Una ruta a peu assenyala els "carrers de la vergonya" de Palma vinculats al "franquisme i el colonialisme"

Malgrat que, entre 1979 i 1991, es van canviar 1.851 noms per "democratitzar" el nomenclàtor de Palma, encara queden vies dedicades a l'escriptor feixista Miquel Villalonga i Pons o al militar borbònic Claude François Bidal d'Asfeld
Durant el recorregut, es va presentar la història que acompanya cada nom i es van exposar les altres denominacions que la formació proposa a canvi
Marc Ferrà
Anna Schnabel 11/07/2016

 

Dissabte passat, la CUP de Palma va organitzar una passejada pel que ha anomenat "carrers de la vergonya", eixos viaris que van ser batejats per homenatjar representants i fets històrics vinculats al feixisme, el franquisme o el colonialisme espanyol; carrers que, com exposa la formació política en un comunicat, són els que "conserven un nom poc exemplar en relació amb la llibertat, amb el país, amb la tolerància i amb la democràcia". Durant el recorregut, es va presentar la història que acompanya cada nom i es van exposar les denominacions que la formació proposa a canvi, que rememoren persones defensores dels valors democràtics o que s'encaminen cap a la recuperació de noms tradicionals.

La CUP de Palma va presentar una campanya l'abril d'enguany amb l'objectiu de reanomenar vint carrers de ciutat amb la intenció de "deixar enrere exaltacions pretèrites que no tenen res a veure amb la democràcia" i "desterrar el reconeixement a personatges que han atacat directament el govern del poble, siguin de l'època que siguin". La proposta va ser exposada, irònicament, davant del monument de Sa Feixina al creuer Baleares –que l'Ajuntament s'ha compromès a esbucar. El monòlit fa honor als caiguts en la nau que formà part de l'armada franquista durant la Guerra Civil, enfonsada per la flota republicana el 6 de maig de 1938 al cap de Palos.

Com explica l'associació Memòria de Mallorca, entre els anys 1979 i el 1991, es varen dur a terme 1.851 canvis de nom aplicant els criteris de l'informe de toponímia elaborat pel lingüista Gabriel Bibiloni

No és la primera vegada que salta a la palestra la proposta de revisar els noms dels carrers de la ciutat per "higiene democràtica". Com explica l'associació Memòria de Mallorca, entre els anys 1979 i el 1991, es varen dur a terme 1.851 canvis de nom aplicant els criteris de l'informe de toponímia elaborat pel lingüista Gabriel Bibiloni. Així mateix, aquest col·lectiu ha tingut un paper molt destacat en el projecte de normalització lingüística i la lluita pel canvi de noms de reminiscències franquistes a molts vials de Palma. La feina per democratitzar els noms de les vies públiques que rememoren la dictadura d'una manera o altra ha anat perdent protagonisme, però la CUP reimpulsa el debat.

Martí Gené, membre de la CUP de Palma, ha guiat el recorregut / Marc Ferrà


Martí Gené, membre de la CUP de Palma, va conduir les assistents per algunes de les vies que es presenten al projecte. Una de les aturades es va fer al carrer de Miquel Villalonga i Pons, dedicat a un escriptor prolífic, però també confident dels falangistes, fervent antirepublicà, partícip en l'aixecament militar de 1936, ideòleg del Movimiento i combatent dels intel·lectuals considerats catalanistes. La formació política, a canvi, proposa honorar la memòria de Lluís Maria Xirinacs, "lluitador antifranquista, independentista i apòstol de l'amnistia".

També és a la llista la "Calle del Caballero d'Asphelt" –escrit així a la placa, en castellà–, en homenatge a Claude François Bidal d'Asfeld (1665-1743), qui, com explica Gené, "va prendre part en la victòria borbònica a la Guerra de Successió i fou responsable militar de la fi del Regne de Mallorca i la seva submissió al Regne de Castella el 1715". La CUP planteja que aquest passatge sigui rebatejat amb el nom d'Antoni Amer i Llodrà, "batlle republicà manacorí cruelment torturat i assassinat pels franquistes".

El carrer del 'Caballero d'Asphelt' està dedicat a un militar que va participar en la victòria borbònica durant la Guerra de Sucessió i fou responsable militar de la fi del Regne de Mallorca / Marc Ferrà


Un altre exemple de nom imposat per la dictadura és el carrer dedicat a Torcuato Luca de Tena (1923-1999), espanyolista voraç, fundador i director del diari monàrquic ABC, que la CUP suggereix que sigui substituït pel nom de Guillem Agulló i Salvador, jove antifeixista i militant de Maulets assassinat per l'extrema dreta l'11 d'abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars, País Valencià).

La ruta va acabar al punt on es creuen la Via Roma i les avingudes d'Alemanya i Portugal, que es van anomenar així després de la Guerra Civil per agrair "el suport de Mussolini, Hitler i Salazar

La ruta va acabar al punt on es creuen la Via Roma i les avingudes d'Alemanya i Portugal, que es van anomenar així després de la Guerra Civil per agrair "el suport de Mussolini, Hitler i Salazar al bàndol franquista durant la Guerra Civil". El nom escollit per rellevar la Via Roma és la Rambla, ja que, de fet, n'és la continuació. Per a les altres dues avingudes, tal com ja va proposar Gabriel Bibiloni fa anys, es proposa el nom de Gran i General Consell, "en record a l'antic Parlament mallorquí".

La plaça d'Espanya, els carrers de Joan Massanet Moragues i Joan March Ordinas (el banquer que va finançar la insurrecció militar involucionista) o l'avinguda d'Antoni Maura (el polític conservador mallorquí) també apareixen al programa dels "carrers de la vergonya". Els noms que la CUP posa damunt de la taula per reemplaçar-los són tals com els de Lluís Companys i Jover, Neus Català, Salvador Puig Antich o Maria Mercè Marçal, entre altres. L'objectiu, segons la formació, no és esborrar una història que no s'ha d'oblidar mai –perquè no es repeteixi–, sinó "restaurar una ciutat amb la qual es pugui identificar qui l'habita i la transita".


 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades