Judici per a vuit opositores al pla Caufec que van irrompre al plenari d'Esplugues l'any 2009

Les encausades han estat citades al jutjat el 18 de gener per uns fets denunciats per la policia local fa sis anys, quan una concentració veïnal contrària al projecte urbanístic del pla Caufec-Porta Barcelona va irrompre al ple de l'Ajuntament
Durant les setmanes prèvies al primer judici vinculat a l'oposició al pla Caufec, l'octubre de l'any passat, va tenir lloc una de le manifestacions més massives que es recorden a Esplugues
Anna Celma
Joan Prat 18/11/2015

A principis d'aquest mes, una notificació emesa pel jutjat penal número 11 de Barcelona va arribar a Esplugues de Llobregat. La comunicació citava vuit veïnes a judici per uns fets denunciats per la policia local el març de 2009 durant una concentració contrària al pla Caufec-Porta Barcelona. En el transcurs d'aquella protesta, 300 persones van entrar al ple municipal de l'Ajuntament d'Esplugues i la policia local va intentar impedir-ho. El judici s'ha convocat el 18 i el 19 de gener de l'any que ve.

El 18 de març de 2009, després de dos anys carregats d'accions de desobediència civil no violenta de les opositores al projecte urbanístic del pla Caufec-Porta Barcelona i de diverses sancions administratives imposades contra elles per part de l'Ajuntament d'Esplugues i el cos de Mossos d'Esquadra, el veïnat contrari al pla va convocar una concentració, coincidint amb un ple municipal. La concentració va comptar amb la participació de més de 300 persones, que també protestaven contra les penes multa que havien rebut prèviament algunes activistes i contra l'empresonament d'un dels opositors per negar-se a pagar les penes multa. En un moment de la concentració, les manifestants van voler entrar a les dependències municipals per portar la seva protesta al ple. La policia local va intentar impedir-ho i es van viure alguns moments de tensió.

Tot i que, al ple municipal, hi van entrar 300 persones, l'Ajuntament només en va denunciar vuit. Entre aquestes vuit persones, hi ha cinc activistes que ja van ser jutjats l'octubre de 2014 arran de la denúncia interposada per la policia autonòmica pels fets ocorreguts durant una manifestació de protesta contra l'inici de les obres, uns anys abans, quan prop de 1.500 persones van ocupar el recinte. Durant aquella manifestació, es van viure moments de tensió amb agents de les ARRO dels Mossos d'Esquadra, comandats pel sotsinspector Jordi Arasa. Finalment, totes les persones processades en aquell judici van ser absoltes.

De les vuit processades, n'hi ha cinc que ja van ser jutjades i absoltes fa un any arran d'una denúncia dels Mossos per una protesta contra l'inici de les obres

L'argument principal esgrimit pel titular del jutjat penal número 27 de Barcelona per dictar l'absolució va ser que no podia identificar els activistes encausats i, per tant, va qüestionar que els policies sí que poguessin haver-los reconegut. “No ha quedat acreditat que cap dels acusats participés en cap de les agressions a agents, actes vandàlics o (accions) de desobediència”, va dictaminar la sentència absolutòria. Juntament amb aquests cinc activistes que ja van passar pel jutjat, ara jutjaran tres veïnes més d'aquest municipi del Baix Llobregat.

Accions de desobediència

La vista està programada pel 18 i el 19 de gener de 2016. L'origen de tots aquests procediments judicials rau en la resistència local contra el pla Caufec i l'oposició a les penes multa que va originar aquesta lluita: hi ha una petició de quinze anys de presó, penes multa per valor de 6.300 euros, o bé onze mesos i vint dies de presó i 4.560 euros d'indemnització a cinc agents de la policia local. Entre aquestes vuit encausades, hi ha tres persones amb un risc real d'entrar a la presó, ja que la fiscalia demana tres anys de reclusió i sis mesos de pena multa per a cadascuna d'elles.

L'agost de l'any 2011, el jutjat ja va dictar un acte d'obertura de judici oral, però no ha estat fins fa un parell de setmanes que s'ha fixat data per al judici. La data arriba set anys després dels fets denunciats per la policia local i just quan fa un any de les sentències absolutòries del judici anterior. que van acabar sent fermes quan el jutjat penal número 27 va decidir arxivar definitivament el cas a finals de desembre de l'any passat.

Activistes encadenats a bidons de ciment davant la seu de la Conselleria d'Interior per protestar contra els primers judicis vinculats a l'oposició al Pla Caufec, l'octubre de l'any passat / Victor Serri

 

La plataforma de suport a les encausades, Ni Muts Ni a la Gàbia, ja ha començat a fer difusió d'aquest nou judici i, ahir al vespre, ja es van començar a veure cartells al·lusius per tot el poble. Comença, així, una campanya de denúncia amb l'objectiu que la fiscalia retiri els càrrecs contra les acusades. L'any passat, Ni Muts Ni a la Gàbia ja va engegar una campanya per exigir la retirada de càrrecs, primer, i l'absolució, un cop va començar el judici pels fets de la manifestació de l'any 2007, on les accions de desobediència civil no violenta van tenir molt protagonisme.

La plataforma de suport a les encausades, Ni Muts Ni a la Gàbia, ja ha començat a fer difusió d'aquest nou judici penjant cartells per tot el poble

Durant les setmanes prèvies al judici, es van convocar concentracions i assemblees informatives setmanals a la porta de l'ajuntament, però també es va organitzar una de les manifestacions més massives que s'han convocat durant els últims anys a Esplugues, es van dur a terme encadenaments a bidons farcits de formigó a la porta de la Conselleria d'Interior i, el primer dia de judici, dos activistes es van despenjar d'un pont sobre la Gran Via, davant de la Ciutat de la Justícia, juntament amb una pancarta gegant de suport a les encausades.

Antecedents del pla Caufec
El pla Caufec, un projecte gestat l'any 1991, pretenia urbanitzar gairebé 40 hectàrees ubicades entre el barri de Finestrelles i Can Vidalet (a Esplugues), a la falda de Collserola. L'inici de la construcció del projecte, que va comptar amb una forta oposició veïnal des que es va originar, arrenca el 2005, moment en què les concentracions de protesta es comencen a traduir en accions de desobediència civil no violenta. Rere el projecte, sempre hi ha va haver la immobiliària Sacresa, propietat de la família Sanahuja.

La darrera versió del Caufec, rebatejat com a Porta Barcelona, planejava la construcció de 600 habitatges d'alt standing, dos gratacels de 105 metres d'alçada amb un parc empresarial, un hotel de quatre estrelles i el centre comercial més gran del vessant nord de Barcelona, entre altres equipaments. La mobilització en contra i l'esclat de la crisi, que va colpejar Sacresa amb força, van aturar el pla, que actualment l'Ajuntament d'Esplugues –controlat pel PSC, com l'any 1991– pretén reactivar.

La mobilització en contra i l'esclat de la crisi, que va colpejar la immobiliària Sacresa amb força, van aturar el pla Caufec, que l'Ajuntament d'Esplugues, controlat pel PSC, com el 1991, vol reactivar

L'oposició veïnal al pla es va fer sentir des de l'inici mitjançant la interposició d'una sèrie de recursos per la via administrativa i judicial, però no va ser fins l'any 2007 que es van iniciar un seguit d'accions de protesta que incloïen manifestacions, caminades per Collserola, xerrades, encadenaments d'activistes a bidons de ciment i excavadores o el desplegament d'una pancarta gegant en una de les torres Simbol, acompanyat de l'estada –durant tres dies– de diverses activistes penjades de la façana d'aquest emblemàtic edifici d'Esplugues. D'aquesta manera, es va començar a bastir una campanya de rebuig al pla molt forta, amb la desobediència civil no violenta com a protagonista.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades