Les veïnes del Poble-sec, en guàrdia contra un segon carrer Blai

La reurbanització dels carrers Concòrdia, Radas i de la plaça del Setge ha tornat a encendre les alarmes a un barri on els efectes de la gentrificació i la turistificació amenacen la sostenibilitat de la vida veïnal
Tant la plaça del Setge de 1714 com el carrer Concòrdia (dreta) seran de vianants. El carrer Radas (esquerra) perdrà un dels carrils destinats a l'aparcament de vehicles
Victor Serri
Guille Larios 03/03/2017

Quan els primers moviments de planificació municipal per a executar una senzilla reforma urbanística desperten els tambors de la mobilització de les veïnes, pot significar que l'urbanisme de les grans ciutats comença a percebre's com un instrument capaç d'alterar de forma imprevisible i irreversible la morfologia i l'ecosistema d'un barri popular. D'aquí l'escepticisme de part del veïnat del Poble-sec que observa, esmolant les urpes, l'avantprojecte dissenyat per l'Ajuntament de Barcelona per a la reurbanització, condicionament i peatonalització dels carrers Radas, Concòrdia i la plaça del Setge de 1714.

El pla reprendria part de l'ideari d'un vell projecte fallit anomenat la Ciutat del Teatre, planificat entre els anys 1995-2003 pels governs del PSC

Aquesta reforma, implícitament, podria portar a la llum l'eix no consumat que finalment interconnecti l'Avinguda Paral·lel amb la zona nord del Poble-sec, la (encara) tranquil·la barriada de la França Xica. Reprendria, per tant, part de l'ideari d'un vell projecte fallit anomenat la Ciutat del Teatre, planificat entre els anys 1995-2003 durant els mandats de Pasqual Maragall i Joan Clos (PSC). Un projecte que volia generar un punt de referència a la ciutat amb la inversió logística i 'l'unificació' de notables teatres establerts al nord del Poble-sec com l'Institut del Teatre, el nou Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Palau d'Esports i l'Amfitreatre Grec. Avui dia, no obstant això, una proposta d'aquest tipus sembla que aniria inevitablement emparellada amb l'establiment d'un corredor turístic dins del nou 'barri de moda' de la ciutat, alimentant un flux de visitants entre el Paral·lel i els diferents establiments que conformen la incompleta 'Ciutat del Teatre'.


Per aquesta raó, a través del manifest fet públic per la plataforma veïnal Som Paral·lel, opositora al projecte de reurbanització, es critica que la proposta de l'Ajuntament tan sols enumera una sèrie d'objectius urbanístics i arquitectònics, però no fa cap menció al potencial risc d'una pujada de lloguers a la zona afectada, ni a les mesures per protegir el comerç de proximitat ni altres efectes derivats com la massificació turística. Tot això, en un barri que ja viu algunes d'aquestes afectacions de forma directa o indirecta i que són causades, entre d'altres, pel pol d'atracció turística que representen les terrasses i bars del carrer Blai, que concentra fins a 43 negocis de restauració en un tram de 400 metres de longitud.

El passat dissabte 4 de març, el veïnat organitzat va creuar el barri visitant hotels i agències immobiliàries per entregar-los la seva carta de cinc punts, en què anuncia que ja no es podrà seguir especulant amb la vida de veïns i veïnes. Una vuitantena de persones, entre les quals vàries famílies, van fer la gimcana fins a la plaça del Sortidor, on van acabar la concentració a la una i mitja amb un vermut, i un intercanvi d'opinions sobre l'estràtegia a seguir.


Un nou carrer Blai?

La Plataforma també denuncia la "manca de transparència i de participació real" del veïnat en el projecte i critiquen que només s'han assabentat de la proposta mitjançant el punt informatiu situat a la seu de l'entitat Raons Públiques, al carrer Concòrdia, contractada pel Districte per fer tot el procés d'exposició pública i recollida d'opinions de les veïnes. "A través de Raons Públiques s'han realitzat 30 hores d'atenció a les veïnes en les quals s'han informat un total de 78 persones, i s'han recollit un total de 54 fitxes de valoració de persones i 34 de baixos afectats", defensa el gabinet de premsa municipal.

Al carrer Concòrdia, es volen donar dues llicències de restauració noves, que s'afegeixen a les quatre de la plaça del Setge de 1714 / Victor Serri 


Fonts municipals justifiquen la reurbanització per a peatonalitzar el carrer Concòrdia, amb una plataforma única de tota la calçada, suprimint els dos carrils d'aparcament actuals i posant arbres i bancs individuals. Al carrer Radas l'operació contempla treure un dels carrils d'aparcament, ampliar les voreres i posar-hi arbres. Finalment, a la plaça del Setge 1714 es vol treure la meitat dels arbres existents i posar-ne de nous, convertint tota la plaça en espai per vianants, sense cotxes, impedint el transport motoritzat en el tram cap a l'Avinguda Paral·lel.

Un membre de Som Paral·lel, apunta que aquesta nova peatonalització "pot generar un flux natural que prolongui el carrer Blai, més pensat pel turisme que en les necessitats del veïnat"

Xavi Latorre, membre de Som Paral·lel, apunta que aquesta nova peatonalització "pot generar un flux natural que prolongui el carrer Blai, passant per la plaça dels Ocellets, més pensat pel turisme que en les necessitats del veïnat". L'actual regulació de places i carrers com Radas i Concòrdia mitjançant el Pla d'Usos del Poble-sec permet, tanmateix, fins a quatre llicències per a activitats de bars-restaurants a la plaça del Setge, i dos més al carrer Radas i Concòrdia. Cal destacar que el Poble-sec disposa de 332 restaurants, bars o hotels, segons registres municipals.

Conscients de les conseqüències inherents que aquesta remodelació urbanística pot comportar en el gentrificat Poble-sec, des de Som Paral·lel exigeixen a l'Ajuntament "una visió més amplia de l'estat actual del barri". I afegeixen: "No estem en contra de les restriccions viàries o reformes urbanístiques a la zona. La por que tenim és que després que es peatonalitzi, en lloc de guanyar qualitat de vida veïnal, l'espai es privatitzi per a terrasses i/o es destrueixi la diversitat del comerç, que ja s'està convertint en un monocultiu d'estil hipster a on no podem consumir cap d'aquests productes. No volem que aquest nou eix es converteixi en un nou carrer Blai", sentencia Latorre.

Per això, la Plataforma demana la retirada de l'actual projecte i obrir un procés participatiu 'real', que detecti les necessitats del veïnat i de les entitats de barri per a definir una proposta de millora, tant en l'àmbit urbanístic com de model de barri i d'economia de proximitat. Des del gabinet de premsa de l'Ajuntament destaquen que el projecte no està tancat. "Es troba en la fase inicial i, per tant, pot patir modificacions tant en la definició final de la reforma com en les diverses fases d'execució i el seu grau d'afectació".


Afectació sobre l'habitatge

Latorre i la plataforma també consideren essencial disposar d'un diagnòstic sobre les afectacions en el preu de l'habitatge que implicarà la reforma d'aquestes tres localitzacions, així com mesures integrals contra la gentrificació i el·litizació del barri. "Considerem que és una prioritat disposar de més habitatge social i accessible al barri. Una reforma urbanística sense la previsió de construir o comprar habitatge social a la zona afectada té precisament l'efecte contrari: la pujada dels preus i, per tant, l'expulsió del veïnat", apunta el manifest de la plataforma.

En aquest sentit, i donada la situació d'emergència que està patint el barri, durant els darrers mesos diverses entitats com els Castellers, l'Ateneu la Base, l'AFA del CEIP Jacint Verdaguer i la Coordinadora d'Entitats, entre d'altres, han consensuat un manifest i engegat un procés de lluita veïnal. El tret de sortida serà la Trobada Veïnal per l'Habitatge a Poble-sec que tindrà lloc el pròxim 4 de Març a la plaça del Setge. Entre altres reivindicacions, aposten per exigir que el preu del metre quadrat al Poble-sec no pugui superar els 8 euros, ja que la renda mitjana mensual al barri és de 1.086, i evitar el desplaçament de població mitjançant els reallotjaments dins el mateix barri, augmentant el parc d'habitatge social i cooperatiu i forçar la mobilització dels pisos buits.

40.217 persones vivien al Poble-sec el 2015, segons dades oficials, amb una tendència constant a disminuir la població des del 2011 (de mitjana, una veïna abandonava el barri cada dia)

40.217 persones vivien al Poble-sec l'any 2015, segons dades oficials, amb una tendència constant a disminuir la seva població des de l'any 2011 (de mitjana, una veïna abandonava el barri cada dia). El barri disposa d'un 37% d'habitatges en lloguer, amb pisos de 57 metres quadrats de mitjana i lloguers entre els 740 i 750 euros mensuals, segons el darrer informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.

La problemàtica amb el preu del lloguer afecta directament al Poble-sec fins al punt de generar "una situació d'emergència habitacional al barri" segons la plataforma veïnal. Durant els últims dos anys els preus han pujat aproximadament un 20% i ha esdevingut tendència que, amb la finalització dels lloguers, propietàries i agències immobiliàries augmentin considerablement les condicions d'arrendament per a la renovació dels contractes.

Tanmateix, des de l'any 2010 s'han perdut uns 1.200 habitatges, alguns d'ells reconvertits en hotels o pisos turístics. En aquest sentit, Poble-sec està regulat com a Zona 1 dins del nou PEUAT de l'Ajuntament, el pla que pretén regular l'activitat turística als barris de la ciutat. Amb aquesta categoria, Poble-sec es converteix en àrea de decreixement turístic, per tant, no es poden crear noves places d'allotjaments turístics i quan un establiment tanqui no podrà ser substituït.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades