Xàtiva evita la presència de Baltasar Garzón en un acte de memòria històrica

L'homenatge a les víctimes del bombardeig de l'aviació feixista italiana, coincidint amb el 78é aniversari dels fets, no comptarà finalment amb la presència de l'exjutge, a la qual s'havien oposat quaranta col·lectius i més d'un centenar de persones
"Les tortures són un acte tan execrable com el bombardeig sobre civils i aquest acte de memòria no hauria de comptar amb persones que ho encobreixen, ho emparen o ho justifiquen", explica el manifest contra la presència de Garzón
Maria Deltell 10/02/2017

Tocaven les 11.30 del matí a l'estació de Xàtiva, repleta de veïns i veïnes que s'havien desplaçat des de diferents poblacions de la comarca per rebre el tren que transportava al 149º Batalló de la 40ª Brigada Mixta de l'Exèrcit Republicà. Aquest resistia des del Front d'Extremadura i feia parada a la capital de La Costera. En el mateix instant en què els combatents republicans baixaven del tren, quatre aparells de l'aviació feixista italiana provinents de la base de Palma, van llençar 250 bombes de 20 kg contra l'estació assassinant 109 persones i ferint greument a més de 300, la major part civils.

La invitació a Baltasar Garzón va provocar tota mena de reaccions de rebuig per part de diferents moviments socials i col·lectius de la comarca

El diumenge 12 de Febrer es compleixen 78 anys d'aquests fets. Per commemorar aquesta fita, Republicans de Xàtiva havia convocat un acte que finalment s'ha vist immers en una gran polèmica. L'entitat organitzadora havia convidat a participar l'ex magistrat de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón. La invitació a l'exjutge va provocar tota mena de reaccions de rebuig per part de diferents moviments socials i col·lectius de la comarca a causa de la seua trajectòria.

El Consell de la Joventut de Xàtiva, una de les entitats que ha estat organitzadora de l'acte durant anys, s'hi va negar a participar. També s'hi han oposat l'associació de Cristians per l'Abolició de la Tortura o l'Ateneu Popular de Xàtiva, alguns dels quaranta col·lectius que han signat un manifest on rebutgen l'encobriment de les tortures produïdes l'any 1992 en l'operació policial encapçalada per Garzón contra l'independentisme als Països Catalans.

Imatge aèria del bombardeig de l'aviació italiana de Mussolini contra Xàtiva el 12 de febrer de 1939

 


Aquesta operació va portar a la detenció de més de 60 persones a localitats com València, Alginet, Monòver, Benicarló, Barcelona, Mataró, Manresa i Palamós. Moltes d'elles van denunciar tortures i van ser acusades de terrorisme. El manifest destaca que "no hi ha víctimes de primera i segona classe, les tortures són un acte tan execrable com el bombardeig sobre civils i aquest acte de memòria no hauria de comptar amb persones que ho encobreixen, ho emparen o ho justifiquen".

La polèmica ha acabat amb la dimissió de l'organitzador i membre de Republicans per Xàtiva i l'anunci per part de Garzón que no pot assistir per "compromisos internacionals ineludibles"

Aquest enrenou sobre la possible assistència de Baltasar Garzón, ha acabat amb la dimissió de l'organitzador dels actes del 78é bombardeig i membre de Republicans de Xàtiva, Vicent Gimeno, segons les seues declaracions "no era la meva intenció alçar eixa polseguera". Garzón finalment va anunciar uns dies enrere que no podia assistir a la cita per "compromisos internacionals ineludibles".

Finalment l'acte que tindrà lloc el diumenge 12 de Febrer a les dotze del migdia a la plaça de l'Estació. Després de la polèmica, l'esdeveniment queda en mans de l'Ajuntament de Xàtiva, qui ha convidat a diferents partits, sindicats i entitats cíviques municipals a participar-hi.


El País Valencià, blanc militar

Xàtiva ha sigut històricament un objectiu polític i militar. Primer va ser perseguida i incendiada pels Borbons en un dels fets més luctuosos i sagnants de la nostra història moderna, on centenars de combatents de l'exèrcit dels Maulets van ser assassinats. 232 anys més tard d'aquesta fita històrica, Xàtiva tornava a ser un objectiu polític i militar per part de les tropes franquistes i dels seus aliats italians encapçalats per Benito Mussolini.

Els nazis alemanys i els feixistes italians van utilitzar les ciutats valencianes com avantsala d'entrenament militar en la utilització de diferents tècniques de guerra i extermini planificat

Aquests atacs aeris a ciutats com València, Gandia o Alacant, tenien la finalitat de desmoralitzar als republicans amb una demostració de força sense precedents, atacant objectius civils sense importància estratègica militar. Els nazis alemanys i els feixistes italians van utilitzar les ciutats valencianes com avantsala d'entrenament militar en la utilització de diferents tècniques de guerra i extermini planificat que posteriorment portarien a la pràctica massivament en la II Guerra Mundial.

 Un grup de ball escenifica la Dansa del vetlatori en honor a les víctimes davant del monument Aixopluc, ubicat a l'estació de la ciutat de Xàtiva

 


Molts dels espais on es van cometre aquestes atrocitats han estat amagats i oblidats per les institucions espanyoles, i gràcies als moviments que treballen per la recuperació de la memòria col·lectiva, comencen a ser llocs on recordar a les víctimes. A Xàtiva hi ha diferents col·lectius que treballen des dels anys noranta per la recuperació de la memòria històrica, molts d'ells són familiars de les víctimes els quals no volien que les seves històries quedaren en l'oblit.

Uns dels precursors d'aquesta iniciativa per la memòria històrica ha sigut el Consell de la Joventut de Xàtiva. L'any 2007 van impulsar la creació d'un monument autofinançat i batejat com Aixopluc, ubicat a l'estació de la ciutat en memòria de les víctimes. El govern del PP d'aleshores, presidit per Alfonso Rus (actual imputat pel cas Imelsa) no va voler assistir a l'acte inaugural, segons les seues declaracions per què l'única intenció d'aquests tipus d'actes era la de "reobrir ferides".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades