Cooperativisme per democratitzar l'ús del cotxe elèctric compartit a Mallorca

El projecte Ecotxe compta amb prop de 100 socis i a principis de desembre va llançar una campanya de micro-mecenatge per autofinançar la compra del primer vehicle
A principis de desembre Ecotxe va llançar una campanya de micromecenatge per fer-se amb el primer cotxe elèctric de la flota, un model com aquest
Marcel Masferrer
Leire Giral 29/12/2016

El 80% dels residents a les Illes considera que la saturació turística és una realitat, i la massificació de cotxes n'és una conseqüència directa. Segons les dades de la Direcció General de Trànsit, a Mallorca hi circulen 940.000 vehicles –un 60% més que fa 20 anys–, als quals s'han de sumar els 75.000 cotxes de lloguer (25.000 registrats per les 70 empreses de Rent a Car i els 50.000 cotxes que es lloguen de forma il·legal). En total, més d'un milió de cotxes en una illa on viuen poc més de 860.000 persones.

És precisament en aquest escenari on el febrer de 2016 va néixer Ecotxe, la primera cooperativa de cotxes elèctrics compartits que aterra a la regió d'Europa amb més cotxes per habitant. El projecte pivota sobre tres eixos: cobrir una necessitat pràctica com és la mobilitat, apostar pel subministrament d'energies renovables que permeti la transició energètica i fer-ho a través d'una cooperativa de consum sense ànim de lucre que asseguri el bé comú i concebi la mobilitat sostenible com un servei públic. Actualment, Ecotxe compta amb prop de 100 socis que paguen 100€ a l'any i el projecte segueix les petjades d'iniciatives germanes, com Eticom, Som Energia, FIARE o Som Mobilitat.

Segons les dades de la DGT, a Mallorca hi circulen 940.000 vehicles –un 60% més que fa 20 anys–, als quals s'han de sumar els 75.000 cotxes de lloguer

"La cooperativa s'inspira en l'economia social i solidària i pretén reduir les emissions bastint-se d'energies renovables, en part gràcies a l'aliança amb Som Energia, amb la qual volem establir els punts de càrrega dels cotxes", assegura Marcel Masferrer, soci d'Ecotxe. "El que busquem és treure cotxes de les carreteres gràcies a la col·lectivització de la propietat del cotxe", afegeix.

El recorregut d'Ecotxe començava el febrer de 2016, quan es va constituir com a cooperativa després d'una primera assemblea celebrada a Cineciutat on una cinquantena de persones varen aprovar els objectius, els estatuts i els membres del Consell Rector de la cooperativa. A principis de desembre varen llançar una campanya de micromecenatge per fer-se amb el primer cotxe elèctric de la flota, un Renault Zoe. El funcionament és senzill: llogar el cotxe a 4 euros per hora o 30 euros al dia amb tot inclòs: manteniment, assegurança, combustible, neteja, etcètera. "El model es basa en la idea de traslladar la innovació social al terreny de la mobilitat", explica Àlex Duran, membre fundador d'Ecotxe.


Mobilitat sostenible com a servei públic

La mobilitat és una necessitat pràctica que a Mallorca es reflecteix en l'ús del cotxe per marxar de la ciutat, especialment a una illa on la xarxa de transports públics és parcial, amb poques freqüències i a un preu poc assequible. "En part som conseqüència d'un model de mobilitat basat en l'ús del vehicle privat i en una xarxa de transports públic molt parcial. Aquesta situació és precisament la que volem revertir", afirma Masferrer, qui té clar el sistema de mobilitat que vol: a peu, en bicicleta, en transport públic i vehicle. "L'ús del cotxe és, per jo, el darrer recurs", comenta.

Assemblea constituent d'Ecotxe, el febrer passat al Cineciutat de Palma / Marcel Masferrer


"El transport públic no és una prioritat social i tampoc ho és en l'àmbit polític, i si no demandam un transport públic més eficient i assequible, continuam al cercle viciós del capital", comenta Àlex Duran, membre fundador d'Ecotxe. "Si tenir cotxe fos més car o el transport públic fos més barat seria una alternativa viable però, ara per ara, el transport públic a Mallorca és una opció vàlida per gent que no pot conduir un cotxe. Si volem un sistema sostenible necessitam més transport públic, a un millor preu i que vagi més enllà del transport urbà", comenta Duran.

I és que l'ús del cotxe privat es reflecteix també en la privatització de l'espai públic, on el 75% de l'espai està ocupat per cotxes. En aquest sentit, d'acord amb els estudis, per cada cotxe compartit es lleven del carrer de 6 a 15 cotxes privats. "La gent ha d'entendre que és més barat i sostenible compartir cotxe", bromeja Masferrer. "Econòmicament, no tenir cotxe surt molt viable depenent del perfil d'usuari: si utilitzes el cotxe cada dia, un cotxe elèctric no et surt a compte. Però si fas un, dos o inclús tres trajectes per setmana, compartir cotxe és molt més econòmic", afirma Duran. Segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), un cotxe en propietat surt a uns 5.000 euros a l'any, entre la compra, el manteniment, el combustible, l'assegurança, etc. "La paradoxa és que els cotxes estan aturats més del 90% del temps! Si parlem en hores, a Mallorca els cotxes estan aturats 22 hores al dia perquè fem microtrajectes", afirma Duran.

"Sembla que t'obliguen a tenir un cotxe, encara que no el necessitis, i això reforça el cercle viciós del capitalisme: més cotxes privats, més individualisme, més propietat privada", sentencia Àlex Duran, d'Ecotxe

En aquest sentit, a Mallorca els cotxes elèctrics plantegen una autonomia més que suficient per a les distàncies a recórrer: la mitjana és d'uns 200-250 kilòmetres d'autonomia i els trajectes a una illa són molt curts. Si hi sumem el fet que l'origen dels combustibles prové de fonts d'energies renovables, Ecotxe es planteja com una alternativa factible per molts usuaris. "El 30% de l'energia primària a Balears l'utilitza el sector dels transports (avions, cotxes, vaixells, etc.). És, per tant, una necessitat que hi hagi una alternativa en l'origen dels combustibles i virar cap a les renovables enlloc dels combustibles fòssils", afirma Duran.


Col·lectivitzar els usos del cotxe sostenible

Hi ha experiències arreu d'Europa en aquesta línia. Projectes com Let's Go, Mobility, Carusso o Partago són alguns dels referents en els quals Ecotxe s'inspira. "A Dinamarca, per exemple, l'ús del cotxe és minoritari, en part perquè no tenen lobbies de fabricants. A Noruega, la majoria dels desplaçaments es fan en bicicleta i s'ha popularitzat l'ús del cotxe compartit", comenta Duran. Així doncs, als països amb un poder adquisitiu més elevant no hi ha tants cotxes tot i viure al continent, no a una illa. Al respecte, Duran parla dels aspectes culturals derivats de la societat capitalista fonamentada en la propietat privada i l'individualisme. "Sembla que t'obliguen a tenir un cotxe, encara que no el necessitis, i això reforça el cercle viciós del capitalisme: més cotxes privats, més individualisme, més propietat privada", sentencia Duran.

Una cinquantena de persones varen aprovar els objectius, els estatuts i els membres del Consell Rector de la cooperativa Ecotxe, el febrer passat / Marcel Masferrer


Un dels trets diferencials que es visibilitzen en iniciatives com Ecotxe és que, precisament, l'ús del cotxe és compartit. En aquest sentit, Duran afirma que s'ha de fer pedagogia al respecte i remarcar que el fet de no tenir un cotxe en propietat és molt factible. "Som una cooperativa sense ànim de lucre, tenim vocació pel bé comú i no una missió capitalista per maximitzar beneficis. Naixem de la idea del servei públic i no cream desigualtats a partir de l'economia, sinó que parlem de redistribució", afirma Duran.


Pedagogia del bé comú

La transformació del model elèctric implica un canvi cultural que qüestioni el substrat ideològic. "A un sistema capitalista que fa bandera de l'individualisme i la possessió, virar cap a un sistema fundat sobre l'economia col·laborativa implica un canvi de consciència", afirma Masferrer. En aquest sentit, el cotxe elèctric representa un canvi en la força motriu, un canvi important en l'ús del combustible que implica un canvi de la infraestructura pública (punts de càrrega), però no representaria un canvi estructural, ja que el model de viure no canviaria. "La gent continuaria amb la dinàmica de la possessió, de la saturació, de la massificació i no representaria un canvi social, però començaríem a concebre la mobilitat com un servei públic", opina Duran.

"M'atreu la idea de donar resposta a una necessitat de mobilitat que sigui coherent amb els valors mediambientals. Em preocupa la deriva del planeta, i especialment la de Mallorca: massificació, explotació de recursos naturals... És necessari fer pedagogia del bé comú, parlar de mobilitat sostenible, de democratització, d'intercooperació i d'ús d'energies renovables", afirma Masferrer. "És com la revolució de les formigues: el nostre creixement és orgànic i lent, però sòlid".

Mostra'l en portada

Notícies relacionades