El correista Lenín Moreno guanya les eleccions a l'Equador sense una majoria suficient

Amb un escrutini del 88,7% a les 12 del migdia (hora equatoriana), Moreno guanyaria amb un 39,1% i el país aniria a segona volta per saber el nom del nou president. El rival de Moreno en la nova votació serà el banquer Guillermo Lasso
Lenín Moreno ha guanyat la primera volta de les eleccions amb un 39,1% dels vots. Lasso s'ha quedat amb un 28%

L'Equador haurà d'escollir nou president el pròxim 2 d'abril. L'exvicepresident del govern de Rafael Correa, Lenin Moreno, del partit Aliança País (Aliança Pàtria Altiva i Soberana) ha guanyat les eleccions de l'Equador amb un 39,1% dels vots, menys d'un punt per sota del 40% que necessitava per proclamar-se líder en la primera volta. L'oposició, que no ha aconseguit construir una aliança per disputes de poder, ha obtingut un 28% dels vots amb la candidatura del banquer Guillermo Lasso del partit neoliberal CREO-SUMA i un 16% per la periodista social cristiana Cynthia Viteri. Tot i el caràcter obligatori de la votació la participació ha sigut d'un 82% i s'ha registrat un 7% de vots nuls i un 2,7% de vots en blanc.

La Revolució Ciutadana -que, amb el rostre de Rafael Correa, va aconseguir un 57% rotund en les anteriors eleccions de febrer del 2013- guanya amb cert debilitament

Després de 10 anys, la Revolució Ciutadana -que, amb el rostre de Rafael Correa, va aconseguir un 57% rotund en les anteriors eleccions de febrer del 2013- guanya amb cert debilitament. De la mateixa manera que l'Amèrica Llatina, amb el cop d'estat de Temer a Brasil i la victòria de Macri a l'Argentina, esbossa una possible fi dels governs anomenats progressistes. A l'abril a l'Equador i l'any 2019 a Bolívia, es comprovarà, en comicis marcats per forts interessos geopolítics i financers en l'àmbit global, si el canvi de cicle és ja irreversible o resistirà a aquests dos països com a exponents dels governs bolivarians.


Campanya banyada en corrupció

La Constitució Equatoriana diu que per guanyar en primera volta es necessita aconseguir el 40% dels vots i tenir almenys el 10% de diferència respecte al segon candidat. El 10% de marge amb Lasso semblava aconseguit però les equatorianes, o les que conserven prou confiança i convenciment en la política institucional, han hagut de passar la nit en vetlla per saber si ja hi havia un guanyador. La campanya electoral prèvia als comicis ha tingut com a protagonistes els últims casos de corrupció destapats al voltant de la petroliera pública Petroecuador, que han passat factura a la candidatura Alianza País.

La campanya electoral prèvia a aquests comicis ha tingut com a protagonistes els últims casos de corrupció destapats al voltant de la petroliera pública Petroecuador

L'oposició, que ha llançat poques propostes més enllà d'una baixada d'impostos poc sustentada i un augment de la participació del sector privat, ha canviat l'estratègia d'intentar fer paral·lelismes entre Correa i la idea d'un govern autoritari per enlluernar l'opinió pública amb els casos de corrupció, estratègia que pot haver estat prou efectiva segons alguns analistes locals i els mateixos resultats. Lenín Moreno, qui va començar la seva carrera professional com a professor de secundària, apostava per donar continuïtat a la Revolució Ciutadana estimulant la producció i les fonts de treball i enfortint l'ensenyament superior.
 

Lenín, favorit a la segona volta

Lenin Moreno s'enfrontarà en la segona volta a Guillermo Lasso que compta ja amb el suport de la seva rival Cynthia Viteri, qui poques hores després del tancament dels recintes electorals ja felicitava al banquer nascut a Guayaquil i membre de l'Opus Dei. Aquest suport afavorirà Lasso sobretot a la costa pacífica, principal mina de vots del Partit Social Cristià. Tot i així, i malgrat haver agrupat molt bé el vot anticorreista, la sensació general és que Lasso ho té complicat pel fet d'haver sigut president executiu de diversos bancs i principal accionista del Banco de Guayaquil, imatge de la qual ja no pot desempallegar-se i que moltes equatorianes relacionen inevitablement amb el famós Feriado bancariado –similar al Corralito bancari argentí- de l'any 1999 que va provocar la congelació de dipòsits bancaris i l'adopció del dòlar americà com a moneda nacional. La pressió regional i internacional per a la segona volta de les presidencials a l'Equador es fa evident en solidificar-se dues tendències que conflueixen a Amèrica Llatina.

L'Equador votava passat diumenge 19 de febrer la presidència de la república, però també les assembleistes provincials i nacionals, el Parlament Andí i una consulta popular sobre l'obligatorietat de destituir a funcionaris públics que tinguin comptes en paradisos fiscals.


Nova esquerra esmorteïda

Encapçalada per l'exgeneral Paco Moncayo, l'Esquerra Democràtica ha aconseguit 6,8% dels vots, valor que dista molt de les expectatives inicials amb les quals va nàixer aquesta candidatura contrària a les dimensions de l'explotació minera i petroliera actuals i que pretenia unir un amalgama de partits i organitzacions de centre-esquerra -entre elles el partit indígena Pachakutik que compta amb el suport de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE)- que han abandonat totalment el suport que en un principi van donar a Correa. "He donat el meu vot a Paco. Correa ha estat bé, però ja ha passat el seu moment", comentava a la Directa David Rodríguez, estudiant d'economia.
 

Correa acaba amb el cap ben alt

Lenín Moreno, que després d'un accident que li va immobilitzar les cames l'any 1998 va amb cadira de rodes, ha mantingut un perfil baix en campanya darrere un Rafael Correa que deixarà la presidència havent significat un canvi social per les equatorianes. El 15 de gener de 2007, durant la seva presa de possessió, va parlar de la necessitat de "la lluita per una revolució ciutadana, consistent en un canvi radical, profund i ràpid del sistema polític, econòmic i social vigent". Va començar per considerar el deute extern com a deute il·legítim i per convocar un referèndum sobre una Assemblea Nacional Constituent que va dur a l'actual Constitució del 2008. Segons un estudi del Banc Mundial, si el coeficient de Gini -que pretén mesurar la desigualtat- del 2006 era de 0,53, el del 2014 havia baixat a 0,45, una reducció més accelerada que en el conjunt d'Amèrica Llatina.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades