Enganxades als mòbils: hi ha alternativa

Des d'inciatives ciutadanes com el Mobile Social Congress o la plataforma Anti-MWC (que ha convocat una manifestació aquesta tarda) es posa sobre la taula un model econòmic i cultural alternatiu al que està imposant la indústria tecnològica
Final de la manifestació convocada per la plataforma Anti-MWC aquest vespre a l'avinguda del Paral·lel de Barcelona
Gorka Leiza
Redacció Directa 01/03/2017

No tothom, a Barcelona, viu aquests dies il·luminat per la pantalla del mòbil. Diverses iniciatives ciutadanes organitzen, en paral·lel al Mobile World Congress que té lloc als recintes firals de l'Hospitalet de Llobregat i de Montjuïc, ja sigui per mostrar-ne el rebuig obert o bé per posar damunt la taula alternatives al model econòmic, social i cultural que està generant la indústria de la tecnologia digital.

La plataforma Anti-MWC ha convocat aquesta tarda una manifestació a la plaça Universitat, a partir de les 7, per mostrar el seu rebuig al certamen, tant pel que fa a la manca de reversió dels beneficis que genera l'esdeveniment al conjunt de la ciutadania, a les subvencions que rep per part de les administracions públiques (Estat, Generalitat i Ajuntament de Barcelona) per tal retenir-lo a Barcelona, els sous i la precarietat laboral del personal que hi treballa, el desplegament policial que genera, la "cosificació del cos de la dona" que es mostra en diversos estands o l'increment de la prostitució que es produeix durant els tres dies de fira. Alguns d'aquests arguments ja van sortir sobre la taula en una sèrie de debats que aquesta plataforma va organitzar els passats dies 18 (a La Cinètika de Sant Andreu), 24 i 25 (a Can Batlló de Sants) en els quals van participar, entre altres, treballadores de Telefónica.



Per la seva banda, des d'ahir al matí se celebra al Pati Manning del Raval, té lloc el Mobile Social Congress, que acaba aquesta tarda. Aquest esdeveniment paral·lel, que se celebra des de l'any 2016, està organitzat per l'ONG Setem i, mitjançant un seguit de taules rodones, tallers, projeccions de documentals, s'han parlat dels impactes de la producció tecnològica en els països del Sud del planeta (amb impactes com les guerres causades pel control dels recursos minerals a la República Democràtica del Congo, les restriccions per a les usuàries que comporten les pràctiques monopolístiques de la gran indústria electrònica, les condicions laborals a les plantes de producció asiàtica de gegants del sector com Apple o DELL o l'obsolescència programada dels aparells (s'ha promogut la cultura del reciclatge electrònic mitjançant un restart party). 


La ruta de l'expropiació i l'explotació

Les veus crítiques amb el model generat per la tecnologia smart assenyalen que les necessitats de minerals com el coltan, el cobalt o el tungstè que demana un nivell de producció com el que genera l'actual demanda, està provocant greus impactes en l'àmbit laboral i humanitari. Josep Maria Royo, de la Xarxa d'Entitats pel Congo, alerta que la República Democràtica del Congo genera el 10% de la producció del món de coltan (però el 80% de les reserves), però en el cas del cobalt s'hi produeix el 50% de la demanda global. "L'espoli que provoca en les plantes mineres tot això està perpetuant un conflicte armat que fa dues dècades que dura", explica. Royo recorda que "el sou mitjà d'un miner congolès és de 50 dòlars mensuals, però el d'un soldat no és gaire superior, al voltant dels cent dòlars, cosa que fa que els segons es vegin obligats a extorquir els primers".




Segona parada: la Xina

Alba Trepat, d'Electronics Watch, adverteix dels impactes perversos que suposa per als drets laborals un sector controlat per molt poques mans (11 grans marques dominaven la quasi totalitat del mercat l'any 2011), i que tenen el 75% de la producció subcontractada "i en casos com Apple, el 100%, perquè no té fàbriques pròpies. Tota aquesta producció es genera principalment en fàbriques que treballen per contracte (no exclusivament per a un sol fabricant) en el continent asiàtic.


Segons que explica Trepat, en aquestes fàbriques abunden les jornades de treball de 12 hores diàries sis dies a la setmana "molt pel límit de les 40 hores que estableix l'Organització Internacional del Treball". "Però quan hi ha pics de demanda, amb les hores extra, sovint obligatòries, se solen fer més de 80 hores a la setmana de feina", rebla. L'estudiantat xinès sovint es veu obligat també a efectuar pràctiques en aquestes plantes productores d'electrònica, encara que no tinguin res a veure amb l'objecte dels seus estudis. "Les condicions són també dures pel que fa a salut laboral, no només per l'esgotament, que provoca una elevada sinistralitat, sinó també per l'exposició a productes químics, cancerígens com l'arsènic o el benzè", detalla la portaveu d'Electronics Watch. La repressió de l'activitat sindical lliure és també una pràctica habitual.


Tercera parada: el retorn enverinat

Un altre dels impactes que genera la telefonia mòbil i l'electrònica en general és la quantitat ingent de residus que genera la necessitat de renovació constant de productes, sigui per l'obsolescència o per la pressió de la novetat que exerceixen els grans fabricants mitjançant agressives campanyes de publicitat. Uns residus que, en un nítid efecte bumerang, retornen majoritàriament a allà d'on van sortir les matèries primeres. A la capital de Ghana, Accra, en concret l'antic aiguamoll de Agbogbloshie, en altre temps una àrea d'esbarjo per a les veïnes, "avui s'ha convertit en el lloc més contaminat del planeta, més que Txernòbil", relata Eva Vidal, doctora en Enginyeria de Telecomunicacions. Munions d'infants exerceixen la recuperació en un cementiri gegant de brossa electrònica, manipulant tot el dia xips, metalls i components altament contaminants.


"Hi ha una directiva europea, i una llei estatal espanyola que obliga els productors a fer-se càrrec de la recollida dels articles un cop deixen de funcionar. I, de fet, paguem un impost per finançar aquest reciclatge", explica Vidal. "Però, no se sap perquè, només un 25% dels 50 milions de tones de mòbils que es generen cada any es reciclen oficialment. La resta, en algun moment, sense que se sàpiga perquè, en algun moment surten del circuït", i van a parar a llocs com Agbogbloshie i molts altres, principalment a l'Àfrica.


Alternatives a l'obsolescència estètica

Renunciar a la tecnologia mòbil sembla una quimera en el nostre entorn, però diverses expertes proposen un canvi de paradigma en el disseny i la fabricació dels aparells "que tingui en compte què se'n farà quan deixi de funcionar", assenyala Eva Vidal. Acabar, d'alguna manera, amb el que es coneix com a obsolescència programada, és a dir, que "les grans multinacionals s'adonen que els productes han de tenir una vida curta per mantenir la seva gran capacitat de producció", tal com ho explica Josep Maria Royo, "i cada cop s'integra més i no es pensa en la possibilitat de canviar components o reparar".


Tant Eva Vidal com Alba Trepat, d'Electronics Watch, parlen "d'una obsolescència purament estètica" consistent en "la presentació invasiva de novetats constants per generar un hàbit de consum". "És una llei de l'oferta i la demanda de manera que si els consumidors exigim alternatives, les empreses les hauran de tenir en compte", assenyala Royo. Alba Trebat cita l'exemple, en aquest sentit, del fairphone, un tipus de terminals de mòbils "absolutament modulat, de manera que qualsevol peça que es trenqui es pot recanviar pel mateix usuari sense cap coneixement tècnic".


Control social i sobirania tecnològica

Facebook emmagatzema actualment uns 240 milions de fotografies. Plataformes com Yahoo o Gmail guarden els correus electrònics que s'esborren durant divuit mesos. Internet ha esdevingut un banc de dades de dimensions colossals, impensables fa una vintena d'anys, quan començava. Un emmagatzemant d'informació que és a mans d'un selecte oligopoli d'empreses que en fan negoci amb el seu ús i el posen a disposició dels estats que, d'aquesta manera, han guanyat capacitat de control i repressió de i a la ciutadania.


Des del món de l'activisme digital es plantegen diverses iniciatives per intentar construir un model alternatiu a aquest, com ara creació de xarxes socials descentralitzades allotjades en servidors administrats per col·lectius autònoms sense ànim de lucre o desenvolupar formes de xifratge de la informació al marge de les desenvolupades per empreses comercials.

 

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades