El Prat, porta d'entrada de la precarietat a la Barcelona turística

Les treballadores del servei de 'handling' (o assistents de terra) de l'aeroport de Barcelona denuncien les condicions laborals precàries que han portat el caos a la companyia Vueling aquest mes de juliol
La crisi del darrer mes a Vueling, amb retards d'hores, vols cancel·lats al Prat i una taca a la seva imatge corporativa de la mida d'un Boeing 747, ha permès visualitzar a les passatgeres una situació fins ara amagada sota la catifa
Adrián Crespo 28/07/2016

A la Barcelona hiperturística, hi ha una porta d'entrada que s'eixampla any rere any i vomita visitants a un ritme frenètic. L'aeroport del Prat és el segon de l'Estat espanyol en nombre de passatge, però creix a més velocitat que el primer, que és Barajas. El darrer mes de juny, 4,2 milions de passatgeres van agafar un avió –un 10% més que durant el mateix període de l'any anterior– i, des de principi d'any, hi han transitat més de vint milions de persones, és a dir, un 12,7% més que el primer semestre de 2015, tot plegat segons dades del consorci aeroportuari AENA. Un creixement accelerat adequat al sobredimensionament del sector turístic a la ciutat i amb un augment exorbitant dels beneficis que, pel que sembla, no és paral·lel a les condicions laborals de les persones que hi treballen. Any rere any, els salaris i els drets del personal de terra, però també de tripulants i pilots, es devalua.

La crisi del darrer mes a la companyia Vueling –amb retards d'hores, vols cancel·lats i una taca en la seva imatge corporativa de la mida d'un Boeing 747– ha permès visualitzar a les passatgeres una situació fins ara amagada sota la catifa. La Coordinadora Estatal del Sector de Handling Aeri (CESHA) representa les treballadores del handling, és a dir, el personal que assisteix els vols des de terra –des de la gent que carrega maletes fins a la que fa la facturació abans d'embarcar. Dies abans que la crisi de Vueling afectés centenars de vols i saltés als grans mitjans, CESHA va fer públic un comunicat que predeia bona part del que succeiria.

Segons el sindicat CESHA, per cobrir la brutal demanda d'afluència a Barcelona, Vueling va augmentar el nombre de vols sense que, paral·lelament, la seva operadora de 'handling' (Iberia) augmentés el personal

La situació, segons aquest sindicat, era insostenible: per cobrir la brutal demanda d'afluència a Barcelona, Vueling va augmentar el nombre de vols sense que, paral·lelament, la seva operadora de handling (en aquest cas Iberia) augmentés el personal. Les conseqüències han estat retards constants en els embarcaments i el lliurament d'equipatges i, pel que fa a les condicions de les treballadores, una càrrega excessiva d'hores extra forçades i mal pagades pels torns de tarda. Altres fonts del sector expliquen aquesta crisi pel buit de poder que hi ha hagut a l'empresa durant quatre mesos i mig, després que el conseller delegat Álex Cruz deixés el càrrec i s'alentissin les decisions operatives. En qualsevol cas, la saturació a la companyia es fa palesa a finals de juny.

 

El darrer mes de juny, 4,2 milions de passatgeres van agafar un avió al Prat (un 10% més que el mateix període de l'any anterior) i, des de principi d'any, hi han transitat més de vint milions de persones, un 12,7% més que el primer semestre de 2015

 

Miguel Ángel Sánchez és delegat de CESHA. Fa molts anys que treballa al Prat i té una visió prou general de la situació, que es pot resumir en una llarga tendència a l'empitjorament de les condicions laborals, causada en bona mesura per la introducció del model de negoci low cost. Tot plegat es remunta a les directives europees dels anys noranta que liberalitzaven el sector aeroportuari i van fer que Iberia hagués de competir amb altres empreses, tant en l'àmbit de les companyies aèries com en el de les operadores de handling. Pel que fa a aquestes darreres, per exemple, als aeroports de l'Estat, avui dia, hi operen: Groundforce, del grup Globalia, propietat de Juan José Hidalgo; Swissport, en mans d'un grup xinès; Iberia, propietat del hòlding IAG, i les operadores de handling que depenen directament de companyies aèries com Ryanair, Easyjet o Norwegian Airlines.

A les operadores de 'handling', un 70% de la despesa es destina a personal; per tant, la reducció d'aquest àmbit acaba sent la primera via que tenen per abaratir costos

Aquesta competència ha empès companyies tradicionals com Iberia a crear i potenciar les seves pròpies empreses low cost i ha reduït despesa en el servei de terra. Així, ens explica Sànchez, l'any 2006, Iberia va crear Clickair per competir amb la reeixida Vueling a Barcelona, que finalment ha acabat absorbida per IAG. A Barajas, el 2012, Iberia va crear Iberia Express amb el mateix objectiu: cobrir ella mateixa el mercat dels vols barats. De cara a les passatgeres, l'expansió de les low cost suposa, naturalment, la possibilitat de viatjar més i, en conseqüència, té un impacte directe en la massificació del turisme a Barcelona. Jorge Gómez, responsable del sector aeri de CCOO a Catalunya, ens recorda que "el preu d'un bitllet comprat a l'aeroport fa 35 anys és el mateix que ara".


Els salaris cauen en picat

Tot plegat és una tendència que acaba afectant els salaris. Si a les companyies aèries la despesa es reparteix a parts aproximadament iguals entre les despeses de personal, el combustible i la flota, a les operadores de handling, el 70% es gasta en personal; per tant, la reducció d'aquest àmbit acaba sent la primera via que tenen aquestes empreses per abaratir costos. El conveni d'Iberia que es va signar el 2013 és un exemple de l'empitjorament general de les condicions laborals. Sánchez ens indica que, pel que fa al handling, equipara les treballadores –tradicionalment amb unes condicions més bones– a les de les companyies de baix cost. La versió de Gómez, des de CCOO, és que es va optar per mantenir llocs de treball a canvi de reduir salaris i augmentar la productivitat en un context en què els números de la companyia anaven a la baixa. Una de les conseqüències d'això, per exemple, és la dualitat entre les treballadores amb convenis antics i les més joves, que difícilment poden aspirar a ser mileuristes. Aquesta tendència a la baixa es veu fins i tot en el cas de les treballadores més antigues, amb nòmines que han augmentat escassament en vint anys. Gómez constata que el Prat no és una bombolla del que està passant en general: de l'extensió de la precarietat, de la contractació temporal i de l'estacionalitat.
 

En el cas de les operadores de 'handling', el 70% de despesa es gasta en personal; per tant la reducció en aquest àmbit acaba sent la primera via per abaratir costos

 

Aquesta precarització no només afecta les assistents de terra. Pilots i assistents de vol també veuen com les seves condicions cauen per la competència al mercat europeu. Moltes d'elles han preferit emigrar i fitxar per Qatar Airwais, Emirates, Turkish Airlines o companyies xineses que, tot i que els força a fer canvis d'estil de vida sovint traumàtics, encara paguen salaris com els que es podien cobrar a Iberia fa trenta anys. Els darrers anys, segons Sánchez, han marxat 115 pilots de Vueling.

Moltes pilots han preferit emigrar i fitxar per Qatar Airwais, Emirates, Turkish Airlines o companyies xineses, que encara paguen salaris com els que es podien cobrar a Iberia fa trenta anys

Aquesta és la raó per la qual, en diferents ocasions, CESHA ha intentat posar-se d'acord amb els sindicats de pilots, de tripulants i de mecànics (SEPLA, STAVLA i ASETMA respectivament) per presentar-se conjuntament a les eleccions sindicals i impulsar un sindicalisme més combatiu al Prat. Des de CCOO, Jorge Gómez respon que, quan ha calgut fer vagues, com la de Swissport, s'han fet, si bé pensa que els problemes amb Iberia, per exemple, no es poden solucionar fora dels marcs de la negociació amb l'empresa "perquè la problemàtica és global". Apel·lant precisament a aquesta visió general, Sánchez veu necessari fer un pas endavant en l'organització sindical per lluitar amb un cert èxit contra el model de relacions laborals a l'aeroport o, tal com ell mateix anomena, "la porta d'entrada de la precarietat" a la Barcelona del turisme massiu.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades