"Ens poden tallar les ales, però en cap cas ens llevaran les idees i el nostre esperit de lluita"

Parlem amb Regina, una de les processades per una protesta contra la reforma de la llei de l'avortament a l'església de Sant Miquel de Palma. Avui s'ha celebrat el primer dia de judici contra elles a l'audiència palmesana
Els dies 29 i 30 de setembre, se celebra el judici contra les joves feministes encausades per una acció a favor de l'avortament lliure i gratuït
Sergi Frau

Les sis encausades per interrompre una missa a l’Església de Sant Miquel de Palma el 9 de febrer de 2014 han declarat avui a la sala segona de l’Audiència Provincial de Palma. Cinc d’elles han reconegut els fets i la seva participació en la protesta –que segueixen considerant totalment legítima– mentre que una d’elles ha declarat que no va participar de l'acció. Demà serà el torn dels testimonis i els policies nacionals responsables del cas i el judici quedarà vist per a sentència. Fa uns dies, Contrainfo va entrevistar a una de les encausades, en una entrevista que reproduïm a continuació:


Ens trobam amb na Regina, una de les feministes encausades, a Ca ses Mopis. Arriba amb una amiga i una rialla d'orella a orella, començam a xerrar i, mentrestant, passa gent per davant nostre, persones que entren a l'Armari Obert de l'espai alliberat de la plaça de Fleming de Palma. D'aquesta manera, passam una mitja hora parlant sobre l'acció realitzada, sobre feminisme, sobre repressió, sobre solidaritat, sobre el Bisbe, el nou i el vell, i més. No és el primer judici al qual s'enfronta: na Regi ja participà d'una acció a la Conselleria d'Educació que també va acabar en processament. O sigui, estam davant d'una persona molt activa socialment. Trenta minuts de conversa amb una persona a la qual se la veu molt conscient de l'acció realitzada, dels objectius que tenia i molt animada, a la vegada que preocupada, com no podia ser d'altra manera, davant l'imminent judici penal pel cas de les feministes encausades.


Començam pel principi, quina és l'acció que realitzàreu a l'església de Sant Miquel?

Érem al voltant de quaranta persones que vàrem fer l'acció amb un objectiu molt clar. Mostrar el rebuig a la proposta de llei de Gallardón, que era vetar a les dones el seu dret a avortar en diferents situacions. El que pretenia la llei era acotar l'avortament a casos molt concrets, com a violacions, on la dona patís riscos de mort tant per ella com per l'infant o que posteriorment tengués possibles problemes. Així, aquesta proposta de llei era tornar enrere en els drets de les dones. Aquesta llei sempre ha tengut molta controvèrsia, pel fet de tocar un tema una mica tabú. Tenir el dret a l'avortament lliure, i sobretot gratuït i públic, amb unes garanties i unes condicions concretes, ens ha costat molt a les dones. Per tant, creim que la citada llei, en aquell moment, era una aberració. Sabem que històricament la dreta i l'església han estat una coalició total. I a més, en aquest cas l'Església va tenir un paper molt important en la proposta, per aquest motiu l'objectiu a atacar era l'Església com a institució. Llavors es va decidir que fos la de Sant Miquel per qüestions més tècniques, perquè així tendria més ressò mediàtic, perquè es troba molt al centre de Ciutat. Però, per altra banda, no esperàvem trobar tanta gent dins, i tampoc que aquestes persones actuassin de forma desmesurada.


L'acció era contra la llei de l'avortament però, a més, estava emmarcada en alguna campanya?

Sí, l'acció va ser realitzada el 9 de febrer dins un marc del col·lectiu Arran Palma, que era la campanya 'Febrer lila'. Durant tot el mes de febrer es van plantejar diverses accions feministes. I vàrem creure que era una mescla perfecte unir el 'Febrer lila' amb aquesta reivindicació que trobàvem molt important.


I la resposta dels feligresos davant vosaltres quina va ser? La vostra acció va ser violenta?

Vàrem pensar a dur una pancarta, feta dies abans, amb una consigna que deia "Avortament lliure i gratuït" o "Fora els rosaris dels nostres ovaris". La idea era entrar, arribar fins a l'altar i desplegar la pancarta

Érem un grup de persones considerable. Vàrem pensar a dur una pancarta, feta dies abans, amb una consigna que deia "Avortament lliure i gratuït" o "Fora els rosaris dels nostres ovaris", la veritat és que no ho record totalment. La idea era entrar, arribar fins a l'altar i, en aquell moment, desplegar la pancarta. El que va passar és que no vàrem tenir ni temps a fer això, així com vàrem entrar vàrem veure molta gent a la missa i desplegàrem la pancarta en el passadís central. No vàrem tenir temps a arribar a l'altar. Els feligresos varen veure el que estava passant, i les consignes que cantàvem, i ens varen començar a expulsar. No vull dir de forma violenta, però amb actituds o reaccions un poc agressives. Ens varen treure amb força física, a base d'empentes i moltes estirades de cabell, això ho record especialment. A la vegada, ens propinaven insults amb paraules molt lletges, que en teoria gent tan religiosa no hauria de dir.


En el moment que vàreu fer l'acció, hi va haver alguna detenció o identificació?

En haver fet l'acció totes vàrem escampar la boira. Llavors, tranquil·lament, vàrem decidir penjar el vídeo fet a dins. Efectivament, ingènuament, de forma irresponsable, vàrem decidir penjar el vídeo sense tapar les cares. Més que irresponsablement va ser una patinada. Nosaltres pensàvem que no passaria res. Arran de penjar el vídeo, al cap d'unes setmanes, varen començar a detenir tres companyes, dos al·lots i una al·lota. No sabíem què passava fins que vàrem parlar amb l'advocat i vàrem constatar que era per l'acció a Sant Miquel. Aquí no es varen acabar les detencions, al cap d'una setmana varen detenir altres companyes, jo entre elles. I una setmana més tard, es varen repetir detencions, dues persones més fins a un total de set persones. Les detencions, la veritat, és que varen ser un poc dures, ja que la manera va ser inesperada. En el meu cas en concret, jo arribava un poc tard a una concentració davant la comissaria i quan anava cap allà em varen demanar si jo era na Maria Regina i em varen comunicar que estava detinguda. La setmana següent, ens varen cridar dient que havien detingut a més companyes i va succeir el mateix que en el meu cas, en aquesta ocasió la meva germana. "¿Qué tal M. Regina? Nos venimos a llevar a tu hermana". Vaig quedar al·lucinada!


O sigui que amb un simple vídeo us varen poder identificar?

Sí, va ser a partir del vídeo, però s'ha de tenir en compte que les persones detingudes són persones conegudes. Saben qui som [la policia]. Nosaltres venim de moltes manis ecologistes, independentistes, d'altres lluites socials paral·leles. Per ells no va ser molt difícil identificar-nos i saber on militàvem. Ja ens coneixia la gent que ens va detenir, ja sabien amb qui s'enfrontaven, ja tenien les nostres dades [fitxers policials].


Com es varen produir les detencions?

"Saben qui som [la policia]. Nosaltres venim de moltes manis ecologistes, independentistes, d'altres lluites socials paral·leles. Per ells no va ser molt difícil identificar-nos i saber on militàvem"

En total varen ser tres setmanes seguides d'operacions policials, de dijous en dijous. Primera setmana, tres persones. Segona setmana, dues persones més, una companya i jo. Tercera setmana, dues al·lotes més. Pareix que hi ha d'haver un munt de temps entre setmana i setmana, però nosaltres no sabíem, a cada detenció, que n'hi hauria més. Però clar, quan hi havia una detenció la reacció era ràpida, a cada grup de detencions convocàvem concentracions davant la comissaria de l'Escorxador. Vull dir que varen ser unes setmanes de molta intensitat i desgast, vàrem quedar un poc cansades. La dinàmica era: detenció; concentració comissaria; concentració als jutjats. O sigui que la sensació era: "joder, que acabi ja no? Quin rotllo, va per favor!". I a això ajuntar-li la incertesa de no saber si n'hi podria haver més... perquè fins que no es va acabar la investigació no sabíem si acabaria la ràtzia repressiva, ja que hem de tenir en compte que al vídeo hi ha més persones que les encausades actuals.


Es produeixen les detencions, es produeix el procés repressiu. En quin moment de la instrucció sabeu la pena que us poden demanar?

No va ser molt de temps després, perquè quan va passar tot, com dèiem abans, estàvem, i estam, organitzats a escala política. L'organització antirepressiva Alerta Solidària es va dedicar a investigar els delictes pels quals se'ns imputava i quina pena ens podia caure. Al principi, com que ens imputaven dos delictes, eren entre sis mesos i sis anys de presó. Finalment, la fiscalia ens demana un any i mig, i el Bisbat quatre anys.


Com us heu organitzat per fer front al cas repressiu?

El fet principal, en el primer moment, va ser donar difusió del cas. Què havia passat i perquè (sobretot). No era una acció boja, una acció contra l'església perquè sí. I una vegada que la gent sabés d'on venia l'acció passar a demanar el suport, la solidaritat, a nivell més econòmic i per les xarxes. El més important era fer difusió del cas. I ho vàrem fer contactant amb les organitzacions que ja sabíem que ens eren afins (com Endavant, l'Ateneu Lo Tort, el Casal de Dones, Ben Amics, entre d'altres) per realitzar xerrades i més. La part econòmica va ser molt important, fent difusió del número de compte corrent; que encara segueix sent molt important, ja que necessitam aportacions per fer front a una possible multa. La campanya ja ha suposat unes despeses, pel que fa a advocades, procuradores, cartells, etc. Ara en aquests moments hem fet camisetes, vàrem fer un acte central al teatre Mar i Terra dia 17 i també una campanya que tenim que és fer-se fotos amb un cartell amb el hashtag #AbsolucioFemis per omplir les xarxes de solidaritat.


També vares estar involucrada en el cas repressiu de les Encausades Conselleria. O sigui, que ja has viscut directament la repressió. Quines similituds trobes entre les feministes i les de conselleria, ja sigui en la mateixa repressió com en les vostres campanyes?

"Un altre paral·lelisme important és que nosaltres, com les de la conselleria, no ens penedim de l'acció realitzada. Als dos casos ho tornaríem a fer"

En l'àmbit repressiu, el que compartim és que el que demanaven de pena era desmesurat pel que es realitzà. Ja que les dues varen ser accions perfectament comprensibles dins el context en què s'emmarcaven. En aquell moment hi havia un atac molt fort a l'educació pública que afectaven de primera a mà als estudiants universitaris. I pel que fa a les feministes, nosaltres, també hi havia un context d'un atac directe per la llei de Gallardón que vulnerava els drets de les dones. Alhora, les dues accions es varen emmarcar en contextos d'excepcionalitat d'atacs directes a drets fonamentals. En quant a campanya i organització interna, podem veure que els objectius al principi han estat els mateixos, donar difusió de l'acció realitzada, i intentar girar la truita perquè en ambdós casos hi ha hagut una intenció de criminalització. L'estratègia, o el camí realitzat, és una mica similar, ja que les Encausades Conselleria realitzaren també fotos amb el banner #JoTambeHiHauriaEntrat. Un altre punt en comú són les concentracions del dia de judici, que són molt importants, ja que et donen molta força per entrar amb molta energia positiva. Un altre paral·lelisme important és que nosaltres, com les de la conselleria, no ens penedim de l'acció realitzada. Als dos casos ho tornaríem a fer; si fes falta, ho tornaríem a fer.
 

Arribam al moment àlgid de la campanya, ja queda poc per al judici. Ens has comentat la realització de l'acte central al teatre Mar i Terra. Na Nina Parrón en va ser una de les ponents i parlà sobre les lluites als anys 80 sobre l'avortament. Hi ha molta relació entre les lluites que realitzaren les feministes del passat i les que feis les que entràreu a l'església de Sant Miquel?

Clar, és una lluita contínua. La lluita que seguim reivindicant en relació a un avortament lliure i gratuït és una lluita contínua del moviment feminista de tota la història. Ja sigui amb la llei de divorci de la segona república, com ara, en el segle XXI, les lluites a favor del dret a l'avortament, són una continuació en defensa de les llibertats i drets de les dones. La nostra lluita, la lluita feminista d'avui en dia, és una continuació de la de fa deu, quinze, vint o trenta anys. Està completament lligada. Si no fos gràcies a les dones dels anys 80 o d'abans, del segle XX o XIX, avui nosaltres no seríem aquí tampoc. Si no s'hagués aconseguit tot el que s'ha aconseguit fins ara, nosaltres no podríem continuar demanant més reconeixement als drets de les dones.


L'acte va ser molt emotiu. Un dels moments més bells fou la intervenció de la mare de dues encausades, la de la teva germana i tu. En l'àmbit més familiar, proper (amistats, etc.), com heu viscut la repressió? Quina resposta heu vist dels familiars, dels amics, del company de classe que tens devora...?

Tot això és molt complex, molt complicat. En el meu cas, cas molt particular (hi ha diferents realitats entre les encausades), per part de la meva família més directa, del meu nucli, hi ha hagut total suport. Ara bé, quant a la família més extensa no és el mateix. Hi ha familiars que ens donen suport i altres que no, i alguns fins i tot no tenen del tot clar que nosaltres participàssim a l'acció de Sant Miquel. Ni ho hem dit en veu alta. Quant a les amistats passa el mateix, hi ha persones que em donen suport i també he de dir que m'he trobat amb gent que no entén per què hem de fer aquestes coses, perquè ens hem de banyar tant, que consideren que és perdre el temps. He de dir que tot i que hi ha molta gent que ens dóna suport, per les nostres famílies no ha estat del tot fàcil fer-ho públic, de cara a la feina. Tot i així, no puc xerrar de totes les companyes encausades. Passa una cosa en aquest cas: qui et dóna suport, te'l dóna a full, i la gent que no te'l dóna, no te'l dóna, i ja està.
 

El bisbe que us va posar la denúncia no és el mateix que ara. Ara, el nou us ha fet arribar una carta on us convida a una reunió. Creis que aquesta institució, el Bisbat, té legitimitat?

"El bisbe que ens va denunciar l'han hagut de fer fora, perquè va tenir un afer personal amb la seva secretària. Cosa en la qual nosaltres no ens hi ficam, però està clar que és una conducta de doble moral"

Legitimitat, jo no som ningú per valorar-ho. No ho sé. El bisbe que ens va denunciar l'han hagut de fer fora, que no expulsar de l'església, perquè va tenir un afer personal amb la seva secretària. Cosa en la qual nosaltres no ens hi ficam, però està clar que és una conducta de doble moral, predica el que no creu. Nosaltres deim que és un judici polític perquè, arran de la pressió social i el suport, aquesta gent, el bisbe, ha obert els ulls i han dit: "Què estam fent? És un poc una barbaritat intentar condemnar a un grup de sis persones a quatre anys de presó, és una animalada".

A la carta que us va enviar què us demanava? Què us diu?

Simplement ens proposava fer una reunió. Nosaltres estam contentes pel que significa, el que deia abans, és un judici polític i el Bisbat s'està adonant que tenim molt suport, que no estam totes soles. Tenim molta gent darrere, gent del Principat, del País Valencià, on també hem fet molts actes. Creim que aquest oferiment del Bisbat juga completament a favor nostre [aquesta reunió va tenir lloc dimarts i va acabar sense cap acord].


En quin estat, no tan judicialment, encarau el judici?

Si la pena és de multes també passam pena, encara que hem fet molta difusió del número de compte corrent, no ens basten els doblers que tenim ni per pagar una vintena part de la possible multa. Punt número u, estam molt animades. L'acte central va ser molt guapo! Dic això perquè va ser una gran mostra de suport, una gran mostra de solidaritat, molt emotiu. Va ser una entrada d'energia positiva. Punt número dos, la carta del bisbe també és un bon senyal de que estam fent les coses bé. I quant al judici en concret, per una part, pel que acab de dir, estam animades. Però, per altra, també estam preocupades. Totes som joves, som estudiants o feim feina, o hem estudiat i feim feina, o estudiam i treballam al mateix temps. Tenim la nostra vida, la nostra família, les nostres amistats, el nostre oci, les nostres coses i creim que, si ens arriben a condemnar a pena de presó, ens poden fer molt de mal, en l'àmbit individual, que no tant polític. Entre nosaltres, com a companyes, ens feim costat, molt. I crec que, sobretot, hem de remarcar que estam molt orgulloses aquí on estam, estam contentes de formar part de la lluita feminista. Ens poden tallar les ales, però en cap cas ens llevaran les idees, el que pensam i el nostre esperit de lluita. En cap cas. Ens queda molta difusió per fer, ens queden molts pobles a visitar i col·lectius que s'adhereixin al nostre manifest. Animam a la gent a venir a les concentracions dels dies de judici a les nou i mitja del matí als jutjats de l'Audiència Provincial, on també varen demanar declaració a en Matas i a la infanta Cristina.


*Una entrevista publicada a Contrainfo

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades