Drets

Hipersensibles: l'altra cara del Mobile World Congress

Persones malaltes, col·lectius d’advocats i eminències científiques asseguren que existeix una relació de causa efecte entre les ones electromagnètiques que emeten mòbils i ordinadors i els símptomes de la Hipersensibilitat Electromagnètica
José Maria Garcia pateix Hipersensibilitat Electromagnètica i va protestar l'any passat a les portes del MWC per alertar sobre les conseqüències que pot tenir l’ús dels mòbils sobre la salut
Georgie Uris
24/02/2016

Cada mes de febrer Barcelona es converteix en la capital mundial del mòbil. Prop de 100.000 persones de més de 200 països s’han deixat caure aquesta setmana pel Mobile World Congress (MWC) amb l’objectiu de conèixer les darreres novetats del sector. La indústria de la telefonia mòbil ens bombardeja diàriament amb nous productes i aplicacions, però ningú no gosa qüestionar el seu impacte sobre la salut. Darrerament, això comença a canviar. Les veus que denuncien amb contundència les conseqüències de les noves tecnologies sobre els nostres cossos són més.

Ja va passar amb el tabac i amb l’amiant. Va costar, però al final es va demostrar que emmalaltia les treballadores que tenien un contacte constant amb aquests productes. Ara existeixen nombrosos estudis sobre les conseqüències de les ones electromagnètiques sobre la salut. D'acord amb aquests estudis i a causa de l’expansió d’aquesta malaltia, destacats científics i científiques d’Europa, Canadà i els EUA, reunits el passat 18 de maig a Brussel·les, van fer pública una declaració on reconeixien la relació directa entre les ones electromagnètiques i la HE i cridaven a organismes internacionals i institucions a "prendre consciència" i "assumir les seves responsabilitats" davant d’aquest "assumpte crític de salut ambiental". El text va ser avalat pel Parlament Europeu, però –en general– institucions, tribunals i comunitat mèdica continuen negant aquesta realitat. Per què?


Els símptomes i les persones

La Hipersensibilitat Electromagnètica és una malaltia encara no reconeguda per les administracions però que ha esguerrat moltes vides. Es tracta d’una resposta de l’organisme a l’exposició continuada a les radiacions de la telefonia mòbil, el Wi-Fi, les línies d’alta tensió o, fins i tot, els nous comptadors elèctrics. Els seus símptomes són molt diversos: insuportables migranyes, insomni, trastorns digestius, problemes cardíacs, pèrdua de memòria. Es calcula que a l’Estat espanyol afecta un 5% de la població.

La Hipersensibilitat Electromagnètica es considera una Síndrome de Sensibilitat Central (SSC), igual que la fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica o la Sensibilitat Química Múltiple

El José Maria Garcia va començar a experimentar els símptomes l’any 2000, arran d’una contaminació amb metalls quan treballava a una gasolinera de la Zona Franca, a Barcelona. "Amb el cos ple de metall et converteixes en una mena d’antena que atrau les ones electromagnètiques", assegura. Això també li pot passar a les persones que treballen amb asfalt, quitrà o altres derivats del petroli. "Ara, el contacte amb les ones em genera un mareig i atordiment que va creixent a major exposició", assegura. Per aquest motiu els darrers anys es planta a la porta del Mobile World Congress i alerta sobre les fatals conseqüències que poden tenir l’ús d’aquests aparells sobre la salut.

Aquesta malaltia es considera una Síndrome de Sensibilitat Central (SSC), igual que la fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica (SFC) o la Sensibilitat Química Múltiple (SQM). De fet, unes i altres es retroalimenten. El Mario Arias, per exemple, les té totes. Ell treballava a la Generalitat en el manteniment de carreteres amb materials químics, "incloent un dissolvent industrial prohibit en el mercat", explica. Avui pertany a l’associació Aqua d’afectats Químics i Mediambientals i assegura que es tracta d’una "pandèmia”" Ni ell ni el Jose Maria poden treballar i han de vigilar bé on van i sobretot on viuen.


El debat sobre la base científica

A l’altra banda del relat de les persones malaltes està la comunitat mèdica, que qüestiona aquesta malaltia per no tenir base científica. Bàsicament, sostenen que no existeix un diagnòstic acceptat per la majoria de metges i metgesses perquè no disposen de tests o marcadors biològics universalment reconeguts que permetin confirmar el que diuen les persones afectades. Una mica el que passa amb la resta de SSC. Tanmateix, hi ha investigadors molt segurs que els camps electromagnètics poden alterar l’ADN, causar reaccions inflamatòries i al·lèrgiques i esguerrar el sistema immunològic.

El metge i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, Emilio Mayayo, creo que "en el futur pagarem amb la nostra salut aquest abús descontrolat de les noves tecnologies"

Un exemple és Emilio Mayayo, metge i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili. Al programa El Escarabajo Verde de La 2 va assegurar que "existeix suficient evidència científica de què els camps electromagnètics perjudiquen la salut". Segons la seva experiència investigadora, l’excés de radiacions produïdes pel Wi-Fi, els telèfons mòbils i els ordinadors provoquen un excés de radiacions en certs edificis que causen problemes greus de salut. "En el futur pagarem amb la nostra salut aquest abús descontrolat de les noves tecnologies", assegura Mayayo. I en aquest futur s’ha d’incloure especialment els nens i les nenes que estan creixent enmig d’aquesta explosió tecnològica, amb cossos més sensibles a tot tipus de canvi o alteració.


Una sentència històrica a França

Un tribunal francès va concedir al setembre del 2015 una pensió a una escriptora i poetessa de 40 anys per tenir "al·lèrgia" al Wi-Fi. L’escriptora, que per la seva malaltia ha de viure aïllada en una cabana a la regió pirenaica d’Ariege, rebrà de l’estat 800 euros al mes per una discapacitat del 85%. Es tracta del primer reconeixement de què aquesta malaltia incapacita la persona per treballar. És una sentència històrica i un precedent que pot fer tremolar les administracions i les empreses de telecomunicacions. A l’Estat espanyol no hi ha sentències en aquesta línia, encara. Únicament es reconeixen la hipersensibilitat electromagnètica en combinació amb altres malalties, generalment també Síndromes de Sensibilitat Central, com la fibromiàlgia o el SFC.

"Tenim els organismes avaluadors dels malalts en contra i els jutges no es llegeixen els informes científics que hi ha", assegura l'advocat del Col·lectiu Ronda Jaume Cortés

L’advocat del Col·lectiu Ronda, Jaume Cortés, confirma que judicialment està resultant "molt difícil" aconseguir una sentència favorable a una persona malalta amb hipersensibilitat electromagnètica. "Tenim els organismes avaluadors dels malalts en contra i els jutges no es llegeixen els informes científics que hi ha", assegura. Ell sí que ho ha fet, i ja és quasi un expert. S’ha implicat tant que ha escrit una novel·la per "fer arribar d’una forma senzilla" aquesta realitat i "donar un cop consciència". El títol del llibre, editat pel Col·lectiu Ronda, és Invisible i avui mateix el presenta al Col·legi d’Advocats de Tarragona.


Els interessos de les telefòniques

Quan una realitat s’intenta invisibilitzar la primera pregunta que ens ve al cap és: per què? El Mario Arias ens ho explica també de forma senzilla: "Els interessos dels lobbys de les elèctriques i telefòniques és immens, molt més que els de les químiques". I les legislacions estan a favor seu. La Llei General de Telecomunicacions aprovada el 2014 per PP, PSOE i CiU proporciona "més cobertura" i "millor servei", segons van manifestar els seus defensors. En la pràctica, això significa que no limita les freqüències perilloses per a la salut i el medi ambient. A més, es desregula el sector fins al punt que una empresa de telecomunicacions pot expropiar forçosament un terrat per instal·lar-hi una antena.

El lema de l’edició 2016 del MWC és: "Mòbil és tot". Però, per les afectades pels efectes de les ones electromagnètiques, aquest "tot" sembla estar per sobre de la salut i de la seva vida.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: