessants pel fet que pertanyen a grups molt diferents de nosaltres i pensem que això li pot donar un altre color a cada cançó. Respecte a Gorka, ell sempre ha sigut un referent nostre com a músic i ens feia il·lusió que estiguera al disc.

P: La de Gorka també té a veure amb el tema que volíem tractar en Cançó de la son, la qual parla d'un despertar, de prendre consciència, tant als Països Catalans com a Euskal Herria, territoris on la cultura i la llengua han estat perseguides i això repercuteix hui en dia encara.


El videoclip de Vida va tindre un gran ressò. Podríem dir que la imatge està cobrant una importància que no tenia anys enrere?

C: Amb aquest videoclip el que volíem trobar era el punt mitjà entre cançó i imatge, formant un tot unit i bonic. Però hui en dia la imatge sí que té un paper molt important de cara al teu públic, ja que pareix que últimament entra tot més pels ulls que per les orelles.

P: Sí. Això és lògic des del moment en què vivim un excés permanent d'informació, cançons, titulars, etc., i si presentes una cançó sense acompanyar-la d'un treball visual passa molt més desapercebuda.


Les vostres lletres continuen caracteritzant-se per l'ús de metàfores i d'un contingut prou abstracte. Què heu volgut reflectir en elles aquesta vegada?

C: Moltes cançons són visions personals sobre molts camps de la vida però contades d'una manera poètica o metafòrica que dóna peu a què la gent puga interpretar-les a la seua manera. La veritat és que és molt bonic quan sents a la gent parlar de les teues cançons i buscar-li el sentit quan la idea inicial no era eixa.

"L'objectiu és que cadascú faça seues les cançons. Per un altre costat, mai ens ha agradat donar sermons, lliçons ni pregons. Estem a gust en aquesta forma de treballar les lletres"

P: L'objectiu és que cadascú faça seues les cançons. Per un altre costat, mai ens ha agradat donar sermons, lliçons ni pregons. Estem a gust en aquesta forma de treballar les lletres. Està clar que totes tenen un missatge darrere i que parlen més d'aspectes quotidians i de l'èpica del dia a dia, ja que en ell hi ha política, relacions afectives, amoroses, amb amics, companys, etc. El que pretenem és donar un missatge a l'esperança, un cant a l'alliberament per a eixir de certes situacions i problemes personals i polítics.


Murs potser és la cançó més explícita del disc. Les xarxes socials s'han convertit en les disfresses o màscares modernes?

P: Sí, les xarxes socials s'han convertit en murs físics i personals entre les persones. Pretenem un poc fer veure com eixa relació humana ha canviat arran que la tecnologia ha entrat en les nostres vides transformant les relacions humanes. Creguem que no són comparables les relacions físiques i amb tacte amb les que tenim amagats darrere de la pantalla.

C: També és una crítica al mateix temps que es perd mirant coses que li ocorren a gent que no coneixes i no t'importa mentre la teua vida està passant-te per davant i no te n'adones.

P: Amb aquesta cançó va ser curiós, perquè només traure-la veies que apareixia en tots els murs de Facebook [riures].

C: Està clar que per una altra banda les xarxes tenen les seues coses bones. Són una eina de difusió molt potent per als grups de música, sense anar més lluny. La qüestió està en l'ús que se'n fa d'elles.


Quan vau percebre que el que estàveu fent funcionava i podia tirar avant? Heu notat algun punt d'inflexió en la vostra carrera?

C: Mai hem tingut cap ambició gran. Sempre tens l'anhel d'aplegar on estan certs grups, però no en un sentit d'anar de pressa. Més que fer les coses ràpides, ens hem caracteritzat sempre pel treball i la constància. El grup ha anat molt a poc a poc i encara no ha arribat al punt on pot arribar. Encara som joves i tenim moltes ganes. Ens queden moltíssimes cançons per fer. És una investigació musical contínua. Això és el que ens agrada i el que fins ara hem fet.


Fa un temps que està gestant-se la Coordinadora per l'Escena Musical Valenciana per tal d'intentar fixar unes bases laborals per al sector musical. En quina situació veieu que es troba el vostre àmbit en aquest sentit?

C: Pense que és molt necessari que es regule perquè no tens cap dret. Hi ha un buit. Ara mateix estan volent-se fer les coses d'alguna altra manera i nosaltres hi estaríem encantats. És molt complicat i hi ha molts impediments, però pense que necessitem establir-ho ja.

"Les condicions en les quals et trobes en molts concerts a vegades són perilloses, precàries, etc., i els músics som un col·lectiu dins del món de la cultura que estem en constant moviment, amunt i avall" / Xepo W. S.

 


P: Impossibilita molt més que et pugues dedicar a la música. Les condicions en les quals et trobes en molts concerts a vegades són perilloses, precàries, etc., i els músics som un col·lectiu dins del món de la cultura que estem en constant moviment, amunt i avall... És necessari construir eixe sindicat o òrgan des dels mateixos grups i des d'una base anar valorant les necessitats i objectius cap on volem caminar.


La música feta al País Valencià ha arribat a la majoria d'edat? És hora de desprendre's de l'etiqueta lingüística per a definir-la?

P: L'etiqueta de "Música en valencià" en certa manera és positiva i ho ha sigut, ja que engloba a un conjunt de músics que independentment de l'estil de música que feien cantaven en la nostra llengua quan això no era una cosa normal, no hi havia una escena constituïda al País Valencià. Eixa etiqueta ha sigut beneficiosa per a construir-la i ajudar al fet que la gent haja pogut descobrir molts grups en valencià. D'altra banda, el parlar de "Música en valencià" clavant tants estils diferents i tractant-ho tot igual no és favorable, en el sentit que no és cap gènere musical, no pots englobar a una comunitat sota una sola música.


El dia 30 comenceu la gira de presentació a la sala Wha Wha de València, la qual inclou moltes dates a Catalunya, on ja heu tocat nombroses voltes. Quines diferències percebeu respecte a públic, producció i organització de concerts i festivals, etc., entre el País Valencià i allí?

C: Allà es valora molt més a la persona que fa música. En certa manera està molt més normalitzat que la gent consumisca música en directe, que a cada poble es munten concerts, vagen els grups, etc. Aleshores, notes que se't percep d'una manera diferent, ja que sense músics no hi ha festa. Si se sent soroll es va, independentment de quin siga el grup que toque.

"En aquesta gira hem tocat en llocs on feia més de vint-i-cinc anys que un concert en valencià no xafava la plaça del poble. Això està lligat al desprestigi de la nostra cultura que hem viscut a casa nostra"

P: Cal dir que allí es porten molts més anys de trajectòria quant a organització d'esdeveniments, edicions de festivals, les barraques, etc. Hi ha productores especialitzades en música en la nostra llengua, col·lectius socials que munten nits de rock al poble des de fa molts anys, etc. Al País Valencià en eixe sentit estem un poc més enrere. Només cal comprovar com en aquesta última gira hem tocat en llocs on feia més de vint-i-cinc anys que un concert en valencià no xafava la plaça del poble. Això està lligat a eixa herència que hem patit els valencians, eixe desprestigi de la nostra cultura que hem viscut a casa nostra.


La gira també té per primera vegada una cita a Madrid, fora del nostre territori lingüístic. Com espereu aquesta data? Cregueu que és real eixa barrera lingüística que han d'esquivar els grups valencianoparlants o aquesta ja forma part del passat?

C: No tenim gens de por. Pensem que la música no té cap barrera ni frontera. Portem veient a grups en valencià i d'uns altres llocs que han trencat el gel des de fa anys. Molts dels nostres grups referents canten en anglés, en basc o idiomes que no entenem i això no és un impediment per a ser consumidor d'eixa música. Ja no és estrany que es consumisca música en valencià a Madrid o a qualsevol altre lloc.

P: És una cosa que està canviant quan veus que en cartells com el del Viña Rock una gran quantitat de grups són valencians o catalans. Això significa bastant. Igual que quan un grup català com Manel esgota entrades en multitud de sales arreu de l'Estat o és número u de vendes fora del nostre territori. Això fa que eixos esquemes caiguen pel seu propi pes.


Bé, moltes gràcies. Alguna cosa més a afegir de cara a la gira que es presenta?

C: Res, simplement recordar que el dijous dia 30 comencem la gira a València i l'1 d'abril seguirem a Pedreguer. La resta de dates de presentació del disc es poden trobar en la nostra pàgina web o per les xarxes socials.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades