La cooperativa d'habitatges La Borda col·loca la 'primera fusta' a Can Batlló

Nascuda a partir de la reapropiació de l'antic complex tèxtil, el nucli d'habitatges que avui es comença a construir és un model inèdit a Barcelona de projecte habitacional impulsat col·lectivament per una cinquantena de veïnes
A l'interior de la capsa de fusta soterrada aquest matí per certificar simbòlicament l'inici de les obres, s'hi ha dipositat un exemplar de la publicació de Sants La Burxa i un de la Directa
La Borda
Eloi Latorre 16/02/2017

La Borda, un projecte d'habitatge d'ús social del tot inèdit al nostre entorn, inicia avui una nova fase. Amb la col·locació de la primera pedra al solar del carrer Constitució, 83 de Barcelona (integrat en l'antic recinte fabril de Can Batlló) es posa en marxa oficialment l'obra de construcció del projecte habitacional que un grup de veïnes dels barris de Sants i la Bordeta van començar a donar forma col·lectivament l'any 2011; de fet, en aquest cas, trencant la tradició, l'element simbòlic soterrat no serà una primera pedra sinó una 'primera fusta', una forma d'emfatitzar les característiques de sostenibilitat ambiental, ja que aquest material tindrà una presència molt important en el nou edifici que avui es comença a gestar. Serà l'edifici de fusta més alt de tot l'Estat espanyol. Segons les darreres simulacions que han fet, el consum elèctric serà del 30% en comparació amb el d'un edifici convencional.

L'origen de La Borda està estretament vinculat a la reapropiació a mans del veïnat del barri de part del recinte de Can Batlló, ara fa sis anys. Antic complex tèxtil de 81.000 m2 construït el 1876 al sector de la Magòria, amb un projecte de reconversió en zones verdes, equipaments públics i habitatges pendent d'executar-se des del 1976 (quan va ser inclòs al Pla General Metropolità), el juny del 2011 la pressió d'entitats com el Centre Social de Sants i la Comissió de Veïns de la Bordeta va aconseguir que l'Ajuntament de Barcelona cedís una part de les naus (el conegut com Bloc 11), espai des del qual s'han desenvolupat tota mena de projectes, tallers i activitats de forma autogestionada entre les veïnes. 

Mitjançant la fórmula de cessió d'ús, la cooperativa és sempre la titular del conjunt immobiliari, però cedeix el dret a utilitzar-lo de per vida a les diverses sòcies 

Una de les iniciatives que apareixen en aquest context va ser l'impuls d'una cooperativa que tenia l'objectiu de construir un bloc d'habitatges en el mateix recinte, perquè fos el lloc de residència de les sòcies impulsores del projecte. El cooperativisme d'habitatge –que a Catalunya té precedents ja a les primeres dècades del segle XX, per exemple, amb les anomenades Cases Barates del barri d'Horta– ha tingut una certa represa a l'Estat des del final del franquisme, impulsada per entitats com forces sindicals o associacions de veïnes, per a les seves afiliades. Però mentre els projectes existents fins ara eren de promoció d'habitatges –és a dir, que es constituïa una cooperativa per a la promoció de l'habitatge, però un cop entregada l'obra es llogaven o venien els pisos–, en el cas de projectes com La Borda, la propietat individual desapareix i la cooperativa manté la titularitat de tot el bloc, tant en la fase d'execució com en la d'ocupació. 

El conjunt d'habitatges de La Borda constarà de 28 unitats habitacionals, i el projecte ha estat dissenyat per la cooperativa d'arquitectes La Col


Hernan Córdoba, membre de la cooperativa La Ciutat Invisible, és un dels socis de La Borda i amb la seva companya i dues criatures podrà accedir a un habitatge de 70 m2. Avui és un dia important, assegura, perquè comença la construcció d'un nou model d'accés a l'habitatge: "es treu del mercat i es prioritza el valor d'ús. Es tracta d'un equipament al servei del barri". 


Recuperar la vida en comú

La fórmula legal coneguda com a cessió d'ús, amb ben poca tradició al nostre entorn, ha fet possible 125.000 i 20.000 habitatges en altres realitats tan allunyades com Dinamarca o l'Uruguai, respectivament. Mitjançant la cessió d'ús, la cooperativa és sempre la titular del conjunt immobiliari, però cedeix de per vida l'ús dels diversos nuclis habitacionals a les sòcies.

La Borda constarà de 28 unitats habitacionals de 40, 60 i 70 m2 i els preus dels pisos variaran entre els 300 i 500 euros mensuals, a banda d'una aportació inicial de 15.000 euros de cada sòcia

El projecte va néixer amb un capital de 420.000 euros mitjançant una aportació de la cooperativa de serveis financers COOP57 i el cost total estimat de l'immoble se situa en 2.400.000 euros. El projecte arquitectònic ha estat desenvolupat per una altra iniciativa cooperativa santsenca, La Col. Tal com està concebuda, La Borda constarà de 28 unitats habitacionals de tres mides diferents: de 40, 60 i 70 m2, segons les necessitats de les futures ocupants. Igualment, per decisió assembleària, s'han habilitat una sèrie d'espais comuns que volen dotar d'un esperit de vida comunitària el projecte, com ara una sala de jocs per a les criatures, una sala de cures o un menjador pensat per a festes i àpats col·lectius. Els preus dels pisos variaran entre els 300 i 500 euros mensuals, a banda d'una aportació inicial de 15.000 euros de cada sòcia. L'import mensual mitjà s'ha calculat perquè no superi la renda mínima d'inversió, actualment de 421 euros.

Conscients que l'aportació de capital inicial no està a l'abast de tothom, a partir d'un moment, les quotes mensuals serviran per anar ampliant un fons, que podrà permetre un nou projecte, quan sigui necessari, sense la inversió inicial. "Així treballem per la consolidació d'un model", subratlla Córdoba. Preveuen que per Sant Joan de 2018 puguin tornar a convocar el veïnat i els mitjans perquè La Borda quedarà inaugurada. Aleshores, una cinquantena de nuclis familiars ja tindrà una nova llar.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades

Cap a la ciutat cooperativa

dimarts, 8 març, 2016

Coordinat per la cooperativa La Ciutat Invisible, l’informe Economia Social i Solidària a Barcelona ha estat elaborat a petició de la Comissió d’Economia Social i Coo