Impressions

#8M: y ya es bastante

08/03/2017

Les tinc totes, avui, acompanyant-me la nit: Fuertes, Marçal, Koltz, Mistral, Szymborska. No ve la son, i el son, que romanceja de fa dies, torna a treure el cap per la porta i les espia amb recel. Al capdavall, deu pensar, només són dones, i fa el desentès mentre elles m'ocupen el cos i la cambra. Poc s'imagina que són bandada, munió, escamot, exèrcit. Que estremeixen el món que les voldria callades i fan de cada mot insubmissió i presència. Què en sap, el son apàtic, de les dones que moren i reneixen qualsevol nit com la d'avui en la corba esmolada de cada lletra, que fumen amb veu ronca i estimen sense xarxa. Poc s'ho pensa, el son difícil, que elles basteixen amb paraules les cases que no tinc i posen nom i llum a tot el que m'esquerda. Són totes aquí, aquesta nit de març. Les dones que han parlat abans, que s'han plantat abans, que han lluitat abans. Les que ens conviden encara, des del record poderós de la seva paraula lliure, a ocupar el nostre espai sense demanar perdó i sense demanar permís. Les que ens ensenyen a no callar, a no sucumbir.

Soy solo una mujer y ya es bastante. És prou això que sóc, els repelons ferits i els ulls abstrets, la soledat i el vent, el silenci i la pena. Los huérfanos huelen a madre / los pobres a humo / los ricos a brea. A casa cada març fem encara més olor de mare, i el vuit és ja per sempre una església atapeïda de gent i Chavela als dits amics que feien l'amor amb les tecles de l'orgue. El vuit és més que mai i encara totes les mares del món pastant la farina en una cuina amb olor de ceba i coriandre, travessant fronteres, bressolant malsons. I les filles i els fills que neixen a casa en parts respectats, i la ràbia i el crit de totes les dones que pareixen com ha volgut un altre i no com han volgut elles.

Les dones que han parlat abans, que s'han plantat abans, que han lluitat abans. Les que ens conviden encara, des del record poderós de la seva paraula lliure, a ocupar el nostre espai sense demanar perdó i sense demanar permís

(No ve, la son, i el son encara em mira per l'escletxa entreoberta de la porta.) Me gustan los mapas porque mienten. L'insomni intenta recalcular la ruta sabent que les amigues esperen en cada revolt de les carreteres secundàries, i inventa mapes nous que menteixen com menteix la literatura: supurant veritat darrere i davant i a través de cada lletra. I de nit, als carrers, totes les petjades tornen a ser nostres, i la Caputxeta Vermella duu una catana al sarró, entre el pa de pessic i les herbetes de l'àvia.

(No ve, la son, i el son badalla al llindar de la cambra.) Surt l'insomni a mirar la lluna i a regar les plantes, que creixen malgrat totes les desídies, malgrat tots els oblits. Feia molts dies que no sortia al balcó / corrent darrere d'amors i d'altres coses. El desig, sense barana, m'ha estimbat el cor, i encara el sento caure.

L'insomni intenta recalcular la ruta sabent que les amigues esperen en cada revolt de les carreteres secundàries, i inventa mapes nous que menteixen com menteix la literatura

La son no ve, i encara degoten els versos dins la cambra. La vida sin ti es una cosa sin sangre. És de nit i no sé si la sang em bull o és que se m'ha quedat tan freda que em talla els llavis si m'atreveixo a besar-la. (Jo havia de dir-me Gabriela, com la Mistral, la poeta xilena preferida de ma mare. No sé si la mare sabia que la Mistral havia estimat durant anys una dona bellíssima que s'assemblava a Katherine Hepburn. Que l'havia besada en nits com aquesta, sense son i sense mare, sense fill i sense casa.)

La beso, la sang. La vida sencera. I l'escric aquí, com van fer elles, absolutament contra la mort, absolutament contra el silenci, encara que aquesta batalla (només aquesta) estigui perduda per endavant: écrire contre la mort / même si la bataille est perdue d'avance.

 

les paraules:

soy solo una mujer y ya es bastante: Gloria Fuertes

Los huérfanos huelen a madre / los pobres a humo / los ricos a brea: Gloria Fuertes

Me gustan los mapas porque mienten: Wislawa Szymborska
Feia dies que no sortia al balcó / corrent darrere d'amors i altres coses: M. Mercè Marçal

la vida sin ti es una cosa sin sangre: Gabriela Mistral

écrire contre la mort / même si la bataille est perdue d'avance: Anise Koltz

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: