Benedict Anderson, pensador del nacionalisme

12/01/2016

Benedict Anderson ha estat un dels estudiosos del nacionalisme més influents del segle xx. Nascut a la Xina en el si d’una família angloirlandesa, va conèixer els racons més obscurs del colonialisme britànic. Va començar la seva carrera acadèmica a l’Eton College i, posteriorment, va estudiar a Cambridge i a Cornell, als Estats Units. Anderson va viure la major part de la seva vida a Califòrnia, on va ser professor emèrit els darrers anys, però el seu vincle amb Indonèsia i el sud-est asiàtic sempre seria present a la seves obres i estudis. Prolífic acadèmicament, formava part d’una família d’intel·lectuals: el seu germà és Perry Anderson, director de la revista The New Left Review, i la seva germana és l’antropòloga Melanie Anderson.

/LLUÍS RÀFOLS

 

Se sap que, a més de l’anglès, Benedict llegia en neerlandès, alemany, espanyol, rus i francès i podia mantenir una conversa en les llengües indonèsia, javanesa, tagàlog i thai. L’assaig Comunitats imaginades, publicat originalment l’any 1983, el va catapultar a la fama de l’estudi del nacionalisme. Després, va publicar obres de gran impacte, sovint relacionades amb la política d’Indonèsia, el món colonial i els moviment socials: The spectre of comparisons: nationalism, southeast Asia and the world, Violence and the state in Suharto’s Indonesia i Bajo tres banderas: anarquismo e imaginación intercolonial, entre altres.

Nascut a la Xina en el si d’una família angloirlandesa, Anderson va conèixer els racons més obscurs del colonialisme britànic i va mantenir un fort vincle amb el sud-est asiàtic

Les seves obres estan travessades per una metodologia lligada al fet de ser poliglot. El coneixement de la llengua, la cultura i la literatura de les societats objecte d’estudi era gairebé consubstancial a la seva recerca. Les seves obres són reconegudes mundialment per la riquesa cultural i documental de les anàlisis que despleguen. Enmig d’una politologia cada vegada més influenciada per l’anàlisi estadística i les tècniques quantitatives manllevades de l’economia, la ciència política d’Anderson es basava en l’estudi del context mitjançant l’anàlisi de la premsa, la literatura i altres fonts. Aquesta metodologia li va permetre desenvolupar una tesi pròpia sobre l’origen i el desenvolupament de la consciència nacional, però també estudiar l’expansió del moviment anticolonial al sud-est asiàtic, especialment a Indonèsia.

 

El seu llibre ‘Comunitats imaginades’ va donar resposta a una necessitat creixent –entendre el nacionalisme, sobretot des de l’esquerra– a través d’una tesi innovadora

El compromís amb l’objecte d’estudi, l’anticolonialisme i els moviments socials, juntament amb una influència marxista creixent des de l’època de la facultat, el durien a denunciar l’ofensiva anglofrancesa al canal de Suez durant els anys d’estudiant. També va liderar associacions del moviment estudiantil. Posteriorment, durant la dictadura de Suharto a Indonèsia, va publicar un informe crític amb el règim que seria molt influent entre la dissidència. Per aquest motiu, va ser expulsat i vetat del país des de l’any 1972 fins a la caiguda del dictador. Tot i haver fet la seva carrera acadèmica a Amèrica, considerava Indonèsia com la seva pàtria i aquest exili forçós el va entristir enormement.

Nacionalisme, marxisme i comunitats imaginades

La carrera acadèmica d’Anderson va estar marcada per l’èxit del llibre Comunitats imaginades, que de seguida va ser rebut per l’acadèmia com un assaig imprescindible per debatre sobre el nacionalisme. L’obra donava resposta a una necessitat creixent –entendre el nacionalisme, sobretot des de l’esquerra– a través d’una tesi innovadora –situar l’origen del nacionalisme en el vincle sincrònic entre el món colonitzat i Europa entre els segles xvi i xix. El món que l’autor havia viscut, les dues cares de l’imperi britànic i el coneixement d’Amèrica, quedaven magistralment condensats en una obra que marcaria l’estudi del nacionalisme per a politòlegs, antropòlegs i historiadors.

La comprensió del nacionalisme agafava com a punt de partida l’acceptació del fracàs de marxistes i liberals a l’hora de teoritzar sobre la matèria, perquè havien profetitzat erròniament que aquest fenomen desapareixeria amb l’arribada de la modernitat. Anderson constatava que el nacionalisme, lluny de desaparèixer, havia esdevingut el discurs hegemònic de totes les revolucions reeixides. La Xina i el Vietnam, igual que tots els estats que anaven ingressant a l’ONU, s’havien legitimat des d’aquest discurs. També afirmava, com l’historiador Eric Hobsbawm, que els moviments marxistes havien esdevingut cada vegada més nacionals. L’error flagrant d’haver profetitzat la fi del nacionalisme requeria una explicació.

La tesi andersoniana va consistir a teoritzar l’origen de la nació fora d’Europa, concretament, a l’Amèrica Llatina, fruit del “capitalisme imprès”. La nació, per a Anderson, consisteix en una “comunitat imaginada” que, de manera inherent, és limitada i sobirana. Aquesta entitat cultural tan peculiar seria un producte de la modernitat, concretament, del Nou Món. Hauria nascut arran de l’aparició de la premsa escrita, les novel·les i l’ús de les llengües vernacles, juntament amb un context on el mercat feia necessària aquesta aparició. La peculiaritat d’aquestes noves entitats seria doble: d’una banda, permetia la creació de grans grups de persones identificades les unes amb les altres sense conèixer-se personalment; de l’altra, legitimava el poder polític de l’Estat amb unes fronteres concretes (fins on arribava la premsa escrita, per exemple) que tothom coneixia.

Per a aquest autor, el concepte de nació hauria nascut al Nou Món, entre d’altres motius, per legitimar el poder de l’Estat amb unes fronteres concretes que tothom coneixia

Per tant, la tesi d’Anderson resultava del tot innovadora, però també atractiva per a l’esquerra. L’“anomalia del nacionalisme” s’explicava amb una narració sòlida que el feia consubstancial a l’emergència del capitalisme. Pensar la nació com una “comunitat imaginada” permetia una comprensió modernista del fenomen nacional que el feia més congruent als ulls del marxisme i sabia distingir el seu ús ambivalent: podia mobilitzar les classes populars (també en l’anticolonialisme), però també podia romandre al servei d’un discurs oficialista i estatista.

Modernisme, constructivisme i antinacionalisme

La tesi sobre el nacionalisme formulada per Anderson sovint ha estat rescatada de dues maneres diferents. En primer lloc, fent una lectura superficial de la idea de les “comunitats imaginades”, alguns han afirmat que l’autor defensava la inexistència de les nacions. En segon lloc, el modernisme d’Anderson ha servit per atacar determinades narracions nacionals per declarar-les inventades, sovint en confrontació amb altres que es consideren vertaderes. Les dues crítiques combinades també han permès que els nacionalistes majoritaris declaressin la inexistència de petites nacions proclamant el seu caràcter inventat.

L’assagista emfatitza el valor de la narració: la importància no rau en la seva ‘veracitat’, sinó en la seva capacitat de crear comunitat i mobilitzar

El cert és, però, que Anderson no podia estar més allunyat d’aquestes crítiques. Ja hem esmentat que la tesi de les “comunitats imaginades” parteix, precisament, de l’existència de les nacions com a entitats col·lectives. Ara bé, tal com també han considerat una pila d’autors modernistes (Gellner, Nairn, Giddens, Tilly, Breully, Hechter o Kedourie), aquestes són fruit d’un context històric determinat. La novetat de la posició d’Anderson –seguint també les tesis de Hobsbawm, autor de La invención de la tradición el mateix 1983– és que emfatitza el valor de la narració: la importància no rau en la seva veracitat, sinó en la seva capacitat de crear comunitat i mobilitzar. Aquesta tesi obriria la porta a interpretacions més postmodernes i relativitzadores, però no seria just fer passar Anderson per antinacionalista. Ben al contrari, el rebuig del binomi nació inventada/autèntica, apuntat per Gellner, és el que va moure l’autor a alinear-se amb Renan: la nació es fa cada dia.

Anderson, avui

L’actualitat d’Anderson, de qui l’editorial Verso Books ja ha anunciat la publicació pòstuma d’un títol inèdit, A life beyond boundaries, és indubtable. La seva biografia li va permetre veure i comprendre colonitzats i colonitzadors en un món d’incipient globalització. Fruit d’aquesta experiència i d’una ment d’intel·lectualitat privilegiada, va saber fugir dels dogmes liberals i marxistes per enfrontar-se a la comprensió dels moviments socials, anticolonials i nacionalistes. La seva grandesa rau en saber explicar fenòmens contextuals des de la seva arrel profunda –també lingüística i cultural– per, després, situar-los a l’escala de les grans teories i hipòtesis històriques. Podem aprendre molt de la metodologia d’Anderson –infreqüent avui dia– i de les seves obres.

 

Marc Sanjaume és politòleg i coeditor del bloc ‘El Pati Descobert’

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: