Territori

Palma aplega veus contra el col·lapse turístic

Després d'una altra temporada en què l'onada de visitants ha tocat sostre a les Illes, la ciutat ha acollit unes primeres jornades per reunir diferents col·lectius i obrir un debat social sobre el malestar generat per l'allau de visitants
Actualment, es compten prop de 1.800 terrasses a Palma, un 11% més que l'any passat
Marc Ferrà

Palma, al límit del col·lapse. Al Port petit d'es Molinar, els habitatges de primera línia de mar ja no pertanyen a la població mallorquina: mentre alguns queden en contínua rotació turística, la resta ja són inassequibles per a residents de tota la vida. El metre quadrat es paga al voltant dels 10.000 euros. Als barris del centre, es confirma la invasió de l'espai públic per part de terrasses de bars i restaurants, responsables d'encabir el milió i mig de creueristes que han fet acte de presència aquest estiu a la ciutat. Els hotels de tota índole, però especialment els de més categoria, es multipliquen sense fre. Al districte del Jonquet, un 33% de la població censada que l'ocupa és estrangera. A la nit, les places s'omplen de visitants que no respecten el descans de qui no hi està de pas. Aquesta és una mostra del diagnòstic que fan diferents associacions veïnals de Ciutat.

Saturada per mar, cel i terra, Palma respira al ritme del turisme. O, més aviat, s'hi asfíxia, tal com insinua el títol de la primera trobada d'entitats interessades a donar resposta a la massificació que pateix: Ciutat és de qui l'habita, no de qui la visita. Les jornades han estat organitzades pel col·lectiu Tot Inclòs, grup de feina format per membres de la Coordinadora Llibertària de Mallorca (CLM) i el Front Comú en Defensa del Territori, que fa tres anys que publica anualment un monogràfic sobre l'anàlisi dels danys i les conseqüències del turisme a les Illes. La finalitat de les jornades fou tant examinar les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials que ofeguen la ciutat com intentar fer partícip el teixit veïnal de les zones afectades.

Impulsat per 160 persones i escrit a moltes mans, el manifest 'Sense limits no hi ha futur' exigeix al Govern i els consells insulars que "posin límits raonables a la pèrdua de qualitat de vida de residents i turistes"

La cita s'ha celebrat just una setmana després de la presentació del manifest Sense Límits no hi ha Futur, que ja compta amb més de 4.000 signatures individuals i 86 d'entitats. Impulsat per 160 persones i escrit a moltes mans, exigeix al Govern i els consells insulars que "posin límits raonables a la pèrdua de qualitat de vida de residents i turistes" i "unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment". Aquesta vegada, sembla que el conjunt de la ciutadania palmesana ha obert la veda: s'ha atrevit a assenyalar sense por el fenomen del turisme també com a font de problemes.


Ciutat és de qui l'habita, no de qui la visita

Si bé la nova ecotaxa, aprovada aquest any, havia de vetllar per l'equilibri territorial i social a les Illes, tres portaveus de Tot Inclòs van encetar les jornades tot sostenint que l'actual activitat política no ha fet més que refermar les maniobres que han convertit la metròpoli en un reclam per a encara més visitants. En són algunes "l'intent d'embelliment de la ciutat només per promocionar la marca Palma" o el control de la societat, ja que "el turisme necessita una pacificació social per poder desenvolupar-se tranquil·lament". Per altra banda, "el procés de mercantilització de les places i els carrers ha estat necessari perquè la ciutat esdevingui una de les principals destinacions turístiques, europees i del món", va assegurar Bernat Amorós, qui va especificar: "Actualment, comptem amb unes 1.800 terrasses a Palma; un 11% més que l'any passat". També va fer èmfasi en la dificultat d'accedir a l'habitatge, la gentrificació dels barris, l'esclat del lloguer vacacional i el rebuig de la població resident per part d'aquest model.

Amb un guia i un ajudant que controlava el trànsit, la ruta va arribar fins a l'edifici de Sa Clastra, on es va alertar de la compra de molts habitatges per part de persones provinents de països com Suècia o Dinamarca, fet que contribueix a la proliferació de pisos turístics / Marc Ferrà

 

Amb l'objectiu d'enriquir el debat i dur-lo més enllà de l'arxipèlag, la primera jornada va cloure amb la intervenció de Paola García, de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) d'Eivissa, i de Daniel Pardo, membre de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) de Barcelona, als quals la Directa ha pogut entrevistar.


"Enjoy Mallorca: welcome!"

El cel de Palma de dissabte al migdia no semblava estar de part de l'organització de la ruta antiturística i, fins i tot, l'amenaça va esdevenir real en forma de quatre gotes just al començament de l'activitat, però el temps va permetre que una trentena de persones hi poguessin participar. La ruta partia del Museu d'Art Contemporani es Baluard, des d'on s'arriba a veure el port de Palma i, és clar, els creuers que hi fan estada i que arriben a omplir la ciutat amb 20.000 persones en quatre hores.

Amb un guia i un ajudant que controlava el trànsit i donava instruccions situat damunt un monopatí elèctric, la ruta va arribar fins a l'edifici de Sa Clastra, regentat per la promotora Reina, Fastighetsbyrån (immobiliària nòrdica) o BalearHouse, entre altres, i que serví per alertar de la compra de molts habitatges per part de persones provinents de països com Suècia o Dinamarca, fet que contribueix a la proliferació de pisos turístics. "Acolliu suecs, que allà fa fred!", deia el guia. A la següent aturada, al passeig del Born, s'hi denuncià la privatització de l'espai públic i la manca cada vegada més gran d'espais de socialització, però també s'aprofità per criticar la gestió de les terrasses per part de la regidora de Funció Pública i Govern de la ciutat, Aurora Jhardi (Som Palma).

Enfilant el carrer Unió i pujant les escales del Teatre Principal, la ruta arribà enmig de la plaça Major entre crits de "Enjoy Mallorca: welcome!" destinats a les desenes de turistes que hi havia assegudes a les terrasses per denunciar la criminalització d'altres formes de vida a través de l'ordenança cívica de Palma, tombada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el febrer de 2016. A menys de 200 metres, hi ha la plaça d'en Coll, on és físicament impossible plantar-se al mig perquè està, literalment, ocupada per terrasses en la seva totalitat.

Enfilant el carrer Unió i pujant les escales del Teatre Principal, la ruta arribà enmig de la plaça Major entre crits de "Enjoy Mallorca: welcome!" destinats a les desenes de turistes que hi havia assegudes a les terrasses / Marc Ferrà

 

Després que les participants travessassin les desenes de taules de la plaça per poder-se acostar a l'altaveu –situat en un banc de pedra on abans s'acumulaven les litrones de cervesa i la gent del barri i on ara no es pot seure–, es va exposar que, des de l'esclat de la bombolla immobiliària a Palma, hi ha hagut 12.479 desnonaments: un 23% per execucions hipotecàries (a barris precaritzats com Son Gotleu i Pere Garau) i un 75% de llogateres (principalment, a barris gentrificats com la Gerreria i Santa Catalina). Dades que, a la pràctica, signifiquen que el preu del lloguer augmenta de manera desorbitada (un 15% anual), fet al qual s'ha de sumar l'augment exponencial del lloguer turístic.

La ruta va finalitzar a la plaça de l'Artesania, on es relatà la història de la gentrificació del barri de la Gerreria i les estratègies de les diferents gestores urbanístiques de la ciutat, que han fet del ja desaparegut barri Xino un indret gentrificat on es pot triar qui hi viu i qui no s'ho pot permetre.


Barris gentrificats, barris conscienciats

A l'horabaixa, el temps ja no va donar treva i la taula rodona de les associacions veïnals dels barris de Canamunt, el Molinar, la Calatrava i el Jonquet es traslladà d'ubicació, al local de la CNT. El barri del Molinar, tradicionalment, ha estat un barri obrer i mariner, explicà J. M. Vidal-Illanes, però ara se situa en el rànquing dels barris més cars de Palma, fet que provoca un desplaçament de la població, l'augment de la venda d'habitatges per a usos turístics i dificultats per romandre-hi a les segones i terceres generacions de les famílies actuals.

El cas del Molinar és molt més recent, però, al barri de Canamunt, fa anys que pateixen els canvis relacionats amb el turisme. En aquest indret, la suma dels habitatges turístics, el trànsit de creueristes, els hotels urbans i els pisos de luxe esdevenen una autèntica "bomba de rellotgeria", en paraules de Tina Codina. Segons Edita i Sole, del barri de la Calatrava, s'ha arrasat el teixit veïnal i l'especulació s'ha menjat el barri, un procés que va començar als anys 80 amb la degradació i la posterior gentrificació del sector.

El barri del Molinar, tradicionalment, ha estat un barri obrer i mariner, però ara és dels més cars de Palma, fet que provoca un desplaçament de la població

El barri del Jonquet té una cara de dia i una de nit. Les criatures no poden jugar al carrer pels centenars de persones que s'hi passegen a propòsit del famós tardeo –un model d'oci que s'ha estès i ha arrelat al barri adjacent, Santa Catalina– i el barri ha deixat de tenir botigues tan bàsiques com una ferreteria: "Ja no saps on anar a comprar un pern o una bombeta", comentava Josep, un veí del Jonquet.

La taula rodona va servir per posar damunt la taula les problemàtiques comunes que afecten els barris del centre de la ciutat, però també per encarar, posteriorment, una dinàmica en què totes les participants van poder fer propostes per intentar revertir la situació o, si més no, remoure consciències entre la població. De les jornades, en va sorgir la voluntat de crear una assemblea transversal que aglutini totes les individualitats i col·lectius preocupats pels efectes i les conseqüències d'un model que va ser molt criticat i qüestionat durant tot el cap de setmana.


Contrapremis al 'Turisme SOSterrible'

Ahir dilluns a la nit, el Govern de les Illes Balears feia entrega dels Premis al Turisme, amb categories relacionades amb el turisme sostenible que ara vol promocionar l'administració. El mateix dia, el col·lectiu Terraferida va denunciar que una de les iniciatives premiades, el Robinson Club Cala Serena (Felanitx), va construir 209 places il·legals, va destruir un savinar i és un dels principals responsables de la salinització d'un pou de la zona per poder regar el seu camp de golf. "Aquest hotel no mereix un premi, mereix una inspecció", assegurà el col·lectiu.

Les persones concentrades, sota un ambient molt festiu i cantant el conegudíssim tema d'Ossifar "Everyday is sunday in Mallorca", van intentar entrar a la gala oficial dels Premis al Turisme / Marc Ferrà

 

La crispació davant les polítiques de promoció turística i la inacció davant temes tan candents com el lloguer turístic, el tot inclòs o el lloguer de cotxes van provocar que una cinquantena de persones es concentrassin davant les portes del museu del Baluard per dur a terme una gala una mica especial: s'hi van entregar els contrapremis del Turisme SOSterrible, en què el vicepresident del Govern, Biel Barceló, la presidenta de la Federació d'Hotelers de Mallorca, Inma de Benito, o les mans anònimes que van omplir el centre de Palma de pintades amb el lema Tourist go home, refugees welcome, entre d'altres, van rebre el seu guardó.

Les persones concentrades, sota un ambient molt festiu i cantant el conegudíssim tema d'Ossifar "Everyday is sunday in Mallorca", van intentar entrar a la gala oficial, però el personal de seguretat va impedir-los l'entrada.


 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: