Superar friccions per estar al servei del poble

14/10/2014

A  la gent de l’Esquerra Independentista (EI) ens agrada massa discutir-nos, fins i tot maltractar-nos; així doncs, perdoneu si em llegiu. Com a moviment, som una eina massa útil per autodestruir-nos, ja que podem encaminar el país cap a la defensa del poble i la classe treballadora. El 9-N pot ser una simple enquesta de només una regió dels Països Catalans amb intents de les classes oligarques de cooptar el procés cap a una Transacció 2.0 i tapar l’atenció als problemes socials amb la confrontació nacional. Però l’enorme potencial de ruptura de l’alliberament nacional no esborra les lluites socials ni tampoc homogeneïtza el discurs. Identificar independència amb conservadorisme, regionalisme o corrupció ens perjudica. És clar que la independència del Principat no serà perfecta ni utòpica. Serà un procés dur, traumàtic i que comportarà acceptar contradiccions, però no ens passem de quisquillosisme ortodox dicotòmic.
La misèria de societat que patim ens trastoca com a Esquerra Independentista i el resultat, per a cada militant i activista, és complex. És normal desorientar-se, que els esquemes fallin o veure la gent més propera com a enemiga. Aquest país ha canviat molt en cinc anys i la cosa s’accelera. La possibilitat de canvis d’arrel depèn de la nostra inexcusable presència, per tant, autoimmunitzem-nos i preguntem abans de disparar exabruptes contra companys possibles.
El patriotisme que sustenta l’Esquerra Independentista no és simbòlic ni, per ara, massiu. És un patriotisme valent, crític i capaç d’assenyalar les nostres pròpies misèries. No ens podem amagar sota símbols i banderes per guanyar. Aquells que rebutgen banderes o que no deixaran de sentir-se espanyols també compten per a nosaltres. Per construir un moviment que s’enfronti a les coercions de l’Estat no es tracta de ser el més i el millor català. A aquest patriotisme en construcció li tocarà denunciar el patrioterisme de certs actors amagats sota el paraigües d’estelada i nacionalisme català. Hem d’apropar-nos a la realitat econòmica denunciant les elits que se n’aprofiten i evitant la sacralització de símbols abstractes. Molts volem un país on sigui legal cremar la pròpia bandera (encara que fos l’estelada) i sense por, perquè l’alliberament del poble català continuarà per moltes estelades que cremin, ja que l’important és continuar lluitant pel socialisme, el feminisme i els Països Catalans.

El patriotisme de l’Esquerra Independentista no és simbòlic. És valent, crític i capaç d’assenyalar les nostres pròpies misèries. No ens podem amagar sota símbols i banderes per guanyar

Tanmateix, no veig la independència propera. Ni tan sols sé si és preferible tenir-la el 2015. Crec que el conflicte s’enquistarà abans de resoldre’s perquè l’Estat espanyol encara és prou fort per resistir la nostra ofensiva emancipadora. Aquest procés necessitarà anys de perseverança i resistència del poble. L’obtenció d’un nou Estat ràpid i fàcil pot venir d’un calculat acord entre elits i el nostre objectiu és destruir el model actual acumulant forces i enfortir l’organització popular per vèncer l’Estat.
Per tant, caldrà estar preparades per reaccionar davant la censura i la repressió d’una oligarquia que serà antiindependentista fins que faltin cincs minuts per ser independents. Necessitarem molt de suport mutu; la solidaritat és la nostra millor arma. Parlem amb tothom entenent sempre que és normal que es sorgeixin desacords. Caldrà paciència i tolerància per combatre actituds nocives, però no confonguem la destrucció d’elements econòmics i psicosocials de cada militant mb la destrucció de la persona. No els fem la feina. Les crítiques han de ser proactives, inclusives i comprensives. Serà la integració ordenada de les divergències la que ens donarà l’hegemonia que prediquem.
I passi el que passi, continuarem lluitant. Ens equivocarem mil vegades, però continuarem perquè defensem allò que ens pertany: viure millor. Estem massa cansades de malviure precàries per rendir-nos i és imprescindible estar al servei del poble, encara que sigui per criticar-lo.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: