Llibertats

"No tingueu por de sortir al carrer, perquè serem amb vosaltres"

En un moment de repressió a l'alça, on la dissidència es penalitza i es persegueix, l'acte d'ahir a Sants contra els muntatges policials, la repressió i la impunitat esdevé un node entre els diversos fronts oberts
Els parlaments també es podien seguir per una pantalla gegant
Mayu Ruiz
07/02/2015

Amb les Cotxeres de Sants plenes a vessar, a mesura que passen les sis de la tarda el mig miler de cadires es queden curtes. La gent comença a seure a terra i les organitzadores veuen que s'han superat de llarg les seves expectatives. Més de 1.000 persones escolten atentes quan l'acte comença. "Organitzar una taula així ha estat molt difícil", ens comenta un membre de la CGT. Només cal donar una ullada a la llarga llista de participants per donar-li la raó.

A Sants s'ha produït la fita de reunir una mostra de l'actual panorama repressiu, tant a territori català com de l'Estat espanyol. Obren el cartell noms com el d'Alfon, Rodrigo Lanza, Carles Guillot, Laura Gómez, Diana Junyent, Mariana Huidobro, Juanjo Álvarez, Iñaki García, Xavier Artigas o Jesús Rodríguez. "Si ens veiessin ara", deia des de l'escenari un dels organitzadors, "es cagarien a sobre. Perquè el que no volen que passi és això, que ens unim, que col·lectivitzem les nostres lluites". La cooperativa Claraboia Audiovisual va enregistrar tot l'acte, aquí el podeu veure.

S'han trobat les combatents, les represaliades, les perseguides per la seva diferència i la seva dissidència. Com l'Alfon, com en Rodrigo, com va ser la Patricia, com són les Cinc de Barcelona. S'han trobat les familiars que els han fet costat des que es va posar en marxar la maquinària repressiva; mares com la Mariana o pares com en Juanjo.

S'han trobat les companyes que les han esperat i que les han reclamat sense descans mentre estaven presoneres, aïllades i alienades; gent com la que es va mobilitzar després de l'Operació Pandora o que van apuntalar l'Efecte Can Vies. S'han trobat també les professionals que, des de les organitzacions antirepressives o els mitjans d'informació, intenten desmantellar aquest engranatge pervers que busca sufocar la dissidència. Persones com l'Andrés, en Jesús o en Xavier. Tot plegat comença amb unes paraules de Javier Zapata, de la CGT, que dirigint-se a la gentada els diu: "No tingueu por de sortir al carrer, perquè serem amb vosaltres".

Diferents lluites, fronts comuns

La lluita obrera, el gènere, el racisme, la discriminació, la persecució a la marginalitat i a les alternatives al sistema, la corrupció policial, política i judicial... Esdevenen temes comuns de la xerrada que, durant dues hores, fa una panoràmica a la repressió que en els darrers anys ha mossegat directament als sectors dissidents. Però també a les persones més humils, les sense veu i les oprimides, les que quan es troben en situacions d'abusos de poder no tenen accés directe a unes xarxes de solidaritat i de reacció envers aquesta repressió.

Els casos particulars s'expliquen com a símptomes visibles d'una sistèmica estructura que es posa en marxa diàriament i arreu, amb la complicitat política, judicial i policial. Com el del 4F, que ha esdevingut un tsunami mediàtic després de la projecció de Ciutat Morta el passat gener pel Canal 33. Com explica Mariana Huidobro, és terrible descobrir que "totes les institucions han protegit un muntatge policial que ha enviat persones a presó" malgrat saber que es tractava d'una farsa.

 

"Si ens veiessin ara", deia des de l'escenari un dels organitzadors, "es cagarien a sobre. Perquè el que no volen que passi és això, que ens unim"
 

"Nosaltres fa nou anys que ho denunciem, han estat anys molt durs. Però la nostra història és una de tantes. Ara, unir-nos és el més important i que casos com el nostre serveixin com a precedent per ajudar a tota aquesta gent que pateix la repressió arreu. Perquè la repressió segueix, però a nosaltres no ens callaran", sentencia Huidobro. El seu fill, Rodrigo, li dóna la raó. "Hi ha molta gent represaliada que necessita recuperar la seva veu, casos que no tenen el suport que els ajudi a poder denunciar. Per cada cas del qual parlem, darrere hi ha cent casos dels quals no sabem res. Cal recordar, pensar críticament i tenir dubtes del missatge hegemònic que se'ns vol fer creure, que ens esclafa".

Gent asseguda, fins i tot, al lateral de les Cotxeres de Sants / RAKO
Gent asseguda, fins i tot, al lateral de les Cotxeres de Sants / RAKO



Els torns de paraula s'emmirallen els uns amb els altres. La crida a una organització col·lectiva contra l'opressió que genera el poder esdevé constant. El valor de la jornada és l'ampli ventall de la diferència, unida en un front comú, que s'ha reunit per denunciar i respondre a la violència. Igual que la situació que es viu al barri del Raval, on Juan Andrés Benítez va ser assassinat a mans dels Mossos d'Esquadra amb un dels episodis més greus d'abusos policials. La seva mort és la punta de l'iceberg del dia a dia d'un barri que es vol desunit i disgregat, però que ha respost precisament fent valdre les seves diferències per respondre en conjunt als atacs que viuen quotidianament.

"Estem davant d'una persecució ideològica i el que s'està atacant és la dissidència política", explica una companya del grup de suport a les preses de l'Operació Pandora. "És una crida d'atenció als moviments socials perquè s'està atacant tot aquell discurs que pugui ser un perill pel poder establert". Hi coincideix Laura Gómez, de la CGT, imputada, empresonada preventivament durant un mes, alliberada i a l'espera de judici per la crema d'uns bitllets falsos davant la Borsa de Barcelona en una jornada de vaga general. "En l'estratègia de criminalització de la mobilització social ens detenen i ens torturen sota acusacions inventades, en muntatges que no es limiten a l'àmbit jurídic-legal, sinó també des dels mitjans de comunicació per presentar als activistes com a vàndals i terroristes”, ha clamat contemplant la sala plena.

Moltes de les presents no han viscut directament la repressió, però en són properes perquè, com explica Bernat, membre de Rereguarda en Moviment, "les famílies, amigues i companyes pateixen un quart grau, un internament afectiu" quan alguna persona estimada cau presa d'aquesta repressió. "I mentrestant, vivim sempre amb la constant presència de la ruleta russa del sistema judicial. A qui no ens toca, la sentim de prop i pensem, m'ha anat pels pèls", sentencia. Davant d'això, cal preparar-se psicològicament i cuidar-nos mútuament, tant en les accions de protesta com en el dia a dia.

Gestes comunes i petites victòries

També hi ha un rastre de victòries i gestes en aquesta jornada. Can Vies n'és un exemple, com recorda una de les integrants de la seva assemblea. "La repressió i la impunitat ens entristeix i ens enrabia, però vull apel·lar a la victòria col·lectiva que ha suposat reconstruir Can Vies. És la nostra victòria i no l'hem d'oblidar!". Fites com la prohibició de les bales de goma, que arriben tard per moltes companyes però que suposen reptes aconseguits que pavimenten la continuïtat de la lluita. Carles Guillot, d'Stop Bales de Goma, ho expressa afirmant que seguiran denunciant la impunitat i la brutalitat, "tingui la forma que tingui i emprin les armes que emprin”. Tal com clamava la manifestació del 4 de febrer, no és una poma sinó tot el cistell.

"La repressió i la impunitat ens entristeix i ens enrabia, però vull apel·lar a la victòria col·lectiva que ha suposat reconstruir Can Vies”
 

Ho posa en evidència la coincidència amb el trist aniversari de l'assassinat de quinze persones, en trànsit migratori a la platja del Tarajal, a mans de la Guàrdia Civil que va emprar bales de goma per repel·lir-les sense miraments. Andrés G. Berrio, de Tanquem els CIES, en recorda els noms i afirma que la fita del col·lectiu cada vegada està més a prop. "Però no es tracta només de tancar els centres on es priva de llibertat i dignitat a les persones, sinó de desmuntar tota l'estructura racista i discriminatòria que l'Estat sosté", assegura; per això, cal reivindicar i afermar cada petit acte de desobediència civil i cada lluita.

La complicitat de qui no dóna veu ni rostre a la repressió

L'acte s'acosta al final i cal remarcar una presència inusual: la de mitjans de comunicació generalistes que normalment es conformen amb la versió policial i política dels fets. Televisions locals i agències nacionals s'han apropat per enregistrar veus que no sempre han mostrat a les seves pantalles. En aquesta jornada, prenen testimoni de les històries de repressió que, en molts casos, han ajudat a teixir amb el seu silenci o la seva obediència.

És la història de Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez, qui fa 22 anys que batalla per exigir justícia per l'assassinat del seu fill a mans, "presumptament", d'un policia. "Fa 22 anys que no parem de denunciar, però tot ha quedat en res", es lamenta Juanjo, recordant la seva llarga trajectòria. "La memòria és molt curta i ara hi ha molta gent que està patint una metamorfosi terrible. Recordo persones que van ignorar-nos i que després s'han passejat per la Plaça Catalunya durant el 15M", exclama entre aplaudiments del públic i la presència emotiva de companys de lluita. Com el pare de Yassir, mort en una comissaria d'El Vendrell sota custòdia policial. El públic crida "Pedro, hermano, nosotros no olvidamos".

Clou l'acte, precisament, el periodista de la Directa Jesús Rodríguez, que destaca la responsabilitat dels mitjans davant la repressió, "sovint per interessos espuris de periodistes que s'han dedicat a fer de mercenaris de la informació, a fer reproduccions punt per punt dels comunicats oficials, amb l'esperança d'obtenir en un futur la cadira al gabinet de premsa de torn."

"Hi ha persones que tenen un interès directe que les investigacions no es produïssin, perquè els policies són culpables de prémer el gatell, però al darrere hi ha tota una sèrie de responsables polítics que han ideat i estructurat la maquinària de la repressió”, afirma Rodríguez, “alguns d'aquests són de dretes, però lamentablement, d'altres diuen que són d'esquerres".

Malgrat tot, hi ha espai per l'esperança. Cotxeres de Sants, plena a vessar, n'és una mostra. Jesús Rodríguez ho expressa recordant que és un moment de conèixer-nos entre nosaltres, de sentir-nos fortes i de perdre la por. "Perquè cal que la por canvií de bàndol. I això està passant avui en dia. La gent que executa aquesta repressió, avui, té por".

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: