L'Agència Catalana de l'Aigua redueix en un 40% el cabal ambiental de les conques fluvials

Entitats ecologistes alerten que l’aprovació del nou Pla de gestió del districte de conca Fluvial de Catalunya posa en risc la supervivència dels ecosistemes hídrics
Encara que un decret de l'any 12010 explicita que "l’aprovació dels plans zonals s’ha de completar abans de la fi de l’any 2015", cap d’aquests plans s’ha aprovat ara com ara. Tan sols existeix un esborrany pels trams incials del Ter
David Gaya
Olga Margalef 17/10/2015

El 18 de setembre va finalitzar el període d’exposició pública del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021, amb centenars d’al·legacions sobre la taula. El Pla, redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), representa el segon cicle de gestió exigit per la Directiva Marc de l’aigua (DMA, 2000/60/CE) i formalitza una restricció dels cabals ecològics de totes les conques hídriques catalanes. Nombroses entitats ecologistes s’han mostrat contràries al Pla i en demanen una reformulació que no modifiqui temporalment ni disminueixi els cabals per interessos privats i lucratius.

Aquesta directiva és una norma d’obligat compliment per als estats membres de la UE, que fixa els paràmetres de qualitat de l’aigua de tots els cursos superficials i subterranis, llacs i embassaments. Aquesta normativa és implementada per cada estat membre en forma de plans sectorials. En el cas de Catalunya, la Generalitat té competència plena sobre totes les conques dels cursos que neixen i desemboquen en el mateix territori. No és així amb els afluents i el tram final del riu Ebre, que per ser una conca que creua diverses comunitats autònomes requereix gestió des del Govern central de l’estat espanyol, mentre que qualsevol intervenció a la conca de la Garona requereix un pacte amb el govern francès.

Mentre l’article 18.3 del Decret 188/2010 explicita literalment que "l’aprovació dels plans zonals s’ha de completar abans de la fi de l’any 2015", cap d’aquests plans s’ha aprovat ara com ara

L’any 2006, l’ACA va aprovar el Pla sectorial de cabals de manteniment (PSCM), amb el qual es van delimitar els cabals ambientals o ecològics –cabal mínim per mantenir la supervivència i funcions dels ecosistemes aquàtics- de totes les conques catalanes. Aquestes xifres van ser incloses en el primer Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (2010-2015) però, per ser d’obligat compliment, es requeria un esglaó més. Esdevenien imprescindibles els plans zonals d’implantació de cabals de manteniment per tal de poder gestionar les concessions i sancionar els usos irregulars de l’aigua en cas de no assolir els cabals mínims plantejats. Mentre l’article 18.3 del Decret 188/2010 explicita literalment que "l’aprovació dels plans zonals s’ha de completar abans de la fi de l’any 2015", cap d’aquests plans s’ha aprovat ara com ara. Tan sols existeix un esborrany de l’Alt Ter consultable a la web de l’ACA. Això s’ha traduït sobre el terreny en una completa manca de garanties en el compliment dels cabals ecològics requerits en els darrers 6 anys.

El nou Pla rebaixa en un 40% els cabals fixats al Pla vigent el quinqueni anterior, amb l’excepció de bona part del curs de la Muga (a la imatge) i del tram final del Llobregat pels quals no es fixa cap cabal de manteniment / Jordi Coll Acosta

 

És en aquest escenari que es precipita l’obligació per mandat europeu de preparar un nou Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021. Sense cap justificació metodològica, el nou document rebaixa en un 40% els cabals fixats al Pla vigent el lustre passat, amb l’excepció de bona part del curs de la Muga i del tram final del Llobregat pels quals no es fixa cap cabal de manteniment. El nou Pla no fixa tampoc cabals ambientals en estanys ni surgències d’aigua subterrània. Per aquests motius, durant el període d’exposició pública, Aigua és Vida (AeV), l'IADEN, el Grup en Defensa del Ter i Naturalistes de Girona han presentat al·legacions i una queixa davant l’Oficina Antifrau i el Síndic de Greuges de Catalunya. Per a Quim Pérez, portaveu d’AeV, “l’eliminació del cabal de manteniment del tram mitjà i baix de la Muga és un clar tracte de favor de beneficiaris concrets, i una discriminació per a la resta de concessionaris”. Els ecologistes han fet notar que els darrers mesos s’han observat oscil·lacions artificials del cabal del Ter i la Muga relacionades amb explotacions de minicentrals hidrolèctriques d’Endesa (Boadella i el Pasteral).

Un dels punts més polèmics d’aquest nou Pla és l’Article 14: “Durant el període de vigència del pla es poden admetre noves modificacions de les característiques de les masses d’aigua encara que suposin que no s’assoleixen els objectius ambientals, sempre i quan [...] les modificacions es justifiquin en motius d’interès públic superior”. L’article fa referència a infraestructures de producció d’energia, creació de xarxes viàries o desenvolupament econòmic i social, entre d’altres. Per les entitats que han presentat al·legacions, l’article 14 permet qualsevol desregulació dels cabals ecològics recollits, que a més a més, ja han estat dràsticament retallats respecte als definits fa deu anys en estudis tècnics i científics.

Per les entitats que han presentat al·legacions, l’article 14 permet qualsevol desregulació dels cabals ecològics recollits, que a més a més, ja han estat retallats respecte als definits fa deu anys

L’ACA, en defensa de la seva proposta, exposa en un comunicat que “en el Pla de Gestió es planteja que no hi hagi una obligatorietat de cabals ambientals a la desembocadura de la Muga, donat que és un riu que, amb els recursos actualment disponibles, no pot garantir un cabal circulant estable i fix durant tot l’any”. Segons aquesta agència de la Generalitat “es potenciarà els cabals circulants sempre que les condicions ho permetin” i l’objectiu de reduir el cabal obligat en les altres conques és garantir el compliment del Pla i assolir de forma progressiva els cabals definits l’any 2006.

ERC, la CUP, el PSC i CSQP van adherir-se públicament al Compromís per l’Aigua, impulsat per Aigua és Vida, mitjançant el qual es comprometien amb la defensa dels cabals de manteniment de totes les conques / Aigua és Vida

 

Altres al·legacions que ha rebut el Pla tenen a veure amb la manca de transparència, el balanç hídric considerat per la Regió Metropolitana de Barcelona i el finançament de les polítiques de gestió de l’aigua. Per altra banda, el Grup en Defensa del Ter ha reclamat accions específiques contra la contaminació derivada de la ramaderia (purins) i la imputació de costos al sector contaminant. Per tal propòsit, es requeriria complicitat directa amb la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, encapçalada des del mes de juny pel convergent Josep Ciuraneta, un important empresari del sector porcí.

El passat 8 de setembre, ERC, la CUP, el PSC i CSQP van adherir-se públicament al Compromís per l’Aigua impulsat per AeV. Amb aquest suport, les forces polítiques es comprometien amb la defensa dels cabals de manteniment de totes les conques, entre molts d’altres punts. Caldrà veure si un hipotètic govern participat per ERC (que requeriria el suport de la CUP per a la seva investidura) és fidel a aquest compromís a l’hora de revisar el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i les noves polítiques de l’aigua.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades