Osona: tot va molt bé, exceptuant alguna futilesa

El passat dissabte 15 d'octubre, vam visitar Porc Aventura gràcies a una jornada organitzada per diverses entitats ecologistes amb l'objectiu de descobrir els punts calents de la indústria porcina osonenca
La suma de conflictes laborals, alimentaris i mediambientals està acabant, si no és que ja ho ha fet, amb el pagès tradicional d'aquesta comarca i amb la salut de les seves habitants
Ferran Domènech
Ferran Domènech 17/10/2016

Deu del matí, pugem a un autobús ple de gom a gom. Sold out. Ens donen la benvinguda a Porc Aventura. Qui es pensi que es tracta d'un viatge a un parc temàtic del sud de Catalunya va errat. Avui, les atraccions s'han substituït pels punts negres del porcí osonenc.

La ruta Porc Aventura va ser organitzada per membres del Grup de Defensa del Ter (GDT), Lluçanès viu i VSF-Justícia Alimentària Global

En aquesta croada, organitzada per membres del Grup de Defensa del Ter (GDT), Lluçanès viu i VSF-Justícia Alimentària Global, hi viatgen persones de procedències ben diverses: Sant Esteve de Palautordera, Mataró, Sant Joan de les Abadesses, Barcelona, Castelló, Caldes de Montbui i, òbviament, una bona colla d'osonenques. També membres de diferents col·lectius: Enginyeria sense fronteres, Aigua és vida, Ecologistes en acció o Som lo que sembrem, fet que demostra l'interès que desperta aquest punt paradigmàtic de l'eix dels porcs –terme amb el qual es coneix l'eix que connecta la gran majoria de macroexplotacions porcines a casa nostra, des de l'Empordà fins al Segrià.

Pugem a l'autobús. "Tot va molt bé, tot va molt bé, exceptuant alguna futilesa que tot seguit li explicaré"; el fil musical, interpretat per la Trinca i Rosa Maria Sardà, augura que, darrere el bonic paisatge de la Plana de Vic, s'hi amaga alguna futilesa que, igual que a la cançó, potser és més greu del que s'explica.

El recorregut de la ruta va transitar per tots els punts calents de la macroindustria del porc a la comarca d'Osona / Ferran Domènech

 


Primera parada: la Fontsalada, al terme municipal de Gurb. Si la font és salada no ho sabem -millor no beure'n-, però de contaminada ho està una estona. Aquesta font conté un valor de 450 ml de nitrat per litre, quan el límit per considerar-se potable està als 50 ml. En Fortià Prat, químic i farmacèutic, explica que la composició geològica de la roca d'on prové –a través d'on filtra l'aigua– és molt permeable, això permet que l'excés de purins que s'avoca als camps de la zona arribi fàcilment a les aigües subterrànies que abasteixen la font. "Si ara es fes una gestió correcta dels purins, d'aquí a 10 anys tan sols s'haurien descontaminat el 30% dels aqüífers osonencs. Una gestió correcta implica un control molt estricte dels purins", sentencia.

Les captacions d'aigua per esquivar la contaminació dels purins de les macrogranges de la zona han costat prop de 24 milions d'euros provinents de l'erari públic

També es remarca que molts dels municipis amb els aqüífers contaminats, històricament havien sigut autosuficients. Avui dia s'han construït supraestructures que capten i distribueixen aigua des del Ter cap a aquests municipis, ja que el principal riu d'Osona no pateix la contaminació amb uns efectes tan devastadors. Aquestes noves captacions han costat prop de 24 milions d'euros provinents de l'erari públic. En Moisès Subirana, veí de Sant Boi de Lluçanès, explica que a la seva localitat són les veïnes qui paguen els costos del sanejament de l'aigua que consumeixen, contaminada per les macrogranges de la zona.

Seguim la ruta. Un cop a l'autobús, sona de nou la cançó de la baronessa: "Tot va molt bé, tot va molt bé...". L'organització, ens explica el motiu de la repetició constant d'aquesta cançó: al final de la jornada cantarem una adaptació porcina d'aquesta cançó. I, escoltant la Trinca en bucle, el camí ens porta cap a la macrogranja de Serrarols, situada al municipi de Sant Martí d'Albars, al Lluçanès, un territori de 8.000 habitants on hi ha més de 250.000 porcs.

A la ruta hi viatgen persones de procedències ben diverses: Sant Esteve de Palautordera, Mataró, Sant Joan de les Abadesses, Barcelona, Castelló, Caldes de Montbui, etc. / Ferran Domènech

 


Serrarols era una petita granja familiar que es va transformar mitjançant una "ampliació no substancial" i actualment conté prop de 2500 truges. Eva Boixadé, exalcaldessa de Lluçà i membre de Lluçanès viu, relata l'odissea i el procés d'al·legacions que van viure per intentar aturar la construcció de la macrogranja. Finalment, una regulació laxa i portada al límit en va permetre la construcció. La llicència va quedar supeditada –novament– a un abastament d'aigües inexistent, que es va construir des del Ter.

Les explicacions es barregen amb els renills de les 'supertruges' que habiten la granja, situada a pocs metres del grup de curiosos. Les 'supertruges' són exemplars molt fèrtils seleccionats genèticament entre milers d'animals que dediquen el 85% del temps a gestar i el 15% restant a alletar. "Entre una gestació i la següent únicament passen 7 dies", explica Sònia Resina de VSF-Justícia Alimentària Global i afegeix "tan sols poden fer una passa endavant i una enrere, no tenen espai. Això els comporta greus problemes a les potes, que han d'aguantar tot el seu pes". "No són granges, són indústries", sentencia Sergi Solà, president del GDT.

A les portes de l'escorxador d'Esfosa es va denunciar la situació de falses cooperatives en la qual són obligades a treballar moltes de les persones que no estan en plantilla

Tornem altre cop cap a la plana de Vic. Tercera parada: Esfosa. Aquest escorxador –un dels més grans de l'Estat espanyol– ens és massa familiar: hi hem passat llargues jornades cobrint la lluita sindical que hi estan lliurant les treballadores, que reclamen una millora de les condicions laborals i salarials. "Només demanem que quan una treballadora es trenqui els tendons, no hagi d'anar a l'hospital amb bici", explica Roser Iborra, membre de Càrnies en lluita. "Si han aguantat tant de temps en silenci, amb la complicitat de la població osonenca, és perquè una gran part de les treballadores viu en risc d'exclusió social, ja que és migrada". També es denuncia la situació de falses cooperatives en la qual són obligades a treballar moltes de les persones que no estan en plantilla. Aquest model es basa en la subcontractació d'una empresa cooperativa gestionada pel mateix escorxador per tal de cobrir una tasca fixa. La persona que està en règim de falsa cooperativa ha de treballar com a autònom, s'ha de pagar el material per treballar, com ara els ganivets, però no té els mateixos drets que un assalariat.

Tot seguit, encara amb l'estómac regirat, ens apropem a un parc situat a l'entrada del polígon industrial Malloles per tal d'ingerir una paella d'arròs –vegetarià– i agafar forces per seguir amb la ruta.
Arribem a la quarta parada, la planta de tractament de purins Guascor, tancada l'any 2008. La planta està ubicada al costat d'un altre gran escorxador osonenc: Patel Sau. Sergi Solà explica que a les dues plantes que hi havia a Osona es tractava el 5% del purí que generava la comarca i era rentable gràcies a les primes per cogeneració. El terme cogeneració fa referència a la doble funció que desenvolupaven les plantes: per una banda es generava electricitat a partir de gas importat d'Algèria i, per l'altra, amb la crema del gas s'assecaven els purins, que estan formats en un 90% d'aigua, per transformar-los en residus sòlids que es venien com a adob.

Jesús Soler, químic i membre del GDT, recorda una anècdota de quan es va inaugurar la planta de tractament de purins. Aquell dia, membres del grup ecologista van regalar una petita planta a les autoritats mentre els advertien que aquella planta era més sostenible que la que acabaven d'inaugurar. El temps els va acabar donant la raó, quan pocs anys després es va deixar de subvencionar la cogeneració i la planta de tractament va tancar. Desenes de pagesos es van trobar, de cop i volta, sense un lloc on portar els purins.
Una alternativa més neta, explica novament Sergi Solà, són les plantes que generen biogàs a partir de purins. Tanmateix, expliquen, "no deixa de ser una peça més d'un model insostenible a escala mediambiental i a la industria li serveix d'excusa per incrementar la cabana porcina". El GDT denuncia que en tancar les plantes de tractament, no es va plantejar en cap moment reduir la cabana.

La quarta parada va ser a la planta de tractament de purins Guascor, tancada l'any 2008 / Ferrna Domènench

 


Seguim cap a la cinquena parada i, encara al bus, apareix el nom d'un dels membres més coneguts de l''aristocàrnia' osonenca: Josep Ramisa. Després de recordar l'historial de l'empresari, en el qual consten abocaments il·legals de purins o amenaces i insults a treballadores d'Esfosa, ens dirigim cap a un dels seus camps. Allà, Carles Mencos, membre d'Unió de Pagesos i propietari d'una petita explotació porcina, explica el model integrat que ha substituït el model familiar tradicional a Osona: "per aguantar els costos del model integrat es necessiten milers d'animals, això provoca que els pagesos tan sols poden associar-se amb grans empreses per tal de ser competitius". Un resignat Mencos conclou que "el purí és un bon adob, però complicat d'utilitzar. Si no tens una gran consciència, fàcilment caus en la temptació de fer-ne un ús incorrecte". Rebatent als arguments de Mencos, Jesús Soler, explica que "el purí és un mal adob, ja que és un residu industrial i la major part és contaminant". En canvi, defensa que és molt millor adobar amb fems –dejeccions dels animals barrejats amb palla–, ja que el nitrogen en forma orgànica no es dissol com el purí cap als aqüífers, sinó que queda a la primera capa del subsòl. Actualment, a Osona es necessitaria entre un 60 i un 70% més de sòl agrícola per gestionar correctament el purí.

Ferran Garcia, membre de VSF-Justicia Alimentaria Global, afirma davant la fàbrica de Casa Tarradelles a Gurb que "tot el que fabrica no té un perfil nutricional adequat"

Tocades les sis de la tarda, ens desplacem cap a la fàbrica Casa Tarradellas, al municipi de Gurb, per tal de tractar una altra fase del model porcí: la producció de menjar processat. Davant la descomunal façana, Ferran Garcia, membre de VSF-Justicia Alimentaria Global, explica que l'alimentació processada representa un 70% del que ingerim, que varia depenent de la posició social del consumidor i s'agreuja per raons de gènere. Garcia ha fet diversos estudis sobre els productes de l'empresa osonenca i afirma que "tot el que fabrica Casa Tarradellas no té un perfil nutricional adequat. Casa Tarradellas no seria possible en el model alimentari que defensem". També denuncia l'apagada informativa que hi ha cada cop que denuncien grans empreses com aquesta, ja que és un dels principals anunciants als mitjans de comunicació.

Segons Garcia, la majoria de consumidores estan disposades a pagar més per productes de proximitat i ecològics. Aquest fet hauria de desgastar les grans empreses de menjar processat, però s'adapten fàcilment a aquestes demandes produint 'menjar ecològic' amb unes condicions molt pitjors. Garcia vaticina que aviat el 'gran monstre osonenc' s'ensorrarà, ja que està basat en la mentida. Un dels assistents observa que ja ha començat aquest declivi: "les rajoles que falten a la façana indiquen que el gegant està caient!".

Davant la fàbrica es va denunciar l'apagada informativa que hi ha cada cop que denuncien grans empreses com aquesta, ja que és un dels principals anunciants als mitjans de comunicació / Ferran Domènech

 


La darrera parada és davant el consell comarcal d'Osona, on s'aborda una de les possibles solucions a aquest model en crisi. Segons Marta Rivera, impulsora de la càtedra en agroecològica a la Universitat de Vic, l'agroecologia es basa a posar a les persones al centre de la vida. Però, segons explica, "per molt que una explotació ecològica sigui sostenible, quan entra al mercat capitalista deixa de ser-ho. El model econòmic actual no té més de 250 anys, però és molt més important el bagatge d'intercanvi al llarg de la historia". Rivera sentencia: "la major part de la societat està cega dins el sistema capitalista, no podem pensar que això canviarà a través del consum, hem de forçar un canvi de model productiu".

L'aplec porcí conclou amb l'esperada cantada de la cançó de la baronessa: "Tot va molt bé senyora baronessa, exceptuant alguna futilesa que tot seguit li explicaré". Sembla doncs, que després de tota una jornada visitant futileses, podem certificar que la problemàtica osonenca no es tracta d'un tema menor. La suma de conflictes laborals, alimentaris i mediambientals està acabant, si no és que ja ho ha fet, amb el pagès tradicional d'aquesta comarca i amb la salut de les seves habitants.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades

Osona: cinc porcs per persona

Tuesday, 9 February, 2016

Qui no ha menjat mai un espetec de Casa Tarradellas? Ara bé, qui sap com han arribat el greix, els teixits musculars i l’intestí del porc a la nostra nevera?